Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Nacionalsindicalisme - Viquip??dia

Nacionalsindicalisme

De Viquip??dia

Nacionalsindicalisme, tamb?? denominat falangisme, ??s un corrent ideol??gic obrerista nascuda en 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres pa??sos) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de p??tria i just??cia social. El seu origen t?? lloc en l'??mbit de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), moviment ideol??gic format per la uni?? del grup reunit entorn del setmanari "La Conquista del Estado", liderat per Ramiro Ledesma Ramos i les Juntas Castellanas de Actuaci??n Hisp??nica d'On??simo Redondo Ortega. Despr??s de la fusi?? de les JONS amb la Falange Espa??ola de Jos?? Antonio Primo de Rivera, t?? lloc el seu desenvolupament ple.

La seva doctrina es basa en una particular interpretaci?? corporativista del sindicalisme revolucionari per?? rebutjant parts importants de la seva filosofia i programa, i se situa en un pl??nol alternatiu al marxisme i al capitalisme, als quals critica fero??ment. En ser tercerposicionista com les altres tend??ncies corporativistes se situa en un ??mbit distint a la tradicional divisi?? de corrents ideol??gics entre esquerres (marxista o liberal) i dreta liberal, divisi?? que, a l'entendre dels defensors del nacional-sindicalisme, provoca una visi?? solament parcial dels problemes d'Espanya.

La g??nesi d'aquest moviment t?? lloc en els anys previs a la Guerra Civil Espanyola, en un clima de m??xima tensi?? i polaritzaci?? pol??tica, en el qual les baralles rondaires entre ultraesquerrans i ultradrectans estan gaireb?? a l'ordre del dia. ??s durant aquest per??ode quan es d??na forma a la doctrina nacional-sindicalista, i es propaga per diferents punts d'Espanya mitjan??ant discursos de Jos?? Antonio i de nombrosos falangistes m??s. Coherentment amb la seva filosofia, es creen diversos sindicats, entre ells el SEU (Sindicato Espa??ol Universitario) o la CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista), que es diluirien despr??s de la vict??ria dels nacionals en la Guerra Civil Espanyola fins a la mort de Francisco Franco en 1975. En aquest per??ode la Falange Espa??ola de las JONS s'enfronta freq??entment amb les esquerres, a les quals no els agrada al considerar-la competidora en el pl??nol de la revoluci?? social i amb la dreta liberal, a la qual no agrada el seu afany "revolucionari" i la recerca de just??cia social.

Com a conseq????ncia d'aquest enfrontament i despr??s de l'intent d'assassinat del catedr??tic de Dret Jim??nez de As??a, portat a terme pels seus propis alumnes, s'implica als estudiants del SEU decretant-se la il??legalitat de la Falange i els seus dirigents, entre ells Primo de Rivera, van ser empresonats el 14 de mar?? de 1936 pel govern del Front Popular. Posteriorment el Tribunal Suprem va declarar la legalitat de FE de les JONS, encara que el Govern mai va respectar aquesta sent??ncia. Una vegada produ??da la revolta el 18 de juliol de 1936, Jos?? Antonio intentar?? mantenir l'autonomia del Moviment nacional-sindicalista davant les dretes i recordar?? als seus seguidors que el seu objectiu ??s dur a la pr??ctica el programa falangista, encara que des de la pres?? els seus intents resulten infructuosos, sucumbint el nacional-sindicalisme en la marea de la guerra civil.

El nacional-sindicalisme t?? un referent filos??fic en l'obra de Jos?? Ortega y Gasset i de la Generaci?? del 98. En l'??mbit pol??tic rep les seves idees fonamentals de moviments sindicalistes i socialistes ut??pics. En l'??mbit econ??mic proposa l'organitzaci?? de l'economia a trav??s dels sindicats, com organitzaci?? natural dels treballadors, que d'aquesta forma, recuperen la plusv??lua i tenen la propietat dels mitjans de producci?? i el control de la gesti?? de l'empresa.

Encara que pretenen superar el concepte de sindicat de classe, reconeixen que els sindicats s??n l'instrument de lluita del proletariat en tant no conclogui la lluita de classes, pugna que el nacionalsindicalisme vol superar mitjan??ant la implantaci?? d'un radical sistema de Just??cia Social. El treball es considera un mitj?? de dignificacic??n social, i no existeix cap contemplaci?? amb aquells que, podent, no dediquen les seves capacitats al treball. Els principis ideol??gics del nacional-sindicalisme s??n els seg??ents:

  • ??s un moviment revolucionari. Revoluci?? significa l'alteraci?? d'un sistema de coses que s'han fet antiquades o que s??n injustes, i la seva substituci?? per un ordre m??s just.
  • Critica tant el liberalisme com el marxisme, titllant ambd??s moviments de materialistes i classistes, i proposant una concepci?? m??s espiritual de la vida.
  • Els tres eixos de l'estat nacional-sindicalista s??n la fam??lia, el municipi i el sindicat. El Estat est?? al servei del ciutad??, ja que est?? integrat pels ??rgans de conviv??ncia real del ciutad??, on poden plantejar-se les seves necessitats i aspiracions, mitjan??ant una democr??cia directa i participativa.
  • El nacional-sindicalisme parteix d'una consideraci?? cristiana de la persona, sense constituir-se en una ideologia confessional, ja que considera que aix?? pertany a aspectes ??ntims de l'home. Establix una separaci?? entre religi?? i pol??tica.
  • Cultura i educaci??. Solament pot ser veritablement lliuri una societat culta.
  • Espanya ??s una "unitat de destinaci?? en l'universal": nacionalisme patri??tic. El concepte de p??tria no es basa solament en caracter??stiques racials, ling????stiques i fins i tot culturals similars, sin?? tamb?? en l'exist??ncia d'una missi?? comuna a portar a terme per pobles diversos units per la hist??ria. Mentre el nacionalisme a??llat tendeix a tancar-se en si mateix, el patriotisme li atorga les forces per a aconseguir un objectiu com??. En el pla econ??mic, el nacional-sindicalisme defensa l'organitzaci?? de l'activitat econ??mica entorn del sindicat
  • El capital no ??s m??s que un instrument al servei de la producci??.
  • El treball ??s el factor principal de producci??. El treball ??s l'esfor?? (f??sic o intel??lectual) realitzat per l'home per a transformar coses. El paper de treballador no ha de dependre de l'aportaci?? de capital.
  • La propietat dels mitjans de producci?? ha de ser del treballador (no de l'estat ni de qui aporta el capital.
  • El concepte de propietat privada est?? permesa, per?? supeditada a la funci?? social. En tot cas la propietat queda restringida a la satisfacci?? de les necessitats b??siques. Mai es permetr?? el control privat sobre els mitjans de producci??.
  • En una empresa, tots els quals treballen en ella, obrers i directors, participen en la propietat i la gesti??. La plusv??lua de producci?? ??s assignada al treball (no al capital).
  • L'agrupaci?? d'empreses per branques de producci?? d??na lloc als sindicats nacionals que s??n els pilars socials i econ??mics de l'estat nacional-sindicalista.
  • La banca ha d'organitzar-se aix?? mateix entorn d'un sindicat.

Actualment, hi ha nombrosos moviments nacional-sindicalistes tant en Espanya com a Am??rica Llatina.

[edita] Enlla??os externs