Història de la cervesa
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Els orígens de la cervesa
Les diferents fonts d'informació difereixen en quin ha estat el vertader origen de la cervesa. Els arqueòlegs han determinat que el seu origen data de 6.000 anys d'antiguitat, o el que és el mateix; que es coneix des de 4.000 a.C. Com en la majoria de descobriments, la primera cervesa va ser fabricada de manera accidental i casual de mà del poble sumeri, quan intentaven fabricar pa. Els grans de blat van germinar, com a conseqüència de l'oblit, i el resultat va ser que el que en teoria havia de ser pa s'havia dividit en una mescla heterogènia : d'una banda la matèria sòlida i per l'altra la líquida. A partir d'aquí es va començar a fabricar la cervesa, ja que la part líquida de la mescla tenia un sabor agradable.
Altres veus indiquen que la cervesa és fruit de la necessitat dels primers agricultors a guardar el gra, i que aquests van ser els que es van adonar que la combinació de diferents tipus de gra mòlts, posats en algun recipient i exposats a un temperatura ambient, fermentaven.
En haver tastat i haver-los agradat el producte resultant dels grans fermentats, senzillament, van afegir-hi aigua per tal de poder-ho beure amb més comoditat.
A pesar que l'origen de la cervesa correspon segurament al poble sumeri, els egipcis van arribar a considerar-la seva. De fet, a Egipte la cervesa era coneguda amb el nom de Buza i també de Zythum; i juntament amb el pa, aquests dos aliments eren anomenats “Els dos nous ulls”. A Egipte va ser considerada com una beguda dels déus i nacional, en tant que per alguns la cervesa va ser un dels presents amb els que la deessa Isis va voler ajudar a la humanitat i per altres va ser inventada pel déu Osiris. Els egipcis van introduir nous ingredients per tal de millorar-ne el color i l'aroma; de manera que van descobrir primerament la malta, i després li afegiren safrà, mel, gingebre i comí. L'origen, però, del nom de la cervesa tal i com la podem escoltar a la gent avui en dia prové del llatí clàssic, ja que, òbviament, en l'època romana ja coneixien aquesta popular beguda. En llatí, el nom també tenia quelcom a veure amb divinitats; en honor a la seva deessa de l'agricultura, Ceres, la cervesa va rebre el nom de "cervisia" o "cerevisia". Tot i que el nom prové del llatí i aquest és en honor a un déu, el poble romà i grec no tenia gaire bona consideració per la gent que bevia cervesa, donat que aquesta beguda era presa per la gent del poble. Ben al contrari, als pobles del nord d'Europa, la cervesa era utilitzada per celebrar les festes familiars, les festes religioses i sobretot, també significava el triomf sobre els seus enemics.
De totes maneres, ja a l'antiguitat es podien diferenciar dos tipus de cerveses basant-se en el color: la rogenca i la clara; tot depenia del cereal utilitzat. Una tenia un sabor fluix i dolç mentre que l'altra tenia una textura i sabor més fort. Tot i que es parla de diferents característiques, no ens podem fer il·lusions, perquè aquestes distaven molt de les actuals, en aquelles antigues cerveses el sabor era més dolç, la cervesa era més espessa i nutritiva, sense escuma i tenia impureses; de manera que es bevia amb una canya especialment dissenyada amb un filtre. També cal destacar que la cervesa era una beguda popular, que era beguda tant per nens, per joves, com per adults; per la qual cosa fa pensar que la graduació alcohòlica no era excessiva.
Normalment, es diu que la introducció de la cervesa a Espanya no és fins al segle XVI, és a dir, que és deguda a l'emperador Carles V d'Alemanya i I d'Espanya; ja que després d'abdicar al tron va decidir traslladar-se a Espanya i instal·lar-hi una fàbrica situada al monestir de Yuste, a Extremadura. Actualment hi ha una cervesa que duu el seu nom, és una cervesa especial de color de bronze, una escuma d'un color lleugerament torrat i un sabor acaramel·lat.
Tot i que la majoria de gent segurament atribuiria la cervesa més antiga d'Europa als alemanys o a algun país del nord, no és així: les restes més antigues d'aquesta beguda s'han localitzat a l'antic poblat de Genó (actual poble d'Aitona, situat a la província de Lleida), analitzant la sedimentació de la cervesa s'ha l'arribat a datar en un període de temps situat entre 1.100 i 1.000 a.C.; i per tant a quasi 500 anys de diferència respecte les elaboracions alemanyes. No se sap per quin motiu però aquest poblat de Catalunya va ser calcinat, per la qual cosa s'ha pogut determinar que la cervesa fabricada en aquella època conté una composició molt similar a l'actual.
Per tal d'evolucionar i millorar el gust i l'anomenat cos de la cervesa, a la composició inicial es van anar introduint diferents plantes i altres. Fa 3.100 anys, al poblat de Genó, ja s'havien incorporat els efectes de determinades plantes aromàtiques; però no va ser fins al segle XIII que no es va introduir un ingredient que encara ara s'usa. El llúpol va ser afegit a la mescla inicial perquè donava sabor i aroma a la beguda, i les seves propietats antisèptiques es va descobrir que també donaven estabilitat.
[edita] L'Edat mitjana
A l'Edat mitjana la cervesa va caure en mans dels monjos, inclús tenien denominació pròpia d'origen i la cervesa que fabricaven rebia el nom de “cerevisa monacorum”. Per tal de conservar la seva denominació d'origen el secret de fabricació era molt ben guardat per cada frare boticari; el secret sobre com van aconseguir millorar el gust, l'aspecte i l'aroma de la beguda. Entre els segles XIV i XVI s'acosta un gran canvi: és llavors quan comencen a haver-hi les primeres grans factories cerveseres, d'entre les quals destaquen la d'Hamburg i Zirtau, ambdues situades a Alemanya. A més a més, a la mateixa Alemanya, i a finals del segle XV es duu a terme una altra innovació en el camp cerveser; el duc de Baviera, Guillem IV, va decretar la primera llei de puresa de la cervesa alemanya, en la qual assegurava la qualitat de l'ordi, l'aigua, el llúpol i el llevat emprats en la seva fabricació.
[edita] L'època daurada de la cervesa
Cal dir també que l'època daurada de la cervesa comença a partir de finals del segle XVIII, que va ser quan un canvi molt important s'estava realitzant. A Anglaterra aquest mateix segle s'inicià la Revolució Industrial i van començar a aparèixer les primeres màquines entre el segles XVIII i XIX. És a dir, que tecnologia que aportava l'aparició de les màquines de vapor va ser utilitzada per a la indústria cervesera, que va permetre la producció massiva, que implicava una major producció. Durant aproximadament les mateixes dates, també va haver-hi un nou descobriment: es va trobar la manera de fer la fabricació en fred.
L'època daurada culmina quan el químic Louis Pasteur, durant l'últim terç del segle XIX, realitza unes valuoses troballes sobre la fermentació. Pasteur va començar a examinar i a preguntar-se sobre com era que l'alcohol es contaminava amb substàncies no desitjables durant la fermentació, i no va trigar gaire a descobrir, que per cada tipus de fermentació hi havia lligada l'existència d'un determinat microorganisme o un altre. I aquest, és també, l'inici de l'aparició de la microbiologia.
[edita] La cervesa en l'actualitat
Durant aquests darrers anys s'ha anat buscant maneres de poder fer més ràpid el procés de fermentació, d'accelerar-lo. Però aquesta recerca no s'ha creat del no res, des dels quasi els seus inicis la humanitat ha intentat buscar la manera d'accelerar-ho, com s'acaba de dir, es va descobrir el llevat, que ja va aconseguir accelerar una mica el procés.
Ara, empreses com “VTT Biotecnologia” estan intentant trobar l'enzim que permeti accelerar encara més aquesta fabricació. Aquesta empresa ha estat responsable de reduir el període de maduració de la cervesa que, en principi, és d'entre 2 i 4 setmanes; fins a un període de dues hores. I és que han descobert que durant la maduració d'aquesta beguda, el gust mantegós que té, va desapareixent a mida que passa el temps; de manera que se les van enginyar per trobar un mètode eficient: separant els passos de la maduració.
[edita] La indústria cervesera a Espanya
Quant a la presència de la cervesa a Espanya, cal dir que no va ser fins l'any 1856 quan van aparèixer la primera companyia cervesera espanyola, la barcelonesa Moritz. Aproximadament el 1900 naixen les grans companyies cerveseres: Mahou és de 1890; Aguila és del mateix 1900, Cruz del Campo (Cruzcampo) és del 1904 i l'última empresa espanyola va ser Damm l'any 1910.
Durant el segle XX, i més concretament la dècada dels seixanta, el consum de la cervesa va augmentar fins arribar a ser una de les begudes més consumides a Espanya. Ara bé, cal dir que en els últims sis anys el consum en el conjunt de l'estat espanyol ha disminuït davant el creixement que portava. Actualment, tan sols es consumeixen 64'75 dm3 a l'any, el que suposa set litres menys que fa sis anys. De totes maneres l'alça del consum a partir dels 60 i 70 també queda palès en tant que aproximadament l'any 1977 a Espanya tan sols es consumien 52'1 dm3 a l'any. També a l'actualitat cal destacar que la incorporació de la cervesa sense alcohol es tradueix en xifres en un 10% del consum en el conjunt de l'Estat espanyol. Pel que fa a l'exportació i importació també cal assenyalar que la importació s'ha reduït i l'exportació ha augmentat arribant a exportar 357.613 hectòlitres.
