[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jaciment de Messel - Viquipèdia

Jaciment de Messel

De Viquipèdia

El jaciment de Messel és una pedrera abandonada a prop del poblet de Messel, a uns 35 km al sud-est de Frankfurt del Main, Alemanya. En el passat se n'extreia pissarra bituminosa. Té una gran importància geològica i paleontològica degut a la multitud de fòssils que s'hi han trobat. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 9 de desembre del 1995.

Taula de continguts

[edita] Característiques dels sediments

Tot i que la pedrera va començar a ser coneguda per la seva riquesa en fòssils als voltants del 1900, no hi va haver excavacions científiques serioses fins els anys setanta. El jaciment es troba aproximadament seixanta metres per sota del terreny local i té una superfície d'aproximadament 1 km². Fa cinquanta milions d'anys, quan es va formar durant el període Eocè, el jaciment es trobava 10º més al sud que avui en dia, i el seu clima i ecologia eren molt diferents. Hi havia múltiples llacs envoltats per densos boscos subtropicals que albergaven una increïble diversitat de formes de vida. El conjunt de llacs de Messel era probablement el punt central de drenatge dels rius i rierols propers.

Panells d'informació als jaciments
Panells d'informació als jaciments

Els sediments van ser dipositats durant el període Geiseltalià (Eocè mitjà) fa uns cinquanta milions d'anys. La roca principal que s'hi troba és la pissarra bituminosa, formada pel lent dipòsit anòxic de fang i plantes mortes al fons del llac. Els sediments s'estenen 130 metres cap avall i reposen sobre una capa de gres més antiga. Però el que fa que els fòssils del jaciment estiguin conservats tan bé i amb tanta claredat són les peculiars característiques sedimentàries del llac. La part superior del llac albergava segurament una diversitat d'organismes, però el fons no estava subjecte a corrents forts, creant un ambient molt anòxic. Això evitava que moltes espècies visquessin en aquest nínxol, de manera que la pertorbació biològica era mínima. Les inversions de les capes del llac, causades pels canvis d'estacions, reduïen el contingut d'oxigen de les capes superiors, provocant una "extinció" periòdica de les espècies aquàtiques. Juntament amb un ritme de dipòsit relativament baix (0,1 mm/any), això creava un ambient privilegiat per la conservació de la fauna i la flora.

[edita] Erupcions de gas volcànic

Es creu que l'àrea que envolta el jaciment de Messel era geològicament i tectònica activa durant l'Eocè, cosa que fa que els científics capdavanters teoritzin que esdeveniments similars a l'alliberament de gas tòxic al llac Nyos (1986) podrien explicar la gran quantitat de fòssils d'espècies no aquàtiques. La inversió periòdica de les capes d'aigua podria haver alliberat grans concentracions de gasos reactius (com ara diòxid de carboni o sulfur d'hidrogen) al llac i als ecosistemes propers, matant els organismes vulnerables. Durant aquestes erupcions, els ocells i rats penats que volaven a prop de la superfície podrien haver caigut a l'aigua, i els animals terrestres podrien haver mort quan es trobaven a la vora del llac.

[edita] Cianobacteris i toxines

Tanmateix, això no explica per què alguns animals havien mort tots a la mateixa època de l'any però en anys diferents. L'equip de Wighart von Koenigswald va trobar indicis d'una toxina produïda per cianobacteris en els sediments de Messel. A partir d'això, van deduir que les morts dels animals a la mateixa època de l'any es devien a un enverinament de l'aigua causat pel floriment estacional dels cianobacteris.[1]

[edita] Fòssils

Observació del jaciment
Observació del jaciment

El jaciment de Messel comprèn la mostra més ben conservada de la fauna i flora geiseltalianes que es coneix. En molts altres jaciments, trobar esquelets parcials ja és molt, però a Messel hi ha nombrosos casos de conservació integral, que en alguns casos significa que han quedat conservats el pelatge, les plomes o les "marques de la pell" d'algunes espècies. La diversitat d'espècies també és molt sorprenent (gràcies, en part, a les erupcions de gas). Entre altres, al jaciment s'hi han trobat:

[edita] Mamífers

Kopidodon, un mamífer arbori extingit
Leptictidium, un mamífer omnívor extingit
Propalaeotherium, un parent primitiu dels cavalls
Ailuravus, un rosegador
Peradectes, un marsupial
Palaeochiropteryx, un rat penat
Lesmesodon, un petit creodont
Eomanis, un pangolí primitiu
Eurotamandua, un pangolí semblant als óssos formiguers
Europolemur, un primat
Paroodectes, un mamífer carnívor primitiu
Pholidocercus, un eriçó primitiu
Messelobunodon, un artiodàctil primitiu
Godinotia, un mico prehistòric semblant a un lemur

[edita] Aus

Palaeotis, un estruç primitiu
Strigogyps sapea (anteriorment Aenigmavis)
Messelornis, l'au de Messel; parent de l'au sol
Masillastega, un mascarell d'aigua dolça
Messelasturidae, un grup d'aus carnívores enigmàtiques que semblaven una mescla de mussol i falçó
Masillaraptor, un falcó primitiu
Parargornis, relacionat amb els avantpassats dels colibrís
Messelirrisor, minúsculs ocells semblants als puputs
Selmes (un anagrama de "Messel"), un coliiforme amb dits dels peus gruixuts
Gastornis (anteriorment Diatryma), una gran au predadora incapaç de volar

[edita] Rèptils

Asiatosuchus, un gran cocodril
Allognathosuchus, un cocodril menjador de petxines
Diplocynodon, un al·ligàtor
Palaeopython, una serp
tortugues

[edita] Peixos

Amia
Perca
Lepisosteiformes
Anguiles

[edita] Insectes

formiga gegant de Messel, una espècie de formigues gegants
Buprestidae
Lucànids
Staphylinidae

[edita] Visitar el jaciment

Es poden veure troballes del jaciment al museu municipal de Messel, al Hessisches Landesmuseum Darmstadt (a 5 km de Messel) i al museu de Senckenberg de Frankfurt. Els visitants espontanis poden aparcar el cotxe a prop del jaciment i acostar-se a una plataforma d'observació des d'on es pot observar el jaciment. Entrar al jaciment en si només és possible en el marc d'una visita especialment programada.

[edita] Galeria

[edita] Referències

  1. Poisoning solved after millions of years. EurekAlert!. (2004). Data d'accés: 20-02-2008.