Nacionalcatolicisme
De Viquip??dia
Nacionalcatolicisme ??s la denominaci?? amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideol??gica del franquisme, el r??gim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975. La seva manifestaci?? m??s visible va ser l'hegemonia que tenia l'Esgl??sia Cat??lica en tots els aspectes de la vida p??blica i fins i tot privada.
Taula de continguts |
[edita] Els cat??lics, fam??lia del R??gim
La creaci?? del terme ??s possiblement pejorativa, per comparan??a del r??gim de Franco amb el nacionalsocialisme alemany que fou el seu aliat. Com a lectura d'una divisi?? interna dintre de les anomenades fam??lies del franquisme, pot comparar-se al nacionalsindicalisme, component essencial de la ideologia i pr??ctica pol??tica del falangisme, i que era la fam??lia que dins del r??gim manifestava una m??s forta oposici?? a la fam??lia cat??lica, de m??s tradici?? dintre de la dreta espanyola, despr??s rebatejats com a tecn??crates. L'habilitat de Franco per a cercar-se suport successivament en una o altra fam??lia, repartint responsabilitats entre elles, ??s una de les claus que el va mantenir en el poder.
El canvi d'expectatives sobre el resultat de la Segona Guerra Mundial, va ser transcendental perqu?? Franco decid??s abandonar la ret??rica feixista dels falangistes i apost??s decididament per la ret??rica cat??lica, m??s assumible pels aliats occidentals. L'homologaci?? internacional de la ideologia nacionalcat??lica es va fer de la manera que Hugh Trevor-Roper ha definit com a feixisme clerical, i n'??s el m??s tard?? i m??s reeixit. ??s impossible l'homologaci?? amb la Democr??cia cristiana, els senyals de la qual d'identitat en la postguerra europea eren l'europeisme i l'antifeixisme (a part de les quals s?? compartiria, com l'anticomunisme i la vinculaci?? a valors religiosos).
[edita] Antecedents
Des d'abans de la Guerra Civil Espanyola era clar que un dels focus de tensi?? durant la Segona Rep??blica Espanyola va ser la divisi?? entre les dues Espanyes de les quals parlava Antonio Machado. Sense prentendre establir prioritats, la lluita de classes i el nacionalisme (centr??fug a Catalunya i Pa??s Basc i centr??pet en la dreta espanyola), serien dues d'aquestes l??nies divis??ries, per?? la tercera era l'enfrontament entre l'Esgl??sia cat??lica d'un costat, i d'un altre la intel??lectualitat republicana i el que podria dir-se les masses (molt poc articulades entre si). L'anticlericalisme tenia precedents molt antics, almenys fins a la crema de convents de 1835, enmig de la Primera Guerra Carlina. Des d'aquest moment el clergat, al mateix temps que perd la seva riquesa territorial pel proc??s de desamortitzaci??, hereta el paper de boc expiatori que havien tingut fins a llavors els jueus en la hist??ria d'Espanya; no per a tota la poblaci??, sin?? per a les masses urbanes i els camperols no propietaris en proc??s de descristianitzaci?? i per a les elits burgeses. S'havia trobat una v??lvula d'escape per al descontentament popular que ho despla??ava a un objectiu desprotegit i lluny d'on est?? el veritable poder econ??mic.
La recuperaci?? de posicions de l'Esgl??sia va comen??ar quan amb m??s o menys fortuna es desvincula dels carlins, se signa el concordat de 1851 sota Isabel II i s'integren els neocat??lics en el sistema pol??tic de la restauraci?? a trav??s del Partit Conservador de C??novas del Castillo. La depuraci?? dels m??s conspicus liberals de la Universitat que es van veure obligats a fundar la Instituci??n Libre de Ense??anza per a exercir la seva llibertat de c??tedra, ens indica en quin estat estava el panorama intel??lectual: radicalitzat entre ultracat??lics (Marcelino Men??ndez y Pelayo) i lliurepensadors (Francisco Giner de los R??os). Des de finals del XIX s'aplica amb ??xit desigual la doctrina social de l'Esgl??sia, que busca el enquadrament dels obrers cat??lics i els petits propietaris rurals per a contenir l'aven?? de sindicats i partits de classe.
Ja en el segle XX, un actiu periodisme cat??lic (??ngel Herrera Oria, El Debate) posava de forma moderna al servei del seu missatge un poder??s mitj?? de comunicaci??. En 1935 apareix el Ya, peri??dic de l'Editorial Cat??lica, que des de la seva cap??alera mostra la impaci??ncia d'aquest puixant moviment. Ser?? el peri??dic cat??lic durant tot el franquisme. La dreta va aprofitar amb habilitat l'anticlericalisme de la Segona Rep??blica espanyola: tant la pol??tica sobiranista i la??cista (dissoluci?? de la Companyia de Jes??s, ensenyament laic), com els casos de viol??ncia anticlerical (incendis, profanacions, atemptats contra religiosos); per a sostreure a la majoria dels cat??lics del suport a la Rep??blica. Es va interpretar que la majoria relativa de la CEDA en les eleccions de 1933, que va votar la dona per primera vegada, va tenir a veure amb aix??.
L'ajustada majoria del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936, i la recrudesc??ncia de la viol??ncia, que fou extraordin??riament intensificada amb l'esclat de la revolta militar, van donar l'empenta definitiva perqu?? la majoria dels cat??lics de tota Espanya (amb la notable excepci?? de Guip??scoa i Biscaia) donessin suport als revoltats. Els assassinats de clergues (la majoria dels bisbes entre ells) i la destrucci?? m??s o menys espont??nia d'edificis i tot tipus d'art religi??s va proporcionar arguments i imatges valuos??ssims al b??ndol nacional. S??mbol de tot aix??, l'afusellament del Monument al Sagrat Cor de Jes??s, que regnava en el centre geogr??fic d'Espanya. Milers de soldats nacionals duien sobre el cor una estampeta que resava: Deten-te bala, el Sagrat Cor de Jes??s est?? amb mi!. Era una lluita a vida o mort. Molts dels bisbes supervivents es deixen veure aixecant el bra?? en salutaci?? falangista, per a mostrar el seu suport a Franco. Un dels m??s actius ??s el Cardenal Gom??, redactor d'un text definitiu: la Carta Col??lectiva de l'Episcopat Espanyol. El Al??ament Nacional s'havia convertit en una Croada, i Franco, home providencial, en el nou Don Pelayo.
[edita] Por el Imperio hacia Dios
Amb semblants consignes es va travessar la dura postguerra de vint anys -fins a 1959- que Franco anava obtenint pas a pas el reconeixement internacional, amb l'inestimable suport del Vatic??, que obt?? en 1953 un Concordat extraordin??riament favorable. La cat??lica ??s la religi?? oficial, quedant les altres relegades a l'??mbit privat. L'estat posa en la n??mina als clergues i es dota a l'Esgl??sia d'una exempci?? molt ??mplia d'impostos. Se'ls proporcionen pr??cticament mans lliures en l'educaci??, que passa a ser una imatge invertida de l'escola laica de la Rep??blica (veure El florido pensil) [1]. Els mestres, figura equivalent en la repressi?? del b??ndol nacional als cures en el b??ndol roig, havien passat per una dura depuraci?? despr??s de la guerra a c??rrec de la Comissi?? de Cultura i Ensenyament de la Junta T??cnica de l'Estat presidida pel cat??lic Jos?? M?? Pem??n . A canvi, Franco hereta de la Monarquia Cat??lica el dret de presentaci?? de bisbes i el costum d'entrar sotax pal??li en els temples. A les monedes apareix la seva efigie envoltada per l'expressi??: Caudillo de Espa??a por la Gracia de Dios. Es van erigir temples caracter??stics, servint com exemple la Bas??lica de la Valle de los Ca??dos (tomba de Franco), la Bas??lica de la Macarena a Sevilla, que va ser tomba de Queipo de Llano, o el Monument del Sagrat Cor de San Juan de Aznalfarache a Sevilla que va ser monument funerari del cardenal Segura i els seus familiars, i molts altres per tota Espanya.
Les institucions i persones pr??ximes a la fam??lia cat??lica (per exemple, el Banc Popular) o l'Opus Dei experimenten un ??xit social i econ??mic sense precedents. Igual que amb els partits que van donar suport l'al??ament (part de la CEDA, el Tradicionalisme, JONS, Falange Espa??ola) es va formar el Movimiento Nacional (amb les sigles FET y de las JONS), es va procurar la unificaci?? dels grups cat??lics de la Segona Rep??blica (Associaci?? Cat??lica Nacional de Propagandistes) en l'Acci?? Cat??lica, que ser?? ??mpliament depassada en influ??ncia en els anys cinquanta per l'Opus Dei, una controvertida prelatura personal fundada per Josepmaria Escriv?? de Balaguer. La societat ??s recristianitzada ja sigui de grau o for??adament. Milers de nens i joves no batejats en els anys anteriors, ho seran ara, ja que per a diversos tr??mits administratius, es necessita certificat de bateig. Es declaren inv??lids els matrimonis ??nicament civils, i els divorcis. ??s l'??poca de les vocacions tardanes o precoces (mil sacerdots anuals entre 1954 i 1956), els festejos eterns i castos, els serials radiof??nics i la censura moral en pel??l??cules i llibres. Que Gilda es llev??s un guant ballant fou un esc??ndol de proporcions apocal??ptiques. ??s bon reflex l'assaig de Carmen Mart??n Gaite Usos amorosos de la postguerra espanyola (1987[2].
No obstant aix??, en el triomf s'oculta la debilitat. En la tancada Espanya de la postguerra, podia mantenir-se fermament la puresa de fe i costums. El mateix concordat va donar el tret de sortida a l'obertura del r??gim a l'exterior, que comen??a el mateix any 1953 amb la signatura dels acords amb els Estats Units. Els tecn??crates de l'Opus Dei en el poder modernitzen l'economia, el que porta com a conseq????ncia la corrupci?? dels costums i la moral tradicional. Alguns consideren com moment culminant de l'esperit nacionalcat??lic el Congr??s Eucar??stic de Barcelona de 1952.
[edita] L'aggiornamiento
Des del Concili Vatic?? II, l'esgl??sia cat??lica s'allunya del franquisme. Bisbes com Vicent Enrique i Taranc??n dirigeixen un proc??s que acabar?? amb una pres?? especial plena de sacerdots opositors al r??gim i un bisbe nacionalista basc (Antonio A??overos Ata??n) pr??cticament declarat persona non grata. Els canvis socials experimentats durant els quaranta anys del franquisme havien tornat a allunyar molts fidels de les esgl??sies i buidat els seminaris. Els moviments cristians de base, pr??xims ideol??gicament a la teologia de l'alliberament que comen??ava a formular-se a Am??rica Llatina per sacerdots locals i altres provinents d'Espanya, mostraven una oposici?? al R??gim no menys radical que les dels il??legals partits d'esquerra, i igual que els sindicats verticals eren utilitzats per Comissions Obreres (CC.OO.), acollien les activitats de molts opositors. La HOAC, germanor obrera d'Acci?? Cat??lica s'havia anat separant de les postures oficials de el Movimiento Nacional i dels seus membres van sortir els quadres d'un sindicat com la USO. No obstant aix??, seguia havent grups ultracat??lics, amb pres??ncia de bisbes com Guerra Campos, als quals pot englobar-se en l'anomenat b??nker amb la Federaci??n de Excombatientes i la part m??s inmovilista de el Movimiento Nacional, que intenta impedir una transici?? a la democr??cia a la mort de Franco.
Alguns, com els Guerrilleros de Cristo Rey arribaren a rec??rrer a la viol??ncia contra manifestacions de l'oposici?? i fins i tot atempten contra llibreries que utilitzen la t??mida obertura per a sortejar la censura.
[edita] La democr??cia
El nou concordat (signat pr??viament a la constituci?? i de constitucionalitat debatuda) i la constituci?? de 1978, defineixen a Espanya com un estat aconfessional i reconeixen a l'Esgl??sia cat??lica com una instituci?? amb que l'estat ha de tenir una relaci?? especial, sobretot en assumptes educatius. M??s enll?? dels retrets de la part m??s conservadora del clergat, que denunciava que la paraula D??u no estava en el text, la Constituci?? marca altre punt d'inflexi?? en la relaci?? de l'Esgl??sia i l'Estat. A partir d'aquest moment, i sota governs de diferent signe, l'Esgl??sia comen??a a funcionar com un grup de pressi?? molt influent que pret??n frenar canvis legislatius (divorci, avortament, anticonceptius, matrimoni homosexual, llei d'identitat de g??nere) o impulsar-los (concerts educatius).
Les actituds m??s conservadores dels bisbes actius en el per??ode del pontificat de Joan Pau II, com el Cardenal Antonio Mar??a Rouco Varela, expliquen una intensificaci?? de la pressi?? de l'Esgl??sia sobre el govern, tant si era del Partit Popular com si era del PSOE. Les lleis d'ensenyament i el paper de l'assignatura de religi??, i la defensa de la concepci?? cat??lica de la fam??lia s??n els temes m??s sensibles que van fomentar les macromanifestacions dels anys 2005 i 2006. Assumptes menys religiosos, com el debat territorial i les negociacions del govern de Zapatero amb ETA no han estat alienes a aix??. Tamb?? f??ra un assumpte espin??s la finan??ament, que provisionalment, per?? sense que cap govern hagi proposat suspendre-la, dep??n d'una assignaci?? tribut??ria extreta de l'impost de la renda IRPF i que els contribuents poden marcar en la seva declaraci??. Mai ??s suficient per a cobrir les necessitats de l'Esgl??sia i ha de suplir-se amb altres fons estatals.
[edita] Bibliografia
- BOTTI, Alfonso, Cielo y dinero. El nacionalcatolicismo en Espa??a (1881-1975), Madrid, Alianza Editorial, 1992 ISBN 84-206-2717-8 (ed. or. Nazionalcattolicesimo e Spagna nuova (1881-1975), Milano, Franco Angeli, 1992 ISBN 88-204-7242-2)
- Stanley Payne El primer franquismo, 1939-1959. Los a??os de la autarqu??a (1999) Madrid, Temas de Hoy ISBN 8476793251
[edita] Refer??ncies
- ??? Andr??s Sope??a Monsalve,(1994) El florido pensil. Memoria de la escuela nacionalcat??lica, Cr??tica, Barcelona ISBN-84-7423-673-8
- ??? MART??N GAITE, Carmen (1990), 9?? edici??n, Usos amorosos de la postguerra espa??ola. Barcelona, Anagrama. ISBN 84-339-0085-4
