Mal de cap

De Viquip??dia

Nom del signe/s??mptoma:
Mal de cap
Classificaci?? i recursos externs

R51

...	AV??S M??DIC

El mal de cap (conegut m??dicament com a cefal??lgia o cefalea) ??s una condici?? de dolor lleu a sever al cap; sovint el dolor de cervicals o del bescoll pot ser interpretat tamb?? com a mal de cap.

[edita] Causes de les cefal??lgies

Els mals de cap tenen una gran varietat de causes, des de for??ar massa la vista fins a la inflamaci?? de les cavitats sinuso??dals o, altres condicions perilloses com encefalitis, c??ncer al cervell, meningitis o una aneurisma cerebral. Quan el mal de cap apareix juntament amb una ferida al cap, la causa ??s normalment bastant evident; encara que moltes causes dels mals de cap s??n m??s elusives. El tipus de mal de cap m??s com?? ??s el mal de cap tensional. Molta gent t?? mals de cap quan tenen fam o estan deshidratats (la deshidrataci?? severa ??s una de les causes del mal de cap despr??s de la borratxera, ja que l'alcohol ??s un di??r??tic).

Les cefalees tensionals es deuen a la contracci?? i tensi?? dels m??sculs en els muscles, el coll, el cuir cabellut i la mand??bula, i sovint estan relacionats amb l'estr??s, la depressi?? o l'ansietat. El fet de treballar massa, no dormir prou, ometre menjars i consumir alcohol o al??lucin??gens pot fer que les persones siguen m??s susceptibles als dolors de cap. Igualment, els dolors de cap poden ser desencadenats per la xocolata, el formatge o el glutamat monos??dico (GMS). Les persones que consumeixen cafe??na poden presentar dolors de cap quan no obtenen la quantitat di??ria usual.

Altres causes comunes poden ser:

Realitzar una activitat que obligue la persona a mantenir el cap en una posici?? durant molt de temps, com en utilitzar una computadora, un microscopi o una m??quina d'escriure
Dormir en una posici?? anormal
Esfor??ar-se massa
Estr??nyer la mand??bula o esmussar les dents

Les cefalees tensionals tendeixen a donar-se en ambd??s costats del cap i sovint comencen en la part posterior d'aquest i es propaguen cap avant. El dolor pot ser sord o opressiu, fins i tot com una banda ajustada o una premsa al voltant del cap. ??s possible que se senta dolor i rigidesa en els muscles, el coll i la mand??bula.

Les migranyes s??n mals de cap forts i recurrents que generalment estan acompanyats d'altres s??mptomes, com a trastorns visuals o n??usees, i tendeixen a comen??ar en un costat del cap, encara que el dolor es pot disseminar a un costat i a l'altre. ??s possible que la persona experimente un "aura" (s??mptomes d'advert??ncia que s'inicien abans del mal de cap) i generalment sent un dolor intensament pulsatiu i palpitant.

Tipus de cefal??lgies

[edita] Tipus de mals de cap

Mal de cap tensional
Migranya
Cefal??lgia histam??nica de Horton (en angl??s cluster headache)
Cefal??lgia de rebot
Cefal??lgia ictal
Cefal??lgia neur??tica
Cafal??lgia vascular

[edita] Curaci?? del mal de cap

Els mals de cap s'han de mantindre di??riament per a ajudar a identificar la font o el desencadenant dels s??mptomes. Despr??s, s'ha de modificar l'ambient o els h??bits per a evitar futurs mals de cap. Quan es presente un mal de cap, s'ha d'anotar la data i l'hora en qu?? va comen??ar, el que la persona va menjar en les ??ltimes 24 hores, la quantitat de temps que la persona va dormir la nit anterior, el que la persona estava fent i en el que estava pensant just abans que comen??ara el mal de cap, qualsevol situaci?? d'estr??s, la duraci?? del mal de cap i el que la persona va fer per a detindre'l. Despr??s de cert temps, la persona pot comen??ar a observar un patr??.

Un mal de cap es pot alleujar descansant amb els ulls tancats i el cap recolzat o utilitzant t??cniques de relaxaci??. Per a alleujar les cefalees tensionals pot ser efectiu un massatge o calor aplicada a la part posterior superior del coll.

Per a les cefalees tensionals es recomana intentar amb acetaminof?? (paracetamol), aspirina o ibuprof??. No obstant, l'aspirina no s'ha d'usar amb xiquets a causa del risc de desenvolupament de la s??ndrome de Reye.

Les migranyes poden respondre a l'aspirina, naprox?? o a una combinaci?? de medicaments per a la migranya.

En el cas que els medicaments de venda lliure no aconseguisquen controlar el dolor, es recomana parlar amb el metge respecte a l'??s de possibles medicaments receptats.

Els medicaments receptats que s'utilitzen per a les migranyes comprenen entre altres: ergotamina, dehidroergotamina, ergotamina amb cafe??na (Cafergot), isometept?? (Midrin), igual que triptans com sumatript?? (Imitrex), rizatript?? (Maxalt), eletript?? (Relpax), almotript?? (Axert) i zolmitript?? (Zomig). Algunes vegades, els medicaments que s'utilitzen per a alleujar les n??usees i v??mits serveixen per a alleujar altres s??mptomes de migranya.

Si la persona sovint pateix dolors de cap, el metge pot prescriure-li medicaments per a previndre abans que oc??rreguen. Exemples d'aquests medicaments pot ser:

Antidepressius, com nortriptilina (Pamelor), amitriptilina (Elavil), fluoxetina (Prozac, Sarafem), sertralina (Zoloft) o paroxetina (Paxil), per a les cefal??lgies tensionals i migranyes.
Beta-bloquejadors, com el propranolol (Inderal) per a migranyes freq??ents.
Bloquejadors dels canals de calci, com verapamil, per a migranyes freq??ents.
Medicaments antiepil??ptics com topiramat (Topomax)

Si s'utilitzen medicaments per al dolor m??s de dues vegades per setmana es pot estar patint de cefalees de rebot, que s??n causades per un cicle d'??s de medicaments per al dolor a curt termini, a qu?? li segueix el retorn del mal de cap per per??odes cada vegada m??s llargs, a pesar de prendre m??s medicaments per al dolor.

Tots els tipus d'analg??sics (incloent els medicaments de venda lliure), relaxants musculars, alguns descongestionants i la cafe??na poden produir aquest patr??. Si es considera que aquest pot ser un problema per a la persona, s'ha de consultar al metge.