Gelat
De Viquipèdia
El gelat són unes postres gelades elaborades industrialment o artesanament amb sucre i productes lactis (llet i crema de llet, principalment) combinats amb extractes, essències, colorants i sabors; són ideals contra la calor. A molts països n'està regulada la classificació en funció de la quantitat d'ingredients en tants per cents. Això vol que que no poden dir, posem per cas, que un gelat és de maduixa si en realitat només està fet del 60% de maduixa i la resta són altres ingredients.
De gelats n'hi ha de diversos gustos i de combinats amb fulloles, fruita, trossos de xocolata, fruita seca, etcètera. Els sabors més corrents són xocolata, vainilla, llimona i maduixot.
Els gelats es congelen mitjançant un procés especial per aconseguir que siguin cremosos i que alhora no quedin cristal·litzats. Industrialment la mescla del ingredients es congela en una gelatera. Artesanament es prepara un recipient tancat amb gel trinxat i sal a dins. El gel refredarà la mescla i la sal permetrà que el gel tardi més en fondre's. Se submergeix el recipient a la mescla i així s'aconsegueix fer-ne baixar la temperatura.
Taula de continguts |
[edita] Història del gelat
És difícil precisar un punt on es vegi clarament que és l'origen del gelat, és molt confús, ja que si seguim l'evolució del terme «gelat» ens porta a altres tipus de postres, que perquè es puguin determinar com les «mares» del gelat haurien de ser fredes i/o cremoses. Tot i així podriem dir que el gelat procedeix dels refrescos que es portaven al concurs babiloni de begudes fresques que se celebrava els últims segles abans de Crist. Aquestes begudes les presentaven a les corts acompanyades de gel.
Fins i tot abans, a la Pèrsia (l'actual Iraq) de l'any 400 aC., unes postres gelades fetes amb aigua de roses i cabell d'àngel i elaborades com una barreja entre flam i púding d'arròs, eren molt assemblades al sorbet. Aquestes postres se servien a la reialesa per l'estiu. Els perses dominaven força la tècnica de l'emmagatzematge del gel. Ho feien en grans neveres subterrànies anomenades «yakh-chal», el recollien a l'hivern i el conservaven fins que arribava l'estiu. Treballaven amb receptors de vent que mantenien fred el magatzem subterrani. En acabat, barrejaven el gel amb safrà, fruita, i altres sabors diversos.
D'altra banda s'ha sabut que Alexandre el Gran i Neró refredaven els seus vins i sucs de fruita amb gel o neu que els esclaus anaven a buscar a les muntanyes.
A l'Edat Mitjana a les corts àrabs es preparaven unes postres fredes, ensucrades i combinades amb fruites i espècies. Això és el que ara s'anomena sorbet. Els turcs en deien “chorbet” i els àrabs “charat”.
El gelat també remunta els seus origens a la Xina, on el seu emperador Tang de la dinastia Shang (dinastia del 618 aC al 97 aC) tenia un mètode per barrejar la llet amb gel. De la Xina es va passar a fer a l'Índia, i d'allí a les cultures perses, i finalment a Grècia i Roma.
Però no va ser fins el segle XIII que el gelat va quedar arrelat a Europa. Això va ser gràcies a Marco Polo. Quan va tornar dels seus viatges a l'Àsia va portar diverses receptes de postres gelades que es van posar molt de moda a les corts italianes.
El segle XVI es va descobrir que el nitrat d'etil barrejat amb neu produïa fred, aquest descobriment va ser molt important en la fabricació de gelats. En aquell temps els gelats eren les postres de les corts per excel·lència. Amb els casaments entre els nobles les receptes dels gelats s'anaven difonent per totes les corts reials d'Europa fins que també van arribar a Amèrica amb els colonitzadors.
El 1660 el sicilià Francisco Procope va obrir una gelateria que va esdevenir tant famosa per la qualitat dels seus productes, que el mateix rei Lluís XIV el va anar a visitar per felicitar-lo sincerament.
El gelat va ser introduït als Estats Units pels seus colonitzadors, que hi van dur les seves pròpies receptes. Els geladers, molts d'ells europeus, venien gelats en botigues de Nova York, entre altres llocs, durant l'època colonial. Després de la dècada del 1830, amb l'aparició de les gelateres, la disponibilitat del gelat era cada cop més àmplia.
Ha estat de gran importància per a la indústria del gelat el descobriment del descens crioscòpic (descens de la temperatura de solidificació) de les solucions de sal, les quals permetien, mitjançant un recipient envoltat d'una mescla de gel i sal o aigua i sal a baixes temperatures, congelar begudes i sucs de fruita ensucrats només batent-los, així es van fer els primers gelats amb textura cremosa.
Aquí hem observat que el gelat, en els seus orígens, no era un producte lacti com ho és avui, sinó més aviat estava fet a base fruita. Amb el pas del temps, però, el concepte de gelat s'ha anat transformant, i a passat d'elaborar-se bàsicament amb fruita acompanyat de petites quantitats de derivats lactis, a tenir la llet i la crema de llet com a components principals.
[edita] Producció
Abans del desenvolupament dels nous sistemes de refrigeració, el gelat era un element molt luxós que estava reservat per a les ocasions especials. Llavors la fabricació del gelat era una tasca molt laboriosa.
[edita] Congelació amb nitrogen líquid
La utilització de nitrogen líquid per congelar els gelats és una invenció molt antiga que recentment s'ha començat a posar en pràctica.
[edita] Aspectes químics
El gelat ha estat un dels triomfs de la tecnologia dels aliments, i és digne de notar que l'aire és un dels seus ingredients principals. Sense ell, el gelat seria una neu de llet, però amb l'aire es converteix en un sistema col·loïdal molt complex. És una escuma sòlida de cel·les d'aire envoltades de greix emulsionat juntament amb una xarxa de cristalls de gel diminuts, que estan envoltats per un líquid aquós en forma de sol.
[edita] Estadístiques de consum
[edita] Principals països consumidors de gelat
Estadístiques del consum mundial de gelat segons l'Associació Internacional de Productes Lactis en dades del 2006 (litres anuals/habitant):
Nova Zelanda (26,3), Estats Units (22,5), Canadà (17,8), Austràlia (17,8), Suïssa (14,4), Suècia (14,2), Finlàndia (13,9), Dinamarca (9,2), Itàlia (8,2), Xile (6,0), França (5,4), Alemanya (3,8), Xina (1,8).
[edita] Els gustos que més agraden
Els cinc sabors que més agraden als ciutadans dels Estats Units són:
[edita] Vegeu també
- Gelat de gel
- Gelat de neula
- Sandvitx de gelat
- Sorbet
- Valencià
