Andreas Baader

De Viquipèdia

Andreas Bernd Baader o «Hans» (Munic, 6 de maig de 1943 – † 18 d'octubre de 1977) fou el primer líder de l'organització terrorista alemanya Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF), generalment coneguda com a Banda Baader-Meinhof.

Fou un estudiant fracassat de batxillerat i delinqüent comú abans de veure's embolicat en les accions de la RAF. Va ser un dels pocs membres del moviment terrorista que no va assistir a la Universitat. Ellinor Michel, la seva antiga xicota i mare de la seva única filla de nom Suse, el va descriure com una persona violenta i explosiva.

El 1968, Baader i la seva nova promesa, Gudrun Ensslin, van ser detinguts i jutjats per l'incendi d'uns grans magatzems a Frankfurt. Després de ser sentenciat el novembre de 1969, Baader es va escapar però fou capturat l'abril de 1970. Unes poques setmanes després, el maig de 1970, se li va permetre estudiar en la biblioteca d'un Institut d'Investigació fora de la presó, sense ser emmanillat ni més mesures de seguretat. A la periodista Ulrike Meinhof i a dues dones més se'ls va permetre unir-se'ls en aquesta activitat; al moment de traslladar-se, elles van permetre l'entrada d'un home emmascarat qui va disparar contra el bibliotecari, de 64 anys, ferint-lo greument al fetge. Baader, les tres dones i l'encaputxat saltaren per la finestra, donant inici al famós terme «la Banda Baader-Meinhof».

Baader i els altres van passar un temps rebent ensinistrament militar en un Camp d'Entrenament militar de Fatah a Jordània, abans de ser expulsats per diferents raons, principalment per indisciplina. De retorn a Alemanya, Baader i els seus acompanyants van robar bancs i van volar diversos locals públics entre 1970 i 1972. L'1 de juny de 1972, va ser detingut amb Jan-Carl Raspe i Holger Meins també membres de la RAF, després d'un perllongat tiroteig a Frankfurt. Durant una vaga de fam col·lectiva en 1974, en la qual Holger Meins va morir d'inanició, el filòsof Jean-Paul Sartre va visitar Baader a Stammheim. Sartre posteriorment va descriure a Baader com a un «estúpid increïble» i un «ximple».^[1]

Entre 1975 i 1977, va tenir lloc un extens i costós judici en un edifici blindat a la presó de Stuttgart-Stammheim. Segons els informes dels seus carcellers (per exemple, Horst Bubeck) a Stammheim, els acusats, especialment Baader, van mantenir les seves cel·les brutes i desordenades tot el temps possible per a despistar als policies sobre qualsevol article que els advocats poguessin haver-los fet arribar, en vista que no estaven separats per mampares de vidres i van mantenir reunions no controlades (els acusats arribaren a passar fotografies preses clandestinament a la presó).

Ulrike Meinhof fou trobada morta en la seva cel·la de Stuttgart-Stammheim el 9 de maig de 1976, penjada d'un dels barrots. Els Membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig i altres persones van dir immediatament que havia estat assassinada per les autoritats alemanyes. Posteriorment l'anomenada "segona generació de la RAF", va realitzar segrests i intents d'assassinats per ajudar a alliberar els seus camarades, el que va generar el judici ràpid dels líders a la presó que van ser condemnats l'abril de 1977, per diversos assassinats, atemptats, robatoris a bancs i haver format una organització terrorista, a cadena perpètua.

Amb el segrest de Hans Martin Schleyer el 5 de setembre de 1977 i l'assalt al Vol 181 de Lufthansa a mitjans d'octubre, els terroristes van intentar forçar l'alliberament de Baader i altres deu presoners. Després d'un període de temps de diverses setmanes, que va acabar sent anomenat «Deutscher Herbst» (la tardor alemanya), els passatgers del Boeing 737 anomenat Landshut van ser rescatats pels comandos alemanys GSG9 de les Forces Especials a primeres hores del 18 d'octubre de 1977.

En el matí d'aquest dia, Andreas Baader i Jan-Carl Raspe van ser trobats en les seves cel·les morts per ferides de bala, cadascun amb una pistola petita, mentre que Gudrun Ensslin va ser trobada penjada del sostre. La membre de la RAF Irmgard Möller va ser trobada amb serioses ferides d'arma blanca en el pit, però va sobreviure. Baader tenia 34 anys d'edat.

Totes les investigacions oficials van concloure que Baader i dos companys van cometre un suïcidi col·lectiu, mentre Möller encara insisteix que les morts i les seves ferides van ser una execució extrajudicial per part del Govern alemany. L'any 2002, el director Christopher Roth va realitzar una peŀlícula sobre el líder terrorista titulada Baader^[2]