Monòver

De Viquipèdia

(En detall)

Localització

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Vinalopó Mitjà
Elda

Gentilici Monover, monovera

Predom. ling.

Valencià

pressupost 7.379.098,62

Superfície 152 km²

Altitud 341 m

Població (2007)
• Densitat 12.923 hab.
85,02 hab/km²

Coordenades 38° 28′ ″ N 0° 53′ ″ OCoordenades: 38° 28′ ″ N 0° 53′ ″ O

Distàncies 34 km de Alacant

Sistema polític
Nuclis
• Alcalde: 5
Salvador Poveda Bernabé (PP)

Codi postal 03640

Web

www.monover.com

Monòver és una població de la comarca del Vinalopó Mitjà. La denominació oficial manté la doble toponímia Monòver/Monóvar.

[edita] Història

El Cerro de Los Molinos és l'assentament més antic de població que s'hi coneix. Dels romans, a més d'una teoria sobre el topònim del poble que diu que prové del llatí Mons Novar “mont nou” hi ha les restes d'una necròpoli. L'altra teoria sobre el topònim, aquesta sembla que més apropiada diu que ve de l'àrab manowar, “florit”, precissament àrab és l'origen de l'actual població.

Mitjançant el tractat d'Almizra roman inclosa en la zona de conquesta castellana. Davant la sublevació sarraïna que tingué lloc el 1261, Alfons X de Castella, es va veure obligat a sol·licitar l'ajuda de son sogre Jaume I el Conqueridor, el qual va recuperar el lloc per al monarca castellà. Durant el regnat de Jaume II hi va tenir lloc un arbitri que rectificava les fronteres i que va acabar amb la inclusió de Monòver en terres valencianes. L'any 1328 Alfons III donà la vila a Gonçal Garcia, que era son conseller i persona de confiança. La seua família detentà el senyoriu fins que fou venuda a Pere Maça de Liçana el 1471. Fadric de Portugal i Margarida de Borja, princesa de Mélito i duquessa de Pastrana són els propietaris a finals del segle XVI.

En 1609, a causa de l'expulsió dels moriscos, perd la totalitat de la població que ascendia a 45 famílies morisques que depenien de la vall d'Elda, per la qual cosa en 1611 Ana de Portugal, vigent senyora del lloc, donà carta pobla a diferents pobladors provinents de llocs propers. Posteriorment el senyoriu passarà al ducat d'Híjar, que havia aglutinat el de Pastrana, durant la guerra de Successió estigué al costat del d'Anjou qual cosa li va ser recompensada, en 1705, amb el títol de Villa Muy Noble Fiel Ilustre y Leal.

El creixement del segle XVIII fou espectacular demogràficament i econòmica com demostren els més de 200 telers que comptabilitza Madoz el 1790. El segle XIX el ferrocarril i els vins, que s'exportaven a EUA, França, Alemanya, Rússia, Dinamarca, Suècia i Noruega van ser la base del desenvolupament local. En 1901 obté el títol de ciutat. L'epidèmia de fil·loxera de 1904 obligà la burgesia a diversificar els seus guanys i així va nàixer una indústria que abans de 1920 ja comptava amb fàbriques de sabó, farina, calcer i marbre. La segona meitat del segle XX fou la de la consolidació industrial, sobretot en el sector del calcer.

[edita] Demografia i economia

La població, 12.624 monovers o monoverins empadronats en 2004, es distribueix en diferents nuclis com ara Monòver, Cases del Senyor, Xinorlet, Fondo i La Romaneta.

El calcer i la marroquineria, amb una important indústria de transformació de productes agraris (vins amb Denominació d'Origen Alacant, sense oblidar l'exclusiu Fondellol, i fruits secs) constitueixen la base d'una rica economia. En les pedreres de la Cavarassa s'extrau el marbre roig “Alacant”, i en el pla artesanal citarem el treball del vimet, joguines, cistelles i mobles de jardí. I també l'única escola de l'estat de boixets i un dels pocs artesans que encara fabriquen barrils en la península.

[edita] Geografia

El seu extens terme, 152 km² , escampat per les serres del Reclot, Les Llometes, La Pedrera, La Solana, la Safra i L'Ombria compta amb algunes altures que superen els mil metres i propicia la pràctica del senderisme, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, de les passejades amb cavall.

[edita] Edificis d'interés

Castell de Monòver.

La ciutat s'assenta al vessant d'una muntanya i els seus carrers conserven memòria de la seua història, especialment en la gran quantitat d'edificis del segle XVIII. Dignes d'esment són:

Ermita de santa Bàrbara. Monument Històrico-Artístic des de 1983. Aixecada en 1799 sobre una més antiga.
Convent de Caputxins. Acabat de construir l'11 d'octubre de 1756 en estil barroc. Fou exclaustrat en 1835 i cedit a l'ajuntament en 1841 per decret d'Espartero.
Església de sant Joan Baptista. Barroca, de 1751. Conserva, entre altres obres d'art, un important orgue del segle XVIII. Actualment es troba en restauració.
Torre del Rellotge. Construïda en 1748 pel mestre alacantí Tomàs Terol, allotja el rellotge de la ciutat i les seues campanes. Abasta 18 metres d'alçada, és de planta quadrada i consta de quatre cossos.
Castell de Monòver. Conserva escasses deixalles i està en estat d'abandó.
Mare de Déu del Remei de Cases del Senyor.
Casa Museu Azorín. Fou residència de la família Martínez Ruiz des de 1876. Actualment és propietat d'una entitat bancària i allotja diversos estris i la biblioteca de l'escriptor.
Museu d'Arts i Oficis Monovers. Museu etnològic de propietat particular.
Teatre Principal. Construït el 1857. Després de diverses vicissituts fou adquirit per l'Ajuntament en 1988 i rehabilitat per a tornar a ser inaugurat amb el seu destí inicial en 2002.
Diverses cases amb interès arquitectònic com ara la Casa Consistorial (segle XIX); la Societat Cultural Casino de Monòver (1880); Casa de Las Bolas i Casa dels Tortosa (ambdues del segle XX) o la Llar del Pensionista, restaurada per a aquest ús.

[edita] Gastronomia

La dieta tradicional d'aquesta zona pot incloure's en l'ara tan exaltada dieta mediterrània, per incloure l'oli d'oliva (sempre conreat i elaborat en aquestes terres), cereals com el blat i l'arròs, fruites, fruits secs com l'ametlla, olives, verdures i hortalisses, aus i conills, carn d'anyell, formatge fresc de cabra, peix en salaó, caragols... No hi ha tradició, no obstant això, de consumir molt de peix fresc, encara que no hi ha molta distància amb la mar.

Cal assenyalar el gust característic dels aliments cuinats al foc de sarments (la llenya procedent de la poda de les branques dels ceps de la vinya, amb la qual es feia el foc, i que produïa brases ràpidament).

Alguns plats típics de Monòver són: Alls, Arròs amb conill i caragols, colomí, perdiu o pollastre de corral, Anyell a la brasa, Fassegures, Fesols en salsa, Fregit de conill, Gatxamiga, Gaspatxos, Olleta de Sant Antoni, Molles, que poden acompanyar-se dels excel·lents productes dels cellers monovers, que avui elaboren tot tipus de vins, amb Denominació d'origen Alacant: tints, blancs i rosats, a més de mistela i moscatell, o el famós fondellol.

Cal destacar-hi també els tradicionals embotits (llonganisses, botifarres de ceba, llonganissa de pasqua...), i una gran varietat de pastes típiques, com la coca boba, les tonyes, la coca de sagí, els ametlats, els sospirs, els sequets i les rosquilles d'aiguardent.

Encara que la ciutat té una llarga tradició en l'elaboració de licors, actualment no es conserva cap obrador que fabriqui licors típics de Monòver; com el Cantueso i El Anís.