John Ashbery
De Viquipèdia
John Ashbery (Rochester, Nova York, 28 de juliol de 1927) està considerat el més gran poeta nord-americà vivent.
Estudià a les universitats de Harvard i Columbia i es doctorà amb una tesi sobre W. H. Auden. Formà part de l'anomenada "escola de Nova York" que comandava el seu amic Andy Warhol. Ha exercit la crítica literària a les revistes The New Yorker, Newsweek i ARTNews, i durant força anys fou director de l'edició europea del diari Herald Tribune. Aprofitant la seva estada a París per a exercir aquesta feina, traduí a l'anglès la majoria de la poesia surrealista francesa.
El seu estil poètic proposa una superació del surrealisme mitjançant la reflexió profunda i s'expressa amb la confluència dels llenguatges contemporanis dels quals fa un ús irònic per a denunciar-ne la trivilialitat. Conrea la temàtica de la quotidianitat urbana, profundament novaiorquesa, molt influenciada pel cinema i pels mitjans de comunicació.
Ha publicat una trentena de poemaris, entra els quals destaquen Some Trees (1956, traduït al català per Melcion Mateu com Alguns arbres), The Tennis Court Oath (1962), Self-Portrait in a Convex Mirror (1975), Houseboat Days (1977, A Wave (1984) i And the Stars Were Shining (1994).
Ha estat guardonat amb els premis Pulitzer, el National Book Award, el Bollingen, el Grand Prix de Bruxelles, el Lenore Marshall i el Feltrinelli.
L'any 1983 participà a Rio de Janeiro en la famosa trobada dels "Tres Joans", en la que fou homenatjat juntament amb els poetes João Cabral de Melo Neto i Joan Brossa.
