Dípter
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Poster amb setze espècies diferents de dípters.
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
||||||||||||
Els dípters (Diptera, del grec di, "dos" i pteron, "ala"; "dues ales") son un ordre d'insectes neòpters que, com el seu nom indica, posseixen un sol parell d'ales al mesotòrax i un parell d'halteris, que deriven del parell d'ales posterior del metatòrax. La mosca domèstica és una mosca veritable i és un dels animals amb major distribució: també s'inclouen dins aquest ordre els mosquits i els tàbecs
La presència d'un sol parell d'ales distingeix els dípters d'altres insectes alats. Secundàriament alguns han perdut les ales, especialment la superfamília Hippoboscoidea, o les que són inquilines en colònies d'insectes socials.
És un ordre extens i amb gran radiació evolutiva, contenint de forma estimada unes 240.000 espècies actuals de mosquits i mosques, tot i que es creu que només s'han descrit únicament la meitat d'espècies (unes 120.000 espècies) [1]. És un dels ordres d'insectes tant en termes d'importancia mèdica i econòmica. Els dípters, en particular els mosquits (Culicidae), són de gran importància com a vectors de malalties, com la malària, el dengue, el West Nile virus, la febre groga i altres malalties infeccioses.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
[edita] Ull i oïda de mosca
Les mosques adultes requereixen una gran capacitat de visió per a la seva supervivència. L'ull compost de les mosques està format per milers facetes, com petites lents individuals, que són molt sensibles al moviment. Algunes mosques tenen una visió tridimensional acurada. Unes poques espècies, entre elles Ormia ochracea, tenen òrgans auditius molt avançats.
[edita] Biologia i ecologia
Els dípters són un ordre molt diversificat amb un enorme rang de nínxols. Cada tipus de patró de nivell tròfic es pot trobar als dípters. Dins dels dípters depredadors trobem els Asilidae.[2]
El cicle vital bàsic inclou l'ou, larva o imagos, pupa i adult (estadi alat) anomenatholometabolisme. Sovint hi ha una diferència en les fonts alimentaries de les larves envers els adults de les mateixa espècie. Per exemple, les larves de mosquits viuen surant a l'aigua i s'alimenten de detritívors mentre que els adults s'alimenten de nèctar i les femelles són hematòfagues com a font de proteïna per a la producció d'ous. Diversos imagos causen danys a la producció agrícola.
Les mosques tenen tendència a agrupar-se i en localitats rurals fredes, es refugien a l'interior de les cases només viuen a l'interior de les cases on poden fer malbé les reserves d'aliments. En cas de tenir a prop animals de granja el nombre de mosques augmenta.
Hi ha gran varietat de dípters herbívors, aixó com les mosques de la fruita amb importancia ecològica (Tephritidae). Les mosques són sovint paràsits, incloent parasits interns com Oestridae i paràsits externs com ara els mosquits, la mosca negra, els flebòtoms o Hippoboscidae.
Algunes mosques són importants pol·linitzadors per diverses espècies de plantes (diverses plantes generen olors espcífics que atrauen diferencialment les mosques, com ara Stapelia, Rafflesia, i Aristolochia), i diverses mosques s'alimenten de pol·len i nèctar de plantes comunes i eventualment poden realitzar de pol·linitzadors. Relacions similars ocorren entre diversos fongs i mosques, que dispersen les esporas. Usant aquesta característica la biotecnologia s'aplica en agricultura en alguns països com ara el Japó per a servir de pol·linitzadors dels girasols als hivernacles), especialment els imagos de varies espècies. sírfid
[edita] Aspectes de Salut Pública
La miasis és el terme especial per a referir-se a mosques que infesten teixits vius com ara Cochliomyia hominivorax. Diverses mosques mengen matèria orgànica en descomposició (detritívors), d'origen vegetal o animal. Aquesta és especialment habitual en l'estadi larvari de mosquits i simúlids i en la mosques cal·lifores). Un bon nombre de taxons s'alimenten de sang, incloent Oestridae i els mosquits.
Es considera que poden transmetre molts agents patògens, entre ells els tifus, còlera, salmonel·la, disenteria, tuberculosi, carboncle, oftàlmia i cucs paràsits. L'activitat patògena és més gran en societats pobres.
[edita] Control de poblacions de mosques
Algunes poblacions de mosques s'han tornat resistents a determinats insecticides. També es fan servir trampes adhesives o elèctriques i d'ultrasons. El sistema tradicional d'introduir un clau d'espècie dins mitja llimona actua com a repelent efectiu.
El millor sistema de control recau en l'adequada gestió de residus, que interromp el cicle vital de les mosques en el seu desenvolupament larvari, que inclouen llocs on s'acumula aigua en el cas dels mosquits; i cadàvers i matèria orgànica en descomposició en moltes espècies de mosca.
[edita] Utilitats
Alguns tipus de larves que es troben als cadàvers poden tenir un gran ús en medicina legal i forense. Segons el seu estadi de desenvolupament, aquestes larves es poden usar per a donar indicacions del temps transcorregut des de la mort, així com el lloc on l'organisme ha mort. La mida de la larva de la mosca domèstica és de 10–20 mm (⅜–¾ in.). Al pic de l'estiu, es pot finalitzar una generació de mosques (d'ou a adult) en 12–14 dies.
Altres tipus de larves es crien comercialment, com a esquers populars per la pesca, i aliment per a mascotes carnívores com ara rèptils i ocells.
Les larves s'han usat en medicina (teràpia larvària) per a netejar les ferides necròtiques [3], i en producció d'aliments, particularment de formatges (casu marzu).
[edita] Evolució
Els dípters es troben entre els insectes d'aparició més recent, i es creu que deriven dels Mecopters o són un grup amb estreta relació. Els primers dípters veritables apareixen durant el Triàssic mitjà, extenent-se durant el triàssic mitjà i tardà [4].
L'origen recent més probable de la mosca domèstica és l'Àfrica, des d'on es va estendre a Europa i Àsia segurament després de la darrera glaciació. Al continent americà va ser introduïda involuntàriament pels colonitzadors.
 Ceratitis capitata o mosca de la fruita. |
 Anopheles gambiae. |
 Taquínid. |
[edita] Taxonomia
Generalment s'accepta l'existència de dos sub-ordres de dípters. Recentment s'ha proposat subdividir els nematocers en dos sub-ordres, els Archidiptera i els Eudiptera, aquesta postura encara no ha guanyat una amplia acceptació entre els entomòlegs.
- Subordre Nematocera (77 famílies, 35 de les quals extingides) – Els nematòcers es reconeixen pels seus cossos allargats i feathery antenes as represented pels mosquits i crane flies. Amb antenes llargues , pronot distingible del mesonot. En els Nematocera les larves són sovint eucefàliques o hemicefàliques i sovint aquàtiques.
- Subordre Brachycera (141 famílies, 8 de les quals extingides) – Els braquícers tendeixen a tenir un cos més arrodonit i proporcionat i antenes molt curtes. La pupa és a dins inside un pupari]] format a partir de la darrera pell de la larva. Brachycera generalment són generalment mosques robustes amb larves amb parts bucals reduïdes.
- Infraordres Tabanomorpha i Asilomorpha – Aquests comprenen la majoria dels antics Orthorrhapha sota antics ordres en sistemes de classificació. Les antenes són curtes, però difereixen en estructura de les dels Muscomorpha.
- Infraordre Muscomorpha – (antigament Cyclorrhapha en classificacóns anteriors). Els muscomorfs tenen 3-segmented, aristate (with a bristle) antenes i larves amb tres instars que són acefàlics (imagos).
La majoria dels Muscomorfs es subdivideixen en els Acalyptratae i Calyptratae basades en si tenen o no caliptra (un flap]] de l'ala que s'exten sobre els halteris).
S'ha dut a terme una considerable revisió de la taxonomia en mosques des de la introducció de tècniques cladístiques modernes, tot i així molt roman incert. Els entre els subordres i les famílies de rangs secundaris són fora de consideració pràctica o històrica que fora de qualsevol respecte estricte per classificacions filogenètiques (alguns cladistes moderns rebutjen l'ús de noms de Lineana). Gairebé totes les classificacions en ús ara, incloent-hi aquest article, contenen agrupacions parafilètiques; això s'emfasitza on existeixen discrepancies en els diferents sistemes de classificació.
Els dípters pertanyen al grup Mecopterida, que també contenen Mecoptera, Siphonaptera, Lepidoptera i Trichoptera. A dins d'ell algunes vegades es classifiquen estretament conjuntament amb els mecopters Mecoptera i Siphonaptera en el superordre Antliophora [5].
[edita] Algunes mosques freqüents
- Mosca domèstica petita (Fannia canicularis)
- Mosca vironera o seballonera (Calliphora erytrocephala)
- Mosca d'estable (Stomoxys calcitrans)
- Mosca blanca (Trialeurodes vaporariarum)
- Mosca de la fruita (Drosophila melanogaster)
- Mosca del mediterrani
- Mosca de l'olivera
- Mosca espanyola
- Mosca de la carn (Sarcophaga carnaria)
[edita] La mosca a la cultura
Les mosques han estat utilitzades en mitologia i literatura per a representar agents de mort i decadència, com la quarta plaga d'EgipteVV.AA. Bíblia., i se les representa com a molèsties desde l'edat mitjana. A la Mitologia grega, Myiagros era un deu que allunyava les mosques durant els sacrificis a Zeus. Atena i el mateix Zeus enviaren una mosca per que mosseguès al Pegàs causant la caiguda de a la Terra de Bel·lerofont quan intentava arribar al Mont Olimp). Tot i això en algunes cultures no té connotacions negatives (p.ex.: en la religió del poble Navajo, la Gran Mosca és un esperit important) i en el satanisme Belzebú sovint és representat com a un monstre amb forma de mosca gegant.
No és sorprenent trobar referències a la mosca a l'art i l'entreteniment, que s'utilitzen per a introduir elements d'horror. El poema d'Emily Dickinson I Heard a Fly Buzz When I Died també fa referència a les mosques en el context de la mort. Un altre exemple d'això és la primera pel·licula de La mosca (amb la seva sequela de 1986, en la que un científic intercanvia accidentalment parts del seu cos amb els d'una mosca. Exemples són les trompe l'oeil pintures del segle XV com el Retrat d'un Cartoixà de Petrus Christus, representant una mosca asseguda en un on a fake frame [6], a 2001 art project by Garnet Hertz en el que un servidor web s'implantà dins d'una mosca morta[1], i varies obres musicals com ara l'àlbum de Yoko Ono Fly, el tema d'U2 The Fly i el tema homònim de Dave Matthews.
L'habilitat de les mosques d'adherir-se a qualsevol tipus de superfície ha inspirat la figura de l'home mosca, persones que escalen edificis.
[edita] Referències
- ↑ B. M. Wiegmann & D. K. Yeates (1996). Tree of Life: Diptera.
- ↑ F. Geller-Grimm. Information on robber flies.
- ↑ Ronald A. Sherman, MD, MSC, University of California (1998)©. Maggot use of necrotic wounds.
- ↑ V. A. Blagoderov, E. D. Lukashevich & M. B. Mostovski (2002). “Order Diptera Linné, 1758. The true flies”, A. P. Rasnitsyn & D. L. J. Quicke: History of Insects, Kluwer Academic Publishers. ISBN 1-4020-0026-X.
- ↑ Taxon: Superorder Antliophora. The Taxonomicon. Data d'accés: 2007-08-21.
- ↑ Portrait of a Carthusian, 1446. Timeline of Art History. The Metropolitan Museum of Art: (October 2006).
[edita] Biologia
- Harold Oldroyd The Natural History of Flies. New York: W. W. Norton.1965.
- Eugène Séguy Diptera: recueil d'etudes biologiques et systematiques sur les Dipteres du Globe (Collection of biological and systematic studies on Diptera of the World). 11 vols. Text figs. Part of Encyclopedie Entomologique, Serie B II: Diptera. 1924-1953.
- Eugène Seguy. La Biologie des Dipteres 1950. pp. 609. 7 col + 3 b/w plates, 225 text figs.
[edita] Classificació
- Colless, D.H. & McAlpine, D.K.1991 Diptera (flies) , pp. 717-786. In: The Division of Entomology. Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, Canberra (spons.), The insects of Australia.Melbourne Univ. Press, Melbourne.
- Griffiths, G.C.D. The phylogenetic classification of Diptera Cyclorrhapha, withspecial reference to the structure of the male postabdomen. Ser. Ent. 8, 340 pp. [Dr. W. Junk, N. V., The Hague] (1972).
- Willi Hennig Die Larvenformen der Dipteren. 3. Teil. Akad.-Verlag, Berlin. 185 pp., 3 pls. 1948
- Willi Hennig (1954) Flugelgeader und System der Dipteren unter Berucksichtigung der aus dem Mesozoikum beschriebenen Fossilien. Beitr. Ent. 4: 245-388 (1954).
- F. Christian Thompson. Sources for the Biosystematic Database of World Diptera (Flies). United States Department of Agriculture, Systematic Entomology Laboratory.
- Willi Hennig: Diptera (Zweifluger). Handb. Zool. Berl. 4 (2 ) (31):1-337. General introduction with key to World Families. In German.
[edita] Evolució
- Blagoderov, V.A., Lukashevich, E.D. & Mostovski, M.B. 2002. Order Diptera. In: Rasnitsyn, A.P. and Quicke, D.L.J. The History of Insects, Kluwer Publ., Dordrecht, Boston, London, pp. 227-240.
