Pal·li

De Viquipèdia

Pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrada (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).

Era un ornament entre les nacions de l'Europa del nord i es va usar inicialment sense cap procés especial, sense ajut de sastre; la tela era generalment blanca, però també podia ser grisa, marron i algun altre color. Després es va perfeccionar i es va fer de dos colors, i de color daurat pels casos d'especial luxe. Generalment el pal·li acabava el seus ús sense intervenció del sastre encara que de vegades es feia brodar.

Cal considerar pal·li com un terme genèric que inclouria diversos models segons els materials i els pobles. Els grecs i romans generalment era de llana però hi havia altres materials (lli i cotó principalment). El seu origen era egipci, dels quals va passar als hebreus i als grecs i d'aquestos als romans.

No sempre s'aplicava coma ornament personal, sinó també als llits o per cobrir el cos a la nit (de vegades el mateix ornament diürn servia com a complement al llit a la nit), com estores, penjat a les portes obertes com a cortines, als banys (per eixugar-se o rentar-se, generalment de lli i conegudes com sabanum) i com a senyal (Agamèmnon a l'Ilíada utilitza una tela porpra com a bandera). També s'usaven pal·lis als vaixells de vela quan es produïa algun accident i les veles es perdien., S'utilitzaven pal·lis per protegir elements que es guardaven en gel, per embolicar als recent nascuts, com ornament damunt de la túnica d'algunes persones (rarament sense túnica sota ja que això indicava pobresa), etc... A Àsia alguns cavalls i altres animals eren guarnits amb pal·lis en ocasió de cerimònies.

El ús inicial del pal·li fou segurament la protecció contra el fred i com a decoració personal. L'equivalent seria el sagum de diverses nacions del nord d'Europa, com els escots, els gals i altres. Els grecs i romans portaven pal·li diferent al hivern i a l'estiu. El pal·li dels filòsofs fou en general característic. Sota l'Imperi Romà la toga va substituir al pal·li. Un palliatus (o sagatus) en lloc d'un togatus distingia una persona educada d'una persona de maneres barbares. Cecina al seu retorn de Germània va ofendre als romans (togatus) al dirigir-se a ells en pal·li o sagum.

[edita] Pal·li cristià

El pal·li és un ornament del Papa i dels metropolitans durant la Missa. Té la forma d'una faixa circular que carrega sobre els muscles i de la qual pengen davant el pit i a l'esquena dues tires rectangulars, tot de llana blanca, destacant-se d'ella sis creus negres.

Entre les variades opinions que s'han mantingut sobre el seu origen sembla la més raonable la qual suposa que es tracta d'una imitació del omophorion grec, ornament que des de principis de el segle V duien els bisbes d'Orient com emblema de la seva dignitat i ofici pastoral, simbolitzant l'ovella que va sobre els muscles del bon pastor. A Occident, va ser ornament propi del Summe Pontífex des del segle V i per concessions particulars des de el segle VI, va arribar a ser com ordinari dels arquebisbes a partir del segle IX.

Al principi, el pal·li consistia en una peça de vestidura que es replegava a manera de banda, però molt després a partir del segle VI, va prendre la forma de cinta i des del segle IX al segle X se li va donar una forma gairebé idèntica a l'actual sent sis el nombre de creus a partir del segle XV.

Així mateix també denomina el Dosser (l'ornament que hom col·loca formant sostre) sostingut amb quatre o més vares llargues per a aixoplugar, en les processons, el sacerdot que porta la custòdia o el bisbe en l'entrada a les esglésies o als llocs de la seva jurisdicció.