Emily Dickinson

De Viquip??dia

Emily Dickinson entre 1846-1847

Emily Elizabeth Dickinson (10 de desembre de 1830 - 15 de maig de 1886) va ser una poetessa americana. Malgrat ser gaireb?? desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, un dels m??s importants poetes americans del segle XIX. De fet, la teoria sol acceptar que la poesia nord-americana contempor??nia amplia dos corrents divergents: un que neix de Whitman i un que neix de Dickinson. Curiosament, aquests dos poetes eren gaireb?? perfectes opostos en tarann??, pros??dia, intencions i estils po??tics.

Dickinson va viure una vida introvertida i herm??tica, que ha inspirat moltes biografies i voluminoses especulacions (tanmateix, se'n sap ben poc). Malgrat que va escriure, segons el darrer recompte, 1.789 poemes, nom??s alguns d'ells es van publicar en vida de l'autora, tots ells an??nims i probablement sense saber-ho ella.

[edita] Poesia

La poesia d'aquesta autora es pot recon??ixer al primer cop d'ull i no s'assembla a la de cap altre autor. La facilitat per al metre de la balada i els himnes, la profusi?? en l'??s dels guions i les maj??scules sense norma dels seus manuscrits, a m??s d'un vocabulari i unes imatges idiosincr??tics fan que el seu estil l??ric sigui ??nic.

Durant una revifada religiosa que va rec??rrer l'Oest de Massachusetts durant les d??cades de 1840-50, Dickinson va trobar la seva vocaci?? de poeta. Gran part de la seva obra reflecteix petits moments de la seva vida i temes m??s amplis de la societat. M??s de la meitat dels seus poemes van ser escrits durant la Guerra civil americana. Molts han apuntat que aquesta guerra forneix part del sentiment de tensi?? de la poesia. Dickinson va jugar, un moment nom??s, amb la idea de publicar els poemes i va arribar a demanar consell a Thomas Wentworth Higginson, un cr??tic literari. Higginson es va adonar immediatament del talent de l'artista, per?? en intentar "millor" els poemes de l'autora per adaptar-los a l'estil florit i rom??ntic en voga en aquells moments, Dickinson va perdre r??pidament l'inter??s en el projecte.

Quan va morir (1886), nom??s se n'havien publicat deu poemes; set d'ells al diari Springfield Republican. Tres reculls p??stums de la d??cada de 1890 li van donar fama d'en??rgica i d'exc??ntrica, per?? fins al segle XX no va ser apreciada com a poeta. Higginson i Mabel Loomis Todd van recopilar la poesia de Dickinson: Todd recollia i organitzava el material i Higginson editava. El treball era extens per regularitzar la puntuaci?? i les maj??scules dels manuscrits segons les normes de finals del segle XIX. De vegades, reescrivien alguns fragments per reduir-ne l'ambig??itat. Un volum de poesia es va publicar a Boston el 1890 i va fer-se for??a fam??s: a finals de 1892 ja se n'havien venut onze edicions. El volum Poems: Second Series es va publicar el 1891 i va assolir cinc edicions el 1893. Una tercera s??rie va sortir el 1896. Dos volums de cartes de l'autora, amb canvis profunds i selecci?? de Todd (que va arribar a modificar les dates en algunes) es van publicar el 1894. Aquesta onada de publicacions p??stumes van fer que la poesia de Dickinson arrib??s al p??blic per primera vegada i, de seguida, va trobar partidaris. Recolzada per Higginson i William Dean Howells amb ressenyes i cr??tiques favorables, la seva poesia va ser popular de 1890 a 1892. Tanmateix, m??s endavant, l'opini?? de la cr??tica va esdevenir negativa. El 1892 Thomas Bailey Aldrich va publicar-ne, an??nimament, una influent ressenya negativa al n??mero de gener de la revista Atlantic Monthly:

Queda clar que Miss Dickinson posse??a una fantasia poc convencional i grotesca. Mostra una profunda influ??ncia del misticisme de Blake i del manierisme d'Emerson... Per?? la incoher??ncia i la falta de forma dels seus versicles s??n nefastes. Una somiadora, exc??ntrica, sense gaire educaci??, reclosa a casa en un poble perdut de Nova Anglaterra (o d'on sigui) no pot desafiar amb tota impunitat les lleis de la gravetat i de la gram??tica.

A principis del segle XX, la neboda de Dickinson, Martha Dickinson Bianchi, va publicar una altra s??rie de poemaris, que inclo??en tamb?? molts poemes encara in??dits, sempre amb puntuaci?? i maj??scules normalitzades. The Single Hound va sortir el 1914; The Life and Letters of Emily Dickinson i The Complete Poems of Emily Dickinson, el 1924; Further Poems of Emily Dickinson, el 1929. Altres reculls editats per Todd i Bianchi van publicar-se durant la d??cada de 1930, i a poc a poc van veure la llum els poemes que encara no s'havien publicat. Amb l'arribada de la poesia modernista, les dificultats de Dickinson per ajustar-se a les idees de la poesia decimon??nica ja no provocaven ni sorpresa ni rebuig entre les noves generacions de lectors. Una nova onada de feminisme va enfortir la solidaritat cultural envers ella com a dona i poeta. La seva cotitzaci?? havia pujat clarament, per?? Dickinson continuava, en general, sense ser considerada un dels poetes modernistes de primera generaci??, com es pot llegir en un assaig cr??tic (1937) de R.P. Blackmur:

No era ni un poeta professional ni un d'aficionat; era una poeta privada que escrivia tan infatigablement com algunes dones cuinen o fan mitja. El seu do amb les paraules i la situaci?? cultural de l'??poca la van portar a la poesia com l'haurien pogut dur al ganxet... Com afirma Mr. Tate, va arribar en el moment just per a aquest tipus de poesia: la poesia de la visi?? exc??ntrica i sofisticada. Aix?? ??s el que la salva: en alguns poemes i molts passatges, representativament genial. Tanmateix, la major part dels seus versos no s??n representatius si no simples anotacions indicatives, fragmentades. La ll??stima ??s que el document que conforma la seva obra mostra que tenia els temes, el punt de vista, l'observaci?? i la sinceritat que, si hagu??s sabut com o simplement per qu??, li haurien perm??s de fer que la major part dels seus versos (no nom??s la m??s petita) fos aut??ntica poesia. Per?? la seva socitetat moribunda no tenia cap tradici?? amb la qual donar-li l'??nica lli???? que no sabia instintivament.

Els lectors posteriors no reconeixerien aquestes primeres edicions perqu?? el treball editorial havia modificat de manera substancial els manuscrits de l'autora. El 1955 Thomas H. Johnson va elaborar una nova edici?? completa de l'obra de Dickinson, The Poems of Emily Dickinson, que va sortir en tres volums. Aquest treball esdevindr?? la base dels estudis sobre Dickinson i l'ofereix tal com la coneixeran els lectors posteriors: poemes sense t??tol, numerats en un ordre cronol??gic aproximat, puntuats amb guions i amb les maj??scules irregulars, i amb un llenguatge tot sovint el??l??ptic. Es van imprimir per primera vegada molt m??s pr??xims a com els havia deixat l'autora. Una edici?? posterior incloia les opcions alternatives que Johnson va haver d'escollir per millorar la llegibilitat del text.

Lectors posteriors s'adonaran d'un problema encara latent en la lectura dels manuscrits Dickinson i observaran que, per com escrivia els manuscrits, les propietats gr??fiques i f??siques s??n importants en la interpretaci?? dels poemes. Possiblement es podrien fer distincions significatives, segons sostenen, entre les diferents longituds i angles dels guions emprats per la poeta, i entre les diferents disposicions del text a la p??gina. Diversos volums han procurat reproduir els guions cal??ligrafiats de Dickinson amb diversos s??mbols tipogr??fics d'angles i llargada diferents. El 1998 una versi?? de R.W. Franklin (que pretenia esdevenir l'edici?? can??nica per comptes de les de Johnson) va rec??rrer a guions de diverses mides per acostar-se m??s als manuscrits. Alguns estudiosos mantenen que els poemes s'haurien de valorar llegint directament els manuscrits.

En catal??, ha estat tradu??da per Mari?? Manent, Agust?? Bartra (durant l'exili a M??xic) i Joan Cerrato. Darrerament, han aparegut dos nous t??tols: primer, Jo no s??c ning??! Qui ets tu?, selecci?? i traducci?? de Sam Abrams l'any 2003. El 2004 es va publicar a Val??ncia Amherst. LXXX Poemes amb traducci?? de Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick, i gravats de Gemma Roig.

[edita] Vida

Emily Dickinson va n??ixer a Amherst, Massachusetts (Estats Units) en el si d'una fam??lia benestant coneguda per llur influ??ncia pol??tica i educativa. El seu avi, Samuel Fowler Dickinson (1775 ??? 1838), va ser un dels fundadors de l'Amherst College, que t?? el campus a uns dos quil??metres de casa dels Dickinson. El seu pare Edward Dickinson (1803 ??? 1874), fou advocat i tresorer d'aquesta instituci??. Va ser, a m??s, un pol??tic que va formar part del Tribunal General de Massachusetts General Court entre 1838 i 1842, del Senat de Massachusetts entre 1842 i 1843, i de la Cambra de Representants dels Estats Units (per al Whig Party d'aquest pa??s). La mare de la poeta, Emily Norcross Dickinson (1804 ??? 1882) era una dona tranquil??la que sovint es trobava malalta. William Austin Dickinson (1829 ??? 1895), que solia fer servir nom??s el segon nom, era el germ?? gran. Es va casar amb la millor amiga de l'Emily Susan Gilbert el 1856 i es va instal??lar a la casa del costat. La germana m??s petita Lavinia Norcross Dickinson (1833 ??? 1899), que anomenaven "Vinnie", va impulsar la publicaci?? p??stuma de la poesia de la seva germana.

Emily Dickinson va viure la major part de la seva vida a les diferents diferents resid??ncies familiars d'Amherst, que s'han conservat com un museu dedicat a l'autora. L'any 1840, Emily va estudiar a l'Amherst Academy, una antiga escola masculina que havia comen??at a acceptar nenes dos anys abans. Hi va estudiar llengua anglesa i lletres cl??ssiques; hi va aprendre llat?? i va llegir l'Eneida durant anys i tamb?? va ocupar-se amb altres assignatures com religi??, hist??ria, matem??tiques, geologia i biologia. El 1847, amb 17 anys, va comen??ar les classes al seminari femen?? Mount Holyoke (que m??s endavant s'anomenaria Mount Holyoke College) a South Hadley (Massachusetts). Austin va anar-la a buscar per tornar-la a dur a casa poc menys d'un any despr??s i ja no tornaria a escola. S'especula si s'enyorava de casa seva, per?? tamb?? que es va negar a firmar el jurament de dedicar la seva vida a Jesucrit, es va adonar que no volia romandre all??, va tornar a casa i no en va tornar a sortir. Despr??s d'aquest retorn, nom??s va deixar casar seva per fer algun viatge curt per visitar familiars a Boston, Cambridge (Massachusetts) i Connecticut. Durant d??cades, se l'ha caracterizada com una agoraf??bica tancada a casa. Tanmateix, investigacions recents insinuen que, si b?? no era la persona m??s overta i sociable, s?? tenia en gran estima els seus amics.

Les possibles aventures amoroses i sexuals de l'autora continuen provocant debat entre bi??grafs i cr??tics. Hi ha poques proves que permitin arribar a conclusions sobre els objectes d'afecte, malgrat que la concepci?? de passi?? de l'autora queda clara en alguns poemes i algunes cartes. Criden sobretot l'atenci?? un grup de cartes adre??ades nom??s a "Master" (senyor), conegudes com les cartes Master on sembla que Dickinson escrigui a un amant mascul??: de tota manera, no s'ha pogut establir ni a qui anaven dirigides ni si es van arribar a enviar. Alguns bi??grafs es mostren conven??uts que Dickinson va tenir un roman?? amb l'editor de diaris Samuel Bowles (amic del seu pare), el jutge Otis Lord o un sacerdot anomenat Charles Wadsworth. Altres bi??grafs sostenen que Dickinson podria haber tingut vincles rom??ntics amb dones quan era jove, una hip??tesi que ha anat guanyant popularitat. Despr??s d'un suposat afer amb Emily Fowler, pels volts de 1850, les conjectures apunten a Susan Gilbert 1851, la seva amiga m??s ??ntima i cunyada, com a possible amor. Les proves de totes aquestes teories s??n, en el millor dels casos, circumstancials.

Tant si Emily Dickinson tenia sentiments amorosos envers les dones com si no, ??s important recordar que els seus poemes van passar per les edicions de diverses persiones abans de ser presentats en p??blic. Segons Macintosh i Hart, hi hauria proves que Mabel Loomis Todd (editor) era amant d'Austin Dickinson i que tots dos van "mutilar els manuscrits de Dickinson; en van esborrar el nom [de Susan] i elminar-ne tota refer??ncia". Alguns versos dels poemes estaven completament ratllats. Todd va participar en l'edici?? dels tres volums inicials de l'obra publicada de la poeta. Aquesta manipulaci?? dels documents condemna els possible aspectes rom??ntics a l'ambig??itat. Tanmateix, altres aspectes com ara l'amistat de tota una vida (de l'adolesc??ncia fins a la mort d'Emily) no s??n ambigus. Se sap que ning?? ha rebut m??s escrits d'Emily que Susan Gilbert. Es van trobar centenars de cartes, que Gilbert va tornar. Com s'ha explicat abans, Emily estimava molt els seus pocs amics i l'amistat amb Susan no ??s cap excepci??. Algunes cartes s??n apassionades, cosa que genera una certa ambig??itat. Mal que moltes cartes i poesies de Dickinson s??n apassionades i er??tiques, hi ha pocs bi??grafs i cr??tics que pensin que Dickinson arrib??s a consumar cap relaci?? amb ning??.

Susan es va casar amb Austin Dickinson el 1856, tot i que Susan i Emily es coneixen d'abans. Emily va demanar a Susan que li critiqu??s els poemes, tasca en la qual va treballar m??s que mai. Emily Dickinson va morir el 15 de maig de 1886. Es va establir la causa de la mort com a malaltia de Bright (nefritis). En morir, la fam??lia de l'autora va descobrir 40 volums relligats a m?? amb m??s de 800 poemes.

[edita] M??sica

Com que utilitzava sovint versos r??tmics, moltes de les composicions de Dickinson es poden adaptar f??cilment a melodies (un exemple: "I heard a fly buzz when I died- / The Stillness in the Room / Was like the Stillness in the Air / Between the Heaves of Storm"). Compositors com ara Aaron Copland i Nick Peros han emprat poemes de Dickinson com a lletres per a can??ons.

Resulta tamb?? possible cantar molts dels poemes de l'autora al ritme de melodies com "Amazing Grace", "The Yellow Rose of Texas" o "Gilligan's Island". Encara que aix?? sigui divertit en si, l'important ??s que demostra l'estreta relaci?? entre poesia i can???? al llarg dels segles (sobretot en la forma de la balada).