Salmonel·la
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Salmonella bongori |
||||||||||||
La salmonel·la (Salmonella) és un gènere bacterià caracteritzat per ser bacils gram negatius, anaerobis facultatius, amb flagels perítrics que rodegen al microorganisme i no desenvolupa càpsula ni espora. Són bacteris mòbils que produeixen sulfur d'hidrogen. No fermenten glucosa ni lactosa.
És un agent zoonòtic de distribució universal. Es transmet per contacte directe o contaminació encreuada durant la manipulació i el processament d'aliments a nivell domèstic o industrial.
Taula de continguts |
[edita] Microbiologia
Sòn bacteris gram negatius. Proliferen amb facilitat en agar sang formant colònies de 2 a 3 mil·límetres. Als laboratoris de microbiologia clínica s'aïllen bacteris emprant medis selectius com ara el Selenit, Hektoen, SS o XLD per a fer-ne cultius enriquits a partir de mostra biològica mostres biològiques.
La taxonomia del gènere Salmonella és complexa i no exenta de controversia científica.
Hi ha dues espècies dins del gènere: Salmonella bongori i S. enterica. En classificacions taxonòmiques anteriors s'atribuien les següents subespècies per a Salmonella enterica:
- I enterica
- II salamae
- IIIa arizonae
- IIIb diarizonae
- IV houtenae
- V bongori. Actualment constituida com a espècie propia a nivell filogenètic (Salmonella bongori).
- VI indica
A més, hi ha més de 2.000 serotipus dins d'ambdues espècies, els quals es troben en molt tipus d'ambients i sovint associats a malalties. La gran majoria de les identificades en humans (>99.5%) són subtipus de S. enterica. En microbiologia les espècies del gènere Salmonella solen anomenar-se pel seu gènere i el serotipus corresponent: per exemple, Salmonella typhi en comptes de la designació més correcta de, Salmonella enterica subspècie enterica serotipus Typhi.
En microbiologia clínica Salmonella es classifica segons la seva serologia (classificació Kauffman-White) (subcomité Salmonella, 1900). La divisió principal està formada per l'antigen O somàtic i per antígens H flagel·lars. Els antígens H es divideixen en fase 1 i fase 2. La descripció completa d'un bacteri Salmonella seria (els antígens O, Vi : antigen H de fase 1: antigen H de fase 2).
Exemples:
- Salmonella enteriditis (1,9,12:g,m)
(Els antígens O presents són 1, 9 i 12; els antígens H són g i m)
- Salmonella Typhi (9,12,Vi:d:−)
(Els antígens O són 9, 12,i Vi; el antigen H és d)
En microbiologia clínica només un nombre xicotet de serotipus se solen cercar (la resta són extranys o no són clínicament significants). L'Agència de la Protecció de la Salut britànica (HPA) recomana fer rutinàriament assajos per a aquests antígens:
- O antigens: 2 4 6,7 8 9 i 3,10
- Antígens H de fase 1: 1 2 3 4 5 6 7
- Antígens H de fase 2: a b c d E G i r
Les colònies que no poden ser identificades usant aquesta taula s'envien a un laboratori de referència per a la seua identificació.
[edita] Infecció
Produeix gastroenteritis amb un període d'incubació d'entre 5 hores i 5 dies, diarrea i dolor abdominal. Les femtes dels malalts contenen elevades quantitats de Salmonella i febre entèrica amb un període d'incubació de 7 a 28 dies, provocant algun o tots aquests simptomes: mal de cap, febre, dolor abdominal i diarrea, erupció màculo-papulosa en pit i esquena. Els malalts presenten un període de convalescència entre 1 i 8 setmanes i un cop curades excreten Salmonella durant mès d'1 any.
[edita] Tractament
Pot manifestar-se per febre prolongada o recurrent i associar-se a lesions locals òssies, articulars, pleurals, pulmonars; i amb aneurismes micótics de la aorta abdominal, que és la manifestació observada en pacients amb infecció VIH. El tractament és el mateix de la febre tifoidea. Les recomanacions actuals del Departament de Salut són la instauració de tractaments amb ciprofloxacina en dosi de 750 mg dues vegades al dia.
[edita] Prevenció de la Salut
Salmonella prolifera bé sobre els següents aliments, cuinats o no, emmagatzemats a temperatura ambient (15-30ºC); especialment en carn roja o d'aviram, ous i llet.
Altrament, sobre aliments poc adequats per a la seva proliferació, el seu temps de supervivència és de dies arribant als següents límits:
Hi ha uns trucs destinats a evitar la proliferació d'aquest gènere en els aliments, per exemple:
- Destruir el bacteri present als aliments mitjançant la cocció.
- Evitar la contaminació creuada durant la seva manipulació
- Guardar els aliments a temperatures baixes (<4ºC) o altes (>50ºC) per a evitar-ne la proliferació.
