Leopoldo Fregoli

De Viquip??dia

Leopoldo Fregoli, actor, transformista i cantant itali??, va n??ixer a Roma el 2 de juliol de 1867 i va morir a Viareggio, Toscana, el 26 de novembre de 1936.

Hom pot considerar que amb ell el g??nere para-teatral del transformisme va assolir la maduresa. Es va dedicar al teatre des de molt jove, per?? va ser el 1987 que aconsegu?? fer-se un nom, quan mentre feia el servei militar a Massawa (aleshores capital de la col??nia italiana d'Eritrea) hi f??u les primeres aparicions com a transformista. Dos anys despr??s, a Roma, fou contractat pel concorregut Caff?? dell'Esedra i la seva fama es project?? per tot el pa??s. El 1893 va crear dues companyies pr??pies, la Compagnia di Variet?? Internazionali i m??s tard la Compagnia Fin di Secolo, amb les quals recorregu?? tot It??lia com a primera figura de cantant, actor i transformista.

Un cop va assolir un estil propi, ell era l'??nic int??rpret dels seus espectacles, per b?? que treballava amb una bona colla de col??laboradors rere l'escena. Les obres tenien sempre una trama dram??tica, en el desenvolupament de la qual Fregoli anava canviant d'aspecte, de veu i de registre, i tot d'una manera tan fren??tica que dins d'una mateixa funci?? aconseguia donar vida a dotzenes de personatges tan diferents com convincents.

Assol?? fama mundial tot freq??entant els millors teatres de Londres, Par??s, Barcelona, Nova York, Berl??n, Buenos Aires, Viena i Sant Petersburg. No cal dir que li sorgiren for??a imitadors.

Unes mostres de l'anomenada que arrib?? a tenir s??n que la llengua italiana va incorporar el mot "fregolismo" per a indicar una manera vertiginosa de captenir-se, i que la psiquiatria va anomenar Sindrome de Fregoli el trastorn mental que impedeix de recon??ixer els altres.

Les seves constants actuacions a la Barcelona de primers del s. XX van fer que fos un aut??ntic ??dol de masses. A tot Catalunya l'expressi?? "anar m??s de pressa que en Fr??goli" ??s tothora vigent. El poeta Joan Brossa mostr?? la seva admiraci?? per Fregoli tot dedicant-li diversos poemes i un llibre d'artista.

Va rodar una dotzena llarga de pel??l??cules, totes la darrera d??cada del s. XIX.

Es retir?? de l'escena el 1925 en plena fama.