João Cabral de Melo Neto
De Viquipèdia
João Cabral de Melo Neto (Recife, Pernambuco, 9 de gener de 1920 – Rio de Janeiro, 9 d'octubre de 1999) fou un poeta i diplomàtic brasiler.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Era fill cabaler d’una família benestant amb nombrosos referents intel·lectuals. El seu caràcter tímid i malaltís, i la impressió que de molt jove li causà la devastació de l'engenho sucrer familiar per part dels treballadors resultaria determinant per a la seva vida i la seva obra. Estudià la carrera diplomàtica, la qual exercí successivament a Barcelona, Londres, Sevilla, Marsella, Madrid, Ginebra, Berna, Asunción, Dakar, Quito, Tegucipalpa i Porto.
Molt influït per les avantguardes franceses i especialment per les teories artístiques de Le Corbusier, la seva obra està amarada de "constructivisme" i de compromís social. Rebutjava tota literatura que no fos cerebral i molt rigorosa quant a la forma. Era molt crític amb els seus companys de generació que cercaven l'expressió per damunt de la comunicació, en el benentès que qualsevol obra de creació no té cap sentit sinó és en funció del seu públic receptor. Se li retragué molt l'adscripció al materialisme històric, perquè més enllà de l'activitat intel·lectual i creativa, els seus costums cosmopolites i burgesos el desmentien totalment (al Brasil el titllaven de "marxista-caviar"). Tanmateix se li reconeix la paternitat del concretisme brasiler que tant ha irradiat damunt de totes les arts del seu país i de tota Sud-Amèrica.
A Barcelona conreà l'amistat de Joan Miró, a qui dedicà un importantíssim assaig, i de tot el grup Dau al Set. Influí decisivament en l'obra de Joan Brossa (del qual prologà i edità el llibre Em va fer Joan Brossa el 1951) tot provocant-li un tomb copernicà vers la quotidianitat i el compromís social.
L'any 1983, a Rio de Janeiro, en el curs d'una trobada anomenada "dos Três Joãos", els màxims representants de les avantguardes brasileres l'homenatjaren juntament amb John Ashbery i Joan Brossa.
Rebé els premis Moinho (1984), Camões (1990), Neustadt International Prize (1992) i el Reina Sofía de Literatura Iberoamericana (1994). L'any 1969 havia estat nomenat acadèmic de l’Academia Brasileira de Letras. Candidat recurrent al premi Nobel, és considerat el poeta brasiler més important del segle XX.
[edita] Obra
[edita] Poesia
- Pedra do sono (1942)
- Os três mal-amados (1943)
- O engenheiro (1945)
- Psicologia da Composição, com a Fábula de Anfion e Antiode (1947)
- O cão sem plumas (1950)
- O Rio ou Relação da viagem que faz o Capibaribe de sua nascente à Cidade do Recife (1954)
- Quaderna (1960)
- A educação pela pedra (1966)
- Morte e Vida Severina (1966)
- Museu de tudo (1975)
- A escola das facas (1980)
- Auto do frade (1984)
- Agrestes (1985)
- Crime na Calle Relator (1987)
- Primeiros poemas (1990)
- Sevilha andando (1990)
