[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Joan Brossa i Cuervo - Viquipèdia

Joan Brossa i Cuervo

De Viquipèdia

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona 19 de gener de 1919 - íd. 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...)


Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona. L'any 1937 passà a formar part de l'exèrcit republicà, i després de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. En tornar a Barcelona es relacionà amb J.V. Foix, Joan Miró, Joan Prats. La coneixença del poeta brasiler João Cabral de Melo Neto, aleshores vice-cònsol a Barcelona, fou determinant per a que l'obra del poeta adquirís un fort compromís social.

El 1947, amb un grupet de joves artistes, funda la revista Algol, de la qual sortirà un únic exemplar. L'any següent, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan-Josep Tharrats, Modest Cuixart, Arnau Puig i altres fundà la revista avantguardista Dau al Set. L'any 1951 estrenà les primeres peces teatrals i el 1949 publicà el primer llibre de poemes.

Col·laborà amb pintors, escultors, músics, fotògrafs, cineastes i artistes de tots els gèneres: entre ells Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Modest Cuixart, Eduardo Chillida, Pere Portabella, Josep Maria Mestres Quadreny, Perejaume, Frederic Amat, Moisès Villèlia, Hausson, Carles Santos, Pep Bou, Chema Madoz i Fernando Krahn. Se'l considera un dels creadors de la poesia visual catalana juntament amb Carles Sindreu, amb mestratge reconegut per joves poetes com ara Enric Casasses o Accidents Polipoètics.

Per bé que la seva obra plàstica no ocupi més que una petita part de la seva enorme producció, mercès a ella Brossa ha esdevingut un referent mundial.

Va morir el 30 de desembre de 1998 a la ciutat de Barcelona a conseqüència d'un vessament cerebral fruit d'una caiguda per les escales del seu estudi.

[edita] Obra artística

El poema corpori Bàrcino (1994) a la Plaça Nova, Barcelona
El poema corpori Bàrcino (1994) a la Plaça Nova, Barcelona

La seva creativitat va abastar totes les facetes de l'art: el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia i el circ. Sempre va tenir una àmplia i interdisciplinar visió de la cultura, de les arts i de l'espectacle i així ho expressa en la seva obra, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica.

La seva obra és d'unes proporcions gegantines i en part és encara inèdita: més de vuitanta llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual, unes tres-centes cinquanta peces teatrals, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal·lacions permanents o efímeres... La seva prosa, de creació o circumstancial, està parcialment recollida en quatre volums.

Ha estat traduït a l'espanyol, al francès, a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, al portuguès, al polonès, al neerlandès, al txec, a l'hongarès, al serbocroat, al suec, al japonès, al rus i a l'esperanto. Els seus poemes corporis han arribat als carrer de Barcelona, a diversos llocs del Principat, a Andorra la Vella, a Palma de Mallorca, Frankfurt am Main i a L'Havana.

Present a diverses institucions d'arreu del món amb la seva obra plàstica, ha estat objecte de grans exposicions antològiques a Barcelona (Fundació Joan Miró, 1986 i 2001 i Palau de la Virreina, 1994), Munic (1988), São Paulo (Biennal, 1994 i Centro Maria Antonia, 2005), Venècia (Biennal, 1997), Madrid (Museu Reina Sofia, 1991), Ceret-Cotlliure (1991), Londres (1992), València (IVAM, 1997), Monterrey (1998), Santiago de Xile (2005), Porto Alegre (2006), Rio de Janeiro (2006), Rosario (2006), Buenos Aires (2006), Lisboa (2006) i Toledo (2007).


[edita] Poesia literària

  • 1949: Sonets de Caruixa
  • 1950: Romancets del dragolí
  • 1952: Em va fer Joan Brossa
  • 1953: Nous romancets del dragolí
  • 1960: Enumeració en sospirar
  • 1961: Poemes civils
  • 1968: El saltamartí
  • 1970: Poesia rasa I, recull del 1943 al 1959 editat per "Ariel"
  • 1971: Des d'un got d'aigua fins al petroli
  • 1971: Tríptic hegelià per a Antoni Tàpies
  • 1972: Càntir de càntics
  • 1972: El poeta presenta quinze pantomimes
  • 1973: Cappare
  • 1974: La barba del cranc
  • 1974: Les ungles del guant. Ronda de Rimbaud
  • 1976: Oda a Lluís Maria Xirinacs
  • 1976: Maneres
  • 1977: Sextines 76
  • 1977: Poemes de seny i cabell (1959-1963)
  • 1979: Antologia de poemes de revolta
  • 1980: Rua de llibres
  • 1981: Vint-i-set sextines i un sonet
  • 1982: Ball de sang
  • 1982: El ulls de l'òliba
  • 1983: Askatasuna
  • 1983: Pas d'amors
  • 1984: Ot
  • 1985: Qui diu foc, diu flama
  • 1985: Calcomanies
  • 1985: Fogall de sonets
  • 1986: Els entra-i-surts del poeta
  • 1986: Sonets a Gofredina
  • 1987: Poemes públics
  • 1987: Viatge per la sextina
  • 1988: Tarannà
  • 1988: Ventall de poemes urbans
  • 1989: Ollaó
  • 1991: Cinamon
  • 1992: Jo, qui?
  • 1992: El veí
  • 1992: Flor de claus
  • 1993: Furgó de cua
  • 1993: Trasllat
  • 1994: Suite tràmpol o el compte enrera
  • 1995: Poemes escollits (antologia)
  • 1995: Poemes d'anada i tornada
  • 1995: Poesia i prosa (antologia)
  • 1995: Passat festes
  • 1995: Capgirada
  • 1997: La clau a la boca
  • 1998: La memòria encesa, mosaic antològic
  • 1999: Sumari astral i altres poemes
  • 2000: Cartaci
  • 2001: A partir del silenci (antologia)
  • 2002: Camí de segons
  • 2004: Un home reparteix fulls clandestins
  • 2007: El dia a dia (1988-1992)

[edita] Poesia escènica (teatre i parateatre)

  • 1951: Farsa com si els espectadors observessin l'escenari a vista d'ocell
  • 1951: Nocturns encontres
  • 1961: Or i sal
  • 1961: El bell lloc
  • 1964: Teatre de Joan Brossa
  • 1967: Collar de cranis
  • 1967: El rellotger
  • 1979-1983: Poesia escènica. Teatre complet, sis volums
  • 2003: Fregolisme o monòlegs de transformació
  • 2008: El dia del profeta

[edita] Poesia visual


[edita] Prosa

  • 1972: Vivàrium
  • 1987: Anafil
  • 1995: Añafil II, traduït a l'espanyol per Carlos Vitale i inèdit en català.
  • 1998: Alfabet desbaratat


[edita] Guions cinematogràfics

[edita] Llibrets d'òpera i altres textos per a ser musicats

  • 1957: El ganxo
  • 1963: Cop de poma
  • 1965: Conversa
  • 1964: Concert per a representar
  • 1966: Suite bufa
  • 1975: Accions musicals
  • 1994: Quatre cançons de bressol
  • 2007: Cap de mirar


[edita] Cartells

  • 1971: Vuit posters poema
  • 1975: Poemes objecte en postals


[edita] Llibres d'artista i altres obres

[edita] Poesia corpòria

[edita] Instal·lacions

  • 1956: Muntatge de l'aparador de la botiga "Gales", Barcelona, efímera.
  • 1986: Feina de dissabte, Mosel & Tschechov Galerie, Munic.
  • 1986: Accident, Museo Patio Herreriano de Arte Español Contemporáneo, Valladolid.
  • 1986-1990: Instal·lació (El convidat), Museu d'Art Modern, Ceret.
  • 1990: Yatch, MACBA, Barcelona.
  • 1991: Intermedi, ARTIUM, Vitòria-Gasteiz.
  • 1991: Despullament, Galeria Joan Prats, Barcelona.
  • 1991: Barrets, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1992: La ciutat renovada, Barcelona, efímera.
  • 1994: 150 homenatges, Barcelona, efímera.
  • 1994: Alfabet jeràrquic, Barcelona, efímera.
  • 1994: Lot de lletres, Barcelona, efímera.
  • 1994: El terrat de les banyes, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: Atrezzo per al Tenorio, Barcelona, efímera.
  • 1994: Cadenes de Dàmocles, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: La conformació del cap, Barcelona, efímera.
  • 1994: Malversació, Barcelona, efímera.
  • 1994: L’os dels dies i el número de les plantes, Barcelona, efímera.
  • 1994: Burlesc, Barcelona, efímera.
  • 1994: Ruixat de lletres, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: Avern, Barcelona, efímera.
  • 1994: El planeta de la virtut, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: Paràsit, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: Final, Barcelona, efímera.

[edita] Premis i reconeixements

El 1999 i a títol pòstum (la cerimònia havia estat prevista per al viutantè aniversari del poeta, que morí vint dies abans) fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Joan Brossa i Cuervo