Visi?? estereosc??pica
De Viquip??dia
La visi?? estereosc??pica ??s la visi?? binocular (dos ulls) d'un mateix objecte, produint la sensaci?? d'una imatge en tres dimensions, un cop les dues imatges que capten les retines oculars s??n processades pel cervell. Cal que els camps de visi?? es superposin en gran part per obtenir aquest efecte (nom??s l'??rea superposada permet ser tridimensional).
Per aix?? cal tenir les ??rbites oculars frontalitzades, ja que d'aquesta manera l'??rea d'incid??ncia de la visi?? d'ambdos ulls ??s pr??cticament id??ntica, permetent una visi?? tridimensional de quasi b?? la totalitat de l'espai visual. ??s doncs un tipus de visi?? que perd amplitud de camp per guanyar profunditat de camp. Aix?? ??s t??pic en depredadors, que necessiten calcular la dist??ncia a la presa per ca??ar, o de les aus per saber on volar, per?? ??s poc comuna en herb??vors terrestres, ja que el seu aliment sempre es troba en un sol pla (el s??l) i ??s poc espec??fic, aix?? com tamb?? la seva vigil??ncia contra els depredadors, que ha d'abarcar el m??xim radi possible i ha de ser indiscriminada.
Per tant, si agafem o creem dues imatges amb preses des d'angles lleugerament diferents i les mostrem per separat a cada ull, el cervell es capa?? de reconstruir la distancia (i per tant la profunditat) analitzant la disparitat binocular o el paral??latge entre aquestes imatges. El cervell hum?? tamb?? usa altres senyals de profunditat per tal de percebre les tres dimensions, tals com:
- Perspectiva
- Il??luminaci?? y ombres
- Superposici??
- Enfocament
[edita] Rep??s hist??ric de la Visi?? estereosc??pica
Euclides y Leonardo da Vinci ja van observar i estudiar el fen??men de la visi?? binocular. Tambe l'astronom Kepler va deixar uns estudis que comentaven els principis de la mateixa.
Posteriorment, al 1838, el f??sic Sir Charles Wheatstone va construir el primer aparell que permetia percebre la tridimensionalitat partint de dues imatges (visor estereosc??pic). Aquest fet curiosament succe?? abans del descobriment de la fotografia.
A l'any 1849, Sir en:David Brewster va dissenyar y contruir la primera c??mera esteroscopica. La c??mera disposava de un visor que permetia veure les imatge que passaven per les lents. Alguns anys mes tard, Oliver Wendell Holmes contru?? el que seria l'estereoscopi de m?? m??s popular del s. XIX.
Als anys 30 v??ren resurguir la estereofotografia amb la aparici?? de les c??mares 3D, com Realist o la en:ViewMaster. Actualment s??n aparells obsolets.
A mitjans de segle hi van haver diferents intents d'impulsar les pel??licues 3D sense gaire ??xit, ja que les t??cniques utilitzades provocaven problemes de visi??. No va ser fins als 80s que amb la creaci?? de pel??l??cules d'alta resoluci??, com en:IMAX 3D, que no s'ha popularitzat.
[edita] T??cniques de visi?? estereosc??pica
Algunes de les t??cniques de creaci?? i visulitzaci?? m??s importants en l'actualitat s??n:
- Anaglifs: Les imatges que formaran el parell estereogr??fic es representen superposades, utilitzant dos colors complementaris. Es visualitzen a trav??s d'unes ulleres amb un filtre de diferent color per a cada ull.
- Polaritzaci??: Les dues imatges es projectaran mitjan??ant dos dispositius equipats amb filtres polaritzadors, girats 90?? respectivament. L'observador haur?? d'usar unes ulleres polaritzades.
- Shutter glasses: Es tracta d'unes ulleres que consten de dos lents LCD sincronitzades amb el monitor de l'ordinador, de manera que les lents es van tornant opaques alternativament (mai podem veure amb els dos ulls alhora), mentre anem veient les imatges estereogr??fiques pel monitor.
Tamb?? hi ha altres mecanismes com ara els cascs de realitat virtual o els monitors lenticulars (on les lents van incloses dins la pantalla).
