Australopitec
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
†A. afarensis ("Lucy") |
||||||||||||||||||
Els australopitecs (Australopithecus) són els primers homínids que apareixen. És un subgènere dels homínids, probablement de la tribu biològica Australopithecini, però no es poden classificar estrictament dintre del gènere Homo.
El més antic és el Txadantrop; després els trobats a l'Àfrica Oriental, l'Australopithecus boisei (A. boisei) més conegut per Zinjantrop a Kenya, i l' Australopithecus ramidus i l' Australopithecus afarensis a Etiòpia (l'únic exemplar trobat a Harar en territori de l'ètnia Àfar, va ser batejat com a Lucy); A l'Àfrica del sud es va trobar l' Australopithecus africanus i l' Australopithecus robustus abans anomenat Parantropus.
L'australopitec era omnívor i vivia a planes i pujols amb roques abundoses, i la vora de l'aigua. Els primers Australopitecs eren molt semblants a certes espècies de mones, i només mesuraven un metre; Lucy pujava pels arbres amb habilitat però ja no era estrictament una mona. Inicialment es va pensar que eren caníbals, però ara es creu que en realitat van ser víctimes d'una subespècie derivada d'ells mateixos però més evolucionada, que va exercir l'hegemonia i va caçar l'Australopitec antic per alimentar-se.
Aquests homínids eren de complexió dèbil i de petita estatura (menys de 1,5 metres) amb mans llargues i fines. La volta craniana estava deprimida en excés i presentava una acusada constricció post orbital; la seva cara s'avançava a manera de musell, amb una mandíbula robusta i un mentó fugisser, que en conjunt els feia més semblants als simis que a l'home. La seva capacitat craniana era inferior als 600 cc. (en els goril·les oscil·la entre 340 i 750 cc i en els ximpanzés entre 300 i 500 cc), encara que en relació a la seva estatura els Australopitecs presentaven una capacitat craniana superior a la dels ximpanzés. Hi havia altres coses que els distingien: el rostre no sobresurt tant, es percep menys el rodet supra orbital; l'occipital posseeix una morfologia hominoide; els incisius estan implantats verticalment; el primer molar de llet presenta aspecte similar a l'humà; els canins són petits; en general la dentadura té bastant de similitud amb la humana sense ser idèntica.
Un punt important per distingir-los dels antropoides és que caminaven alçats, encara que no tant com els homes més evolucionats, però havien prescindit totalment de les seves extremitats anteriors per desplaçar-se, tal i com es dedueix dels ossos de les extremitats, de la posició avançada de l'orifici occidental a la cara inferior del crani i de la morfologia de la pelvis; l'os ilíac, baix i ample, mostra una forma similar a la de l'home modern i difereix clarament del dels antropoides.
