[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mal de cap - Viquipèdia

Mal de cap

De Viquipèdia

Nom del signe/símptoma:
Mal de cap
Classificació i recursos externs
ICD-10 R51
ICD-9 784.0
Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC

El mal de cap (conegut mèdicament com a cefalàlgia o cefalea) és una condició de dolor lleu a sever al cap; sovint el dolor de cervicals o del bescoll pot ser interpretat també com a mal de cap.

Taula de continguts

[edita] Causes de les cefalàlgies

Els mals de cap tenen una gran varietat de causes, des de forçar massa la vista fins a la inflamació de les cavitats sinusoïdals o, altres condicions perilloses com encefalitis, càncer al cervell, meningitis o una aneurisma cerebral. Quan el mal de cap apareix juntament amb una ferida al cap, la causa és normalment bastant evident; encara que moltes causes dels mals de cap són més elusives. El tipus de mal de cap més comú és el mal de cap tensional. Molta gent té mals de cap quan tenen fam o estan deshidratats (la deshidratació severa és una de les causes del mal de cap després de la borratxera, ja que l'alcohol és un diürètic).

Les cefalees tensionals es deuen a la contracció i tensió dels músculs en els muscles, el coll, el cuir cabellut i la mandíbula, i sovint estan relacionats amb l'estrés, la depressió o l'ansietat. El fet de treballar massa, no dormir prou, ometre menjars i consumir alcohol o al·lucinògens pot fer que les persones siguen més susceptibles als dolors de cap. Igualment, els dolors de cap poden ser desencadenats per la xocolata, el formatge o el glutamat monosódico (GMS). Les persones que consumeixen cafeïna poden presentar dolors de cap quan no obtenen la quantitat diària usual.

Altres causes comunes poden ser:

  • Realitzar una activitat que obligue la persona a mantenir el cap en una posició durant molt de temps, com en utilitzar una computadora, un microscopi o una màquina d'escriure
  • Dormir en una posició anormal
  • Esforçar-se massa
  • Estrènyer la mandíbula o esmussar les dents

Les cefalees tensionals tendeixen a donar-se en ambdós costats del cap i sovint comencen en la part posterior d'aquest i es propaguen cap avant. El dolor pot ser sord o opressiu, fins i tot com una banda ajustada o una premsa al voltant del cap. És possible que se senta dolor i rigidesa en els muscles, el coll i la mandíbula.

Les migranyes són mals de cap forts i recurrents que generalment estan acompanyats d'altres símptomes, com a trastorns visuals o nàusees, i tendeixen a començar en un costat del cap, encara que el dolor es pot disseminar a un costat i a l'altre. És possible que la persona experimente un "aura" (símptomes d'advertència que s'inicien abans del mal de cap) i generalment sent un dolor intensament pulsatiu i palpitant.

Tipus de cefalàlgies
Tipus de cefalàlgies

[edita] Tipus de mals de cap

  • Mal de cap tensional
  • Migranya
  • Cefalàlgia histamínica de Horton (en anglès cluster headache)
  • Cefalàlgia de rebot
  • Cefalàlgia ictal
  • Cefalàlgia neuròtica
  • Cafalàlgia vascular

[edita] Curació del mal de cap

Els mals de cap s'han de mantindre diàriament per a ajudar a identificar la font o el desencadenant dels símptomes. Després, s'ha de modificar l'ambient o els hàbits per a evitar futurs mals de cap. Quan es presente un mal de cap, s'ha d'anotar la data i l'hora en què va començar, el que la persona va menjar en les últimes 24 hores, la quantitat de temps que la persona va dormir la nit anterior, el que la persona estava fent i en el que estava pensant just abans que començara el mal de cap, qualsevol situació d'estrés, la duració del mal de cap i el que la persona va fer per a detindre'l. Després de cert temps, la persona pot començar a observar un patró.

Un mal de cap es pot alleujar descansant amb els ulls tancats i el cap recolzat o utilitzant tècniques de relaxació. Per a alleujar les cefalees tensionals pot ser efectiu un massatge o calor aplicada a la part posterior superior del coll.

Per a les cefalees tensionals es recomana intentar amb acetaminofé (paracetamol), aspirina o ibuprofé. No obstant, l'aspirina no s'ha d'usar amb xiquets a causa del risc de desenvolupament de la síndrome de Reye.

Les migranyes poden respondre a l'aspirina, naproxé o a una combinació de medicaments per a la migranya.

En el cas que els medicaments de venda lliure no aconseguisquen controlar el dolor, es recomana parlar amb el metge respecte a l'ús de possibles medicaments receptats.

Els medicaments receptats que s'utilitzen per a les migranyes comprenen entre altres: ergotamina, dehidroergotamina, ergotamina amb cafeïna (Cafergot), isometepté (Midrin), igual que triptans com sumatriptà (Imitrex), rizatriptà (Maxalt), eletriptà (Relpax), almotriptà (Axert) i zolmitriptà (Zomig). Algunes vegades, els medicaments que s'utilitzen per a alleujar les nàusees i vòmits serveixen per a alleujar altres símptomes de migranya.

Si la persona sovint pateix dolors de cap, el metge pot prescriure-li medicaments per a previndre abans que ocórreguen. Exemples d'aquests medicaments pot ser:

  • Antidepressius, com nortriptilina (Pamelor), amitriptilina (Elavil), fluoxetina (Prozac, Sarafem), sertralina (Zoloft) o paroxetina (Paxil), per a les cefalàlgies tensionals i migranyes.
  • Beta-bloquejadors, com el propranolol (Inderal) per a migranyes freqüents.
  • Bloquejadors dels canals de calci, com verapamil, per a migranyes freqüents.
  • Medicaments antiepilèptics com topiramat (Topomax)

Si s'utilitzen medicaments per al dolor més de dues vegades per setmana es pot estar patint de cefalees de rebot, que són causades per un cicle d'ús de medicaments per al dolor a curt termini, a què li segueix el retorn del mal de cap per períodes cada vegada més llargs, a pesar de prendre més medicaments per al dolor.

Tots els tipus d'analgèsics (incloent els medicaments de venda lliure), relaxants musculars, alguns descongestionants i la cafeïna poden produir aquest patró. Si es considera que aquest pot ser un problema per a la persona, s'ha de consultar al metge.

[edita] Enllaços externs