La Granja de Rocamora
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Segura | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Oriola |
||
| Gentilici | Granger, grangera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| pressupost | 2347265.00 | ||
| Superfície | 7,20 km² | ||
| Altitud | 17 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
2.271 hab. 315,42 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 09′ 09″ N 0° 53′ 25″ O | ||
| Sistema polític Nuclis |
1 |
||
La Granja de Rocamora és un municipi del País Valencià que es troba al Baix Segura.
D'origen musulmà, pot ser coincident amb una antiga alqueria; el senyoriu va detentar-lo la família Rocamora; que posseïa també la Torre i poble de Benferri així com poblacions d'altres comarques com Agost o Novelda, des que el 1462 l'adquirira Jaume de Rocamora, senyor de Benferri, noble d'origen català que va acompanyar Alfons X en la conquesta; el 1565 s'independitzà d'Oriola, del qual municipi formava part; amb l'expulsió morisca va quedar despoblada; la seua església parroquial va dependre de la de Coix fins el 1602; en 1628 Felip III va concedir el títol de marquès de la Granja a Francesc de Rocamora i Maça; posteriorment el marquesat el detentaren els Dàvalos, els Pardo i els Agrela; a principis del segle XIX la manca d'hereus de la família propietària va deixar la propietat de la terra als habitants del poble, la qual cosa explica el repartiment actual entre petits propietaris, i es va constituir el municipi de la Granja. En 2003 el PP guanyà les municipals amb 7 regidors; el PSPV i UCL n'obtingueren 2 cadascú; el recompte poblacional d'aqueix any donà la xifra de 2.039 habitants.
L'únic focus econòmic radica en el cultiu i comercialització dels productes hortofrutícoles propis de la comarca.
El reduït terme (7,2 km2) és cobert d'horta i flora mediterrània; paga la pena l'excursió al Cabeçó de la Font.
Del seu patrimoni:
- Torre Mora. Gran cub de maçoneria, que formaria part d'un conjunt defensiu. Actualment està restaurada i forma part d'una habitatge particular.
- Església parroquial de Sant Pere apòstol. Segle XVIII.
De la seua gastronomia, putxero amb farcidures (pilotes), arròs amb crosta i arròs a la grangera.
[edita] Enllaços relacionats
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
