Massacre de Munic

De Viquip??dia

Important: Aquesta p??gina ??s sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparici?? d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la p??gina de discussi?? per a una major informaci??.

Aquest article o secci?? no cita fonts o refer??ncies.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.

Es coneix amb el nom de Massacre de Munic el conjunt d'esdeveniments ocorreguts durant la celebraci?? dels Jocs Ol??mpics d'estiu 1972 de Munic (Baviera, Alemanya) el dia 5 de setembre de 1972 , quan 11 membres de l'equip de lluita d'Israel van ser presos com a ostatges per militants palestins pertanyents a l'organitzaci?? Setembre Negre. Un intent fallit d'alliberament va acabar amb la mort de tots els atletes, cinc palestins i un policia.

[edita] L'assalt

El 4 de setembre, els atletes israelians havien gaudit d'una sortida nocturna per la ciutat, abans de tornar a la vila ol??mpica. Als volts de les 4:40 del dia 5, mentre els esportistes dormien, vuit membres del grup armat palest?? Setembre Negre, vestits amb xandall i portant pistoles i granades en bosses d'esport, escalaven la tanca de dos metres d'al??ada que envoltava el complex.

L???entrenador de l'equip de lluita, Mosh?? Weinberg, de 33 anys, va sentir un soroll darrere la porta del primer apartament i, observant que alg?? obria lleugerament la porta, s???hi va abalan??ar al temps que cridava "Nois, escapeu!", mentre intentava tancar-la forcejant amb els assaltants. Aprofitant el desconcert i la confusi??, nou atletes van poder escapar i altres vuit van aconseguir amagar-se. El lluitador Joseph Romano, que en aquell moment tornava de menjar en un restaurant, va agafar l'arma a un dels guerrillers, per?? va resultar mort per un tret. Aix?? mateix, Mosh?? Weinberg, va ser assassinat quan va intentar atacar un dels assaltants amb un ganivet de fruita.

Despr??s de la mort d'aquest, els guerrillers van prendre com a ostatges nou integrants de l'equip: David Berger, Ze'ev Friedman, Joseph Gottfreund, Eliezer Halfin, Andrei Schpitzer, Amitsur Shapira, Kahat Shorr, Mark Slavin i Yaakov Springer.

[edita] Les demandes de Setembre Negre

Els segrestadors eren fedains palestins dels camps de refugiats del L??ban, S??ria i Jord??nia. Van ser identificats com Luttif Afif (??lies ???Issa???), el cap del grup - tres dels seus germans eren tamb?? membres de setembre Negre, dos d'ells en presons israelianes), Yusuf Nazzal (???Tony???), i els joves membres Afif Ahmed Hamid (???Paolo???), Khalid Jawad (???Salah???), Ahmed Chic Thaa (???Abu Halla???), Mohammed Safady (???Badran???), Adnan Al-Gashey (???Denawi???), i el seu cos?? Jamal Al-Gashey (???Samir???).

El grup exigia l'alliberament i posterior trasllat a Egipte de 234 palestins confinats en presons israelianes aix?? com el dels presoners Andreas Baader i Ulrike Meinhof, membres fundadors de l'organitzaci?? armada alemanya Fracci?? de l'Ex??rcit Roig i que complien condemna a Alemanya. Tanmateix, la resposta d'Israel va ser immediata i contundent: no hi hauria negociaci??.

S???ha dit que les autoritats alemanyes, sota la direcci?? del canceller Willy Brandt i el ministre de l'Interior Hans-dietrich Genscher van rebutjar l'oferiment per part d'Israel d'enviar un grup de forces especials del seu pa??s. Per contra, el ministre d'interior bavar??s, Bruno Merk, va negar que mai hagu??s existit l'oferiment israeli??.

Sigui com sigui, per??, el que sembla clar ??s que la policia alemanya que va prendre part en l'operaci??, no comptava amb l'entrenament especialitzat necessari per fer front a una operaci?? de rescat d'ostatges.

[edita] Rescat fallit

El termini per a l'execuci?? dels esportistes va passar de tres a cinc hores, despr??s de les converses dutes a terme per les autoritats germ??niques. El cap de policia alemany, Manfred Schreiber, i Ahmet Touni, que encap??alava la delegaci?? ol??mpica eg??pcia, van negociar directament amb els segrestadors oferint-los una il??limitada quantitat de diners. Els ambaixadors de Tun??sia i L??bia a Alemanya tamb?? van intentar ajudar mirant de guanyar concessions dels segrestadors, per b?? que va ser in??til.

Finalment, els segrestadors van exigir un transport per al Caire. Les autoritats van fingir arribar a un acord i, a les 22:10, dos helic??pters van transportar els assaltants i els seus ostatges a una base a??ria en penombra pr??xima a F??rstenfeldbruck, on un avi?? Boeing 727 de la companyia alemanya Lufthansa els estava esperant. Els segrestadors van creure que eren a Riem, el principal aeroport de Munic fins al 1992 (any en qu?? fou clausurat). Les autoritats havien planejat un assalt sobre ells en l'aer??drom.

Cinc franctiradors alemanys van ser seleccionats per a disparar als segrestadors. Cap tenia una preparaci?? especial en aquest tipus d'accions i van ser triats perqu?? practicaven el tir de forma competitiva els caps de setmana (posteriorment un d'ells reconeixeria que no es considerava un tirador d'elit). En els 75 minuts que passarien abans del fatal desenlla??, les autoritats policials alemanyes van sol??licitar tardanament tanquetes, les quals van trigar en arribar uns 30 minuts a causa del dens tr??fic.

Els helic??pters van aterrar a l'aeroport a les 22:30. A les 23:03, dos palestins van baixar dels aparells, van caminar cap a l'avi?? i van tornar. A continuaci??, uns altres dos van baixar empenyent dos dels ostatges que duien les mans lligades a l'esquena. Veient que l'avi?? estava buit i sabent-se enganyats, els guerrillers van tornar precipitadament cap als helic??pters. En aquest prec??s instant, es va il??luminar l'aeroport amb bengales i focus i les autoritats alemanyes van donar l'ordre d'obrir foc.

Els cinc franctiradors no disposaven de r??dios per tal de coordinar el seu foc, i no tenien rifles de precisi?? ni teleobjectius o dispositius de visi?? nocturna. En el caos que va sobrevindre, dos segrestadors que estaven prop d'un dels pilots van ser eliminats. Altres tres membres del grup es van parapetar darrere dels helic??pters, fora de l'abast de les llums, i van comen??ar a disparar. Un dels policies, que estava a la torre de control, va morir en rebre l'impacte d'una de les bales. Els pilots de l'helic??pter van aconseguir escapar, per?? no els ostatges, que romanien lligats -bra??os enlaire- al sostre a l'interior de l'aparell.

A mitjanit, es va exigir als segrestadors que es rendissin. Quatre minuts m??s tard, un dels militants va saltar del primer helic??pter llan??ant una granada al seu interior, que va explotar amb quatre atletes israelians i un pilot en el seu interior. Abans que el foc de la primera explosi?? no arrib??s al dip??sit de gasolina del segon helic??pter, Luttif Afif i un altre segrestador van sortir de l'aparell i van comen??ar a disparar contra la policia. Aquesta va respondre als trets, abatent ambd??s activistes. Els ostatges del segon helic??pter van morir durant el tiroteig (posteriorment es va assenyalar que havien estat metrallats per un tercer assaltant). Els tres militants restants van ser capturats.

[edita] L'impacte en els Jocs

Sorprenentment, la competici?? ol??mpica nom??s es va suspendre durant un dia, el 5 de setembre, a pesar que diferents personalitats van demanar-ne la seva suspensi??. El president del Comit?? Ol??mpic Internacional, Avery Brundage, i altres membres del COI van decidir que els guerrillers palestins no podien condicionar la celebraci?? dels jocs. L'endem?? es va celebrar a l'estadi ol??mpic un memorial pels morts al qual van assistir-hi 80.000 espectadors i 3.000 atletes. Durant el seu discurs, Avery Brundage no va fer cap refer??ncia als esportistes assassinats. Per contra, s?? que va elogiar la for??a del moviment ol??mpic. Aquest fet va enutjar els israelians i molts dels assistents.

Com a mostra de dol, durant l'acte la bandera ol??mpica es va hissar a mitja asta junt amb la majoria de banderes dels estats participants als jocs, a excepci?? dels pa??sos ??rabs, els quals van exigir que les seves ensenyes onegessin a la part alta del pal. Les nacions ??rabs d'on eren els militants ho veien com una claudicaci?? enfront d'Israel.^{[cal citaci??]}.

El 6 de setembre l'equip ol??mpic israeli?? va anunciar que abandonava Munic. ???Tots els esportistes jueus es posaren en estat d'alerta. Mark Spitz, l'estrella de nataci?? americana que ja havia completat les seves competicions, abandon?? Munic durant la crisi per por a qu??, com a jueu prominent, pogu??s ser un objectiu de segrest. L'equip egipci deixava els jocs el 7 de setembre, davant el temor de possibles repres??lies. Els equips filip?? i algeri?? deixaren igualment els Jocs, com tamb?? ho f??ren alguns membres dels equips holand??s i noruec.

Els familiars de les v??ctimes van sol??licitar al COI que alc??s un monument permanent en mem??ria dels atletes morts, per?? el m??xim organisme ol??mpic va declinar la petici??, al??legant que el fet de fer una refer??ncia expl??cita a les v??ctimes podia molestar la resta de la comunitat ol??mpica.

[edita] Les conseq????ncies

Ja el mateix dia 5 de setembre, la llavors primera ministra d'Israel, Golda Meir instava la resta de nacions a reprovar el b??rbar acte criminal. L'atac va ser ??mpliament condemnat per tot el m??n, inclosos significats personatges del m??n ??rab com el rei Hussein I de Jord??nia. Les autoritats alemanyes van empresonar els tres activistes supervivents i van crear la unitat antiterrorista GSG 9 per a donar una resposta contundent a futures accions de rescat d'ostatges.

El 9 de setembre, la for??a a??ria israeliana va bombardejar com a resposta les bases de l'Organitzaci?? per a l'Alliberament de Palestina (OAP) a S??ria i el L??ban, atac que va ser reprovat pel Consell de Seguretat de l'ONU. Aix?? mateix, va ser rebutjada una resoluci?? de les Nacions Unides de condemna pels fets de Munic, emparada pels Estats Units.

El 29 d'octubre, els segrestadors d'un avi?? de Lufthansa van exigir l'alliberament dels tres supervivents de Setembre Negre presos despr??s del tiroteig de F??rstenfeldbruck i que estaven en espera de judici. Mohammed Safady i els cosins Adnan i Jamal Al-Gashey van ser immediatament alliberats per Alemanya, rebent una tumultuosa benvinguda quan aterraren a L??bia

Els fets ocorreguts a Munic comportarien una espiral de viol??ncia per part d'Israel amb l'objectiu d'assassinar als suposats responsables de l'acci??. Despr??s de l'atac a la vila ol??mpica i del posterior alliberament dels tres activistes de Setembre Negre, Golda Meir i el Comit?? de Defensa Israeliana van donar ordes secretes al Mossad d'emprendre una operaci?? de terrorisme d'estat ^{[cal citaci??]}violant totes les lleis internacionals^{[cal citaci??]} i matar, onsevulla que es trobessin, els onze homes de Setembre Negre que van planificar i van organitzar la matan??a dels atletes israelians. Amb aquest objectiu, el servei secret israeli?? va crear una unitat encoberta que seria ajudada per c??l??lules d'informaci?? israeliana instal??lades a Europa. Aquesta missi?? es coneixeria m??s tard com a operaci?? C??lera de D??u (en hebreu: ???????? ?????? ??????, Mivtzah Zaam Ha'el) i supos?? una vasta campanya de terror^{[cal citaci??]} dels serveis secrets israelians contra representants pol??tics d'organitzacions palestines arreu d'Europa.

[edita] C??lera de D??u i Primavera de Joventut

Gr??cies a la informaci?? capturada a l'OAP i la facilitada pels serveis d'intel??lig??ncia europeus aliats, el Mossad va elaborar una llista d'objectius encap??alada per Wael 'Aadel Zwaiter, a qui acus??de pert??nyer a Setembre Negre i representant de l'OAP a It??lia, qui seria assassinat el 16 d'octubre. La mort de Zwaiter va venir seguida d'atemptats per mitj?? de cartes bomba, que no van causar v??ctimes mortals, contra representants de l'OAP a Alg??ria i L??bia, contra palestins a Bonn (Alemanya) i Copenhaguen (Dinamarca), i contra un representant de la Creu Roja a Estocolm (Su??cia).

El 8 de desembre, el representant de l'OAP a Par??s (Fran??a), Mohammad Hamshiri va ser assassinat per mitj?? d'una bomba activada per control remot que estava instal??lada sota del seu escriptori. En els tres mesos seg??ents, quatre integrants de l'OAP i la FPAP van ser igualment assassinats a Xipre, Gr??cia i Par??s.

El 9 d'abril de 1973, Israel llan??a l'operaci?? Primavera de Joventut a Beirut, (L??ban). Els objectius eren Mohammad Yusuf al-Najjar (Abu Yusuf), Kamal Adwan i Kamal Nasser, tots ells importants dirigents de l'OAP. Un grup d'escamots israelians va desembarcar en una deserta platja del L??ban, dirigint-se posteriorment a Beirut, on van acabar amb la vida dels tres palestins, quatre civils libanesos, tres turistes sirians, un itali?? i deixant 29 persones m??s ferides. A continuaci??, van fer explotar el quarter general del FPAP en la ciutat i una f??brica d'explosius de Fatah.

El 28 de juny de 1973, l'algeri?? Mohammad Boudia, encarregat de les operacions de Setembre Negre a Europa, va ser assassinat per mitj?? d'un cotxe bomba a Par??s.

El 21 de juliol de 1973, va tenir lloc el conegut com a assumpte de Lillehammer. Un equip d'agents del Mossad va matar a Lillehammer (Noruega) Ahmed Bouchiki, un cambrer marroqu?? sense cap relaci?? amb els fets succe??ts a Munic, despr??s que un informador del Mossad el confongu??s amb Ali Hassan Salameh, integrant de Setembre Negre. Cinc agents del servei secret israeli??, incloent-hi dues dones, van ser capturats per les autoritats noruegues, jutjats i empresonats. Posteriorment, serien alliberats i expulsats a Israel.

El 22 de gener de 1979, el servei secret israeli?? localitz?? finalment a Beirut Ali Hassan Salameh, que fou assassinat per mitj?? d'un cotxe bomba.

De tots aquells que segons la versi?? del govern sionista van planejar o van executar la matan??a de Munic, ??nicament Mohammed Daoud Oudeh -de qui es diu que va ser l'aut??ntic cervell que va concebre l'acci??- seguix viu i resideix a Amman, (Jord??nia). El 27 de juliol de 1981, va ser tirotejat en una botiga de Vars??via (Pol??nia), per?? va sobreviure a l'atac.

[edita] Les v??ctimes de la massacre de Munic

A continuaci?? es llisten les disset v??ctimes mortals de l'incident.

[edita] Israelians

Morts a trets per activistes de Setembre Negre durant l'assalt inicial:

• Moshe Weinberg (entrenador de lluita)
• Yossef Romano (aixecador de pes)

Primerament disparats, i posteriorment fets esclatar per una granada llen??ada per un membre de Setembre Negre en l'helic??pter D-HAQO (situat a llevant):

• Ze'ev Friedman (aixecador de pes)
• David Berger (aixecador de pes)
• Yakov Springer (jutge d'aixecament de pes)
• Eliezer Halfin (lluitador)

Morts a trets per membres de Setembre Negre en l'helic??pter D-HADU (situat a ponent):

• Yossef Gutfreund (??rbitre de lluita)
• Kehat Shorr (entrenador de tir)
• Mark Slavin (lluitador)
• Andre Spitzer
• Amitzur Shapira

[edita] Policia alemany

• Anton Fliegerbauer

[edita] Activistes

Els cinc activistes de Setembre Negre abatuts durant l'intercanvi de trets amb les autoritats alemanyes s??n:

• Luttif Afif (conegut com a Issa)
• Yusuf Nazzal (Tony)
• Afif Ahmed Hamid (Paolo)
• Khalid Jawad (Salah)
• Ahmed Chic Thaa (Abu Halla)

[edita] La Massacre de Munic en la cinematografia

• El 23 de desembre de l'any 2005, es va estrenar als Estats Units Munic, la pel??l??cula dirigida pel director d'origen jueu Steven Spielberg. La cinta segueix les accions d'un dels esquadrons de la mort enviats pel govern israeli?? a Europa, amb l'objectiu d'assassinar els activistes despr??s de l'atac a la Vila Ol??mpica. Eric Bana i Daniel Craig protagonitzen el film. Es basa ??ntegrament en la versi?? israeliana dels fets.

• El 1999, es va presentar el documental Un dia al setembre, dirigit per Kevin Macdonald en el qual, i per mitj?? d'entrevistes i material period??stic, es reconstrueixen les 21 hores que va durar l'esdeveniment. En la cinta s'escolta per primera vegada la veu de l'??nic feda?? sobrevivent, Jamal Al-Gashey. Un dia al setembre va guanyar el premi Oscar al millor llargmetratge documental en l'edici?? de l'any 2000.