Jaciment de Messel

De Viquipèdia

El jaciment de Messel és una pedrera abandonada a prop del poblet de Messel, a uns 35 km al sud-est de Frankfurt del Main, Alemanya. En el passat se n'extreia pissarra bituminosa. Té una gran importància geològica i paleontològica degut a la multitud de fòssils que s'hi han trobat. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 9 de desembre del 1995.

[edita] Característiques dels sediments

Tot i que la pedrera va començar a ser coneguda per la seva riquesa en fòssils als voltants del 1900, no hi va haver excavacions científiques serioses fins els anys setanta. El jaciment es troba aproximadament seixanta metres per sota del terreny local i té una superfície d'aproximadament 1 km². Fa cinquanta milions d'anys, quan es va formar durant el període Eocè, el jaciment es trobava 10º més al sud que avui en dia, i el seu clima i ecologia eren molt diferents. Hi havia múltiples llacs envoltats per densos boscos subtropicals que albergaven una increïble diversitat de formes de vida. El conjunt de llacs de Messel era probablement el punt central de drenatge dels rius i rierols propers.

Panells d'informació als jaciments

Els sediments van ser dipositats durant el període Geiseltalià (Eocè mitjà) fa uns cinquanta milions d'anys. La roca principal que s'hi troba és la pissarra bituminosa, formada pel lent dipòsit anòxic de fang i plantes mortes al fons del llac. Els sediments s'estenen 130 metres cap avall i reposen sobre una capa de gres més antiga. Però el que fa que els fòssils del jaciment estiguin conservats tan bé i amb tanta claredat són les peculiars característiques sedimentàries del llac. La part superior del llac albergava segurament una diversitat d'organismes, però el fons no estava subjecte a corrents forts, creant un ambient molt anòxic. Això evitava que moltes espècies visquessin en aquest nínxol, de manera que la pertorbació biològica era mínima. Les inversions de les capes del llac, causades pels canvis d'estacions, reduïen el contingut d'oxigen de les capes superiors, provocant una "extinció" periòdica de les espècies aquàtiques. Juntament amb un ritme de dipòsit relativament baix (0,1 mm/any), això creava un ambient privilegiat per la conservació de la fauna i la flora.

[edita] Erupcions de gas volcànic

Es creu que l'àrea que envolta el jaciment de Messel era geològicament i tectònica activa durant l'Eocè, cosa que fa que els científics capdavanters teoritzin que esdeveniments similars a l'alliberament de gas tòxic al llac Nyos (1986) podrien explicar la gran quantitat de fòssils d'espècies no aquàtiques. La inversió periòdica de les capes d'aigua podria haver alliberat grans concentracions de gasos reactius (com ara diòxid de carboni o sulfur d'hidrogen) al llac i als ecosistemes propers, matant els organismes vulnerables. Durant aquestes erupcions, els ocells i rats penats que volaven a prop de la superfície podrien haver caigut a l'aigua, i els animals terrestres podrien haver mort quan es trobaven a la vora del llac.

[edita] Cianobacteris i toxines

Tanmateix, això no explica per què alguns animals havien mort tots a la mateixa època de l'any però en anys diferents. L'equip de Wighart von Koenigswald va trobar indicis d'una toxina produïda per cianobacteris en els sediments de Messel. A partir d'això, van deduir que les morts dels animals a la mateixa època de l'any es devien a un enverinament de l'aigua causat pel floriment estacional dels cianobacteris.^[1]

[edita] Fòssils

Observació del jaciment

El jaciment de Messel comprèn la mostra més ben conservada de la fauna i flora geiseltalianes que es coneix. En molts altres jaciments, trobar esquelets parcials ja és molt, però a Messel hi ha nombrosos casos de conservació integral, que en alguns casos significa que han quedat conservats el pelatge, les plomes o les "marques de la pell" d'algunes espècies. La diversitat d'espècies també és molt sorprenent (gràcies, en part, a les erupcions de gas). Entre altres, al jaciment s'hi han trobat:

Més de deu mil peixos fossilitzats pertanyents a diverses espècies
Milers d'insectes aquàtics i terrestres, alguns dels quals encara conserven la coloració
Una plètora de petits mamífers que inclouen cavalls nans, grans ratolins, primats, opòssums, armadillos, parents del porc formiguer i rats penats.
Nombrosos ocells, especialment espècies predadores
Cocodrils, granotes, tortugues, salamandres i altres rèptils i amfibis
Més de trenta restes de plantes, com ara fulles de palmera, fruits, pol·len, fusta, nous i vinyes

[edita] Mamífers

Kopidodon, un mamífer arbori extingit

Leptictidium, un mamífer omnívor extingit

Propalaeotherium, un parent primitiu dels cavalls

Ailuravus, un rosegador

Peradectes, un marsupial

Palaeochiropteryx, un rat penat

Lesmesodon, un petit creodont

Eomanis, un pangolí primitiu

Eurotamandua, un pangolí semblant als óssos formiguers

Europolemur, un primat

Paroodectes, un mamífer carnívor primitiu

Pholidocercus, un eriçó primitiu

Messelobunodon, un artiodàctil primitiu

Godinotia, un mico prehistòric semblant a un lemur

[edita] Aus

Palaeotis, un estruç primitiu

Strigogyps sapea (anteriorment Aenigmavis)

Messelornis, l'au de Messel; parent de l'au sol

Masillastega, un mascarell d'aigua dolça

Messelasturidae, un grup d'aus carnívores enigmàtiques que semblaven una mescla de mussol i falçó

Masillaraptor, un falcó primitiu

Parargornis, relacionat amb els avantpassats dels colibrís

Messelirrisor, minúsculs ocells semblants als puputs

Selmes (un anagrama de "Messel"), un coliiforme amb dits dels peus gruixuts

Gastornis (anteriorment Diatryma), una gran au predadora incapaç de volar

[edita] Rèptils

Asiatosuchus, un gran cocodril

Allognathosuchus, un cocodril menjador de petxines

Diplocynodon, un al·ligàtor

Palaeopython, una serp

tortugues

[edita] Peixos

Amia

Perca

Lepisosteiformes

Anguiles

[edita] Insectes

formiga gegant de Messel, una espècie de formigues gegants

Buprestidae

Lucànids

Staphylinidae

[edita] Visitar el jaciment

Es poden veure troballes del jaciment al museu municipal de Messel, al Hessisches Landesmuseum Darmstadt (a 5 km de Messel) i al museu de Senckenberg de Frankfurt. Els visitants espontanis poden aparcar el cotxe a prop del jaciment i acostar-se a una plataforma d'observació des d'on es pot observar el jaciment. Entrar al jaciment en si només és possible en el marc d'una visita especialment programada.