L'Alguenya

De Viquipèdia

Localització

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Vinalopó Mitjà
Novelda

Gentilici alguenyer, -a

Predom. ling.

Valencià

pressupost 1140407.02

Superfície 18,43 km²

Altitud 534 m

Població (2007)
• Densitat 1.515 hab.
82,2 hab/km²

Coordenades 38° 20′ 16″ N 1° 00′ 13″ OCoordenades: 38° 20′ 16″ N 1° 00′ 13″ O

Distàncies 32.2 km de Elda
51.8 km de Alacant
177 km de València

Dirigents:
• Alcalde: Mari Carmen Jover Pérez (PP)

Codi postal 03668

L'Alguenya (oficialment i en castellà Algueña) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà. El municipi és a 34 km al sudoest d'Elda, i compta amb dos nuclis de població: L'Alguenya i La Solana, on viuen uns 60 dels 1.464 habitants (dades de 2002). El 79,41% dels habitants saben parlar valencià segons cens de l'any 2001. El terme, de 18,4 km², és envoltat per la serra del Coto, la de l'Algaiat, la Serreta i Penya Gorda, ofereix nombroses rutes senderistes. El seu clima és mediterrani àrid, es troba a 534 metres del nivell del mar.

[edita] Història

L'origen del poblament van ser les coves que estan fora del casc urbà actual i que durant molts anys s’utilitzaren com a vivenda habitual. Avui en dia s’hi conserven moltes d'elles com a segona residència. El nom vé l'àrab An-Hinna, que fa referència a una planta utilitzada per fer tints abundant en el terme. Malgrat tenir una parròquia independent, la seua història com a municipi independent és molt curta ja que fins 1826 fou llogaret de Monòver i fins 1934, en què es va constituir l'ajuntament, del Pinós.

En 1470 s'esmenta el lloc com a Canyada d'Alhenya en un document adreçat a Ferran el Catòlic. També apareix esmentada com Alhenya en altres documents, com ara un plet entre els senyorius de Monòver i Novelda. En el segle XVI hi ha notícies de la presència de moriscs.

En l'any 1934 aconseguí la seua independència municipal a causa d'un considerable augment demogràfic experimentat al llarg de la segona meitat del segle XIX i primeries del segle XX, amb una població de 1953 alguenyers en l'any 1900. A partir de la dècada dels 50 s'inicia un escurçament de la població fins l'any 2005, amb 1501 habitats de fet.

[edita] Monuments i llocs d'interés

Església Parroquial de Sant Josep. El seu origen data de l'any 1828, quan el Bisbe d'Oriola, va decretar la creació d'una vicaria rural en esta localitat, dependent de la parròquia de Monòver. Té una gran nau central i una capella en un dels seus laterals. Caracteritzada principalment per les seues dos torres bessones, quadrades, una de les quals alberga un rellotge, i l'altra tres campanes.
Coves. L'hàbitat en coves es remunta als orígens del municipi. Situades -majoritàriament- en els afores del nucli urbà actual, van ser utilitzades durant molts anys, com a vivendes habituals -des de principis del segle XVIII-, fins que gradualment, els seus propietaris van anar construint i adquirint vivendes en el nucli urbà, però conservant-les com a segones residències. Les seues propietats isotèrmiques abriguen del fred durant l'hivern, i de la calor durant l'època estival.

[edita] Festes locals

Festes Patronals. Se celebren l'última setmana de juliol en honor als Sants patrons Abdó i Senent.
Setmana Santa. Ha adquirit importància per la gran participació dels veïns en general, i en particular, de les Confraries de "El nostre Pare Jesús" i "La Dolorosa".

[edita] Tradicions i turisme

Ajuntament de L'Alguenya

És un poble típicament agrícola dedicat al conreu de la vinya, l'oli i l'ametlla. S'hi elaboren, com a la resta de la comarca, bons vins, com ara el Tinto Doble Pasta, Rosado “Lágrima Virgen”, Fondelló, Mistela, etc. Hi ha també indústria de fabricació de licors i d'elaboració de marbre, aquesta en expansió.

L'artesania típica que s'hi ha conservat la trobem en el treball de l'espart i la randa de boixets. L'únic monument ressenyable és l'església parroquial de Sant Josep, bastida en 1738 en estil romànic, amb dues torres bessones afegides el segle XIX. S'hi conserva plenament la cuina típica de la zona: arròs amb conill i caragols, fasegures, gaspacho de torta a la pala, borreta, putxero, bons embotits artesanals, tot adobat amb els bons vins de què ja hem parlat.