[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Esteve Terradas i Illa - Viquipèdia

Esteve Terradas i Illa

De Viquipèdia

Esteve Terradas, en un autorretrat d'estudi
Esteve Terradas, en un autorretrat d'estudi

Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 1883 - Madrid, 1950) fou Doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.

Terradas fou Catedràtic de Física matemàtica i anteriorment, d'Anàlisi Matemàtica, tercer curs (Equacions Diferencials), a la Universitat Central i, per oposició, d'Acústica i Òptica l'any 1907, Electricitat i Magnetisme i Mecànica Racional a la Universitat de Barcelona, i de l'ultima assignatura a la Universitat de Saragossa i de les Universitats de Buenos Aires i La Plata (Argentina) i Montevideo (Uruguai).

L'any 1914 va guanyar la càtedra d'Automobilisme de l'Escola del Treball.

Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, Individu de número de la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals l'any 1911, de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1909), i honorari de la de Medicina de la mateixa capital.

També va ser distingit com a Doctor Honoris causa de les universitats de Buenos Aires, de Santiago de Xile i de Tolosa de Llenguadoc; membre honorari de l'Associació d'Enginyers Argentins, i de la Societat d'Enginyers del Perú entre moltes altres.

L'any 1911 fou el primer president de la Societat Astronòmica de Barcelona.

Taula de continguts

[edita] Inicis

Va néixer a Barcelona, el 15 de setembre de 1883. Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Alumne prodigi, va ingressar a la univertsitat amb 15 anys. Es doctorà també en ciències exactes i físiques, l'any 1904, i fou professor de les universitats de Saragossa (Espanya), Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".

Cartell de l'entrada de L'Exposició en homenatge a Terradas a l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura de la Salle (Barcelona) l'any 2004. (La fotografia antiga del cartell, correspon a la construcció de la bóveda de la plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas.)
Cartell de l'entrada de L'Exposició en homenatge a Terradas a l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura de la Salle (Barcelona) l'any 2004. (La fotografia antiga del cartell, correspon a la construcció de la bóveda de la plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas.)

[edita] Pedagog i Científic

També exercí una activitat pedagògica important. Publicà articles a la "Revista de la Academia de Ciencias", de Madrid, i al butlletí de l'Institut de Ciències de Barcelona. Fundà un seminari físico-matemàtic, on aplegà els científics més valuosos del seu temps. Fou membre fundador de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans el 1911. També fou col·laborador de la Col·lecció Minerva, on publicà "El radi".

El 1919 fundà l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades[1] i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball.

Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, féu venir a Barcelona professors com Jacques Hadamard) (1921), Hermann Weyl (1921), Arnold Sommerfeld (1922), Tullio Levi-Civita (1922) i Albert Einstein (1923), amb el darrer dels quals tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany, i altres, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi promoguts per la Mancomunitat de Catalunya. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com Julio Palacios, Julio Rey Pastor, Jacques Hadamard, entre altres, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica".

Com a resultat de la invitació de Terradas, Albert Einstein va visitar Barcelona entre el 22 i el 28 de febrer de 1923, com part dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.

[edita] La Fotografia

S'interessà per la fotografia que començava a caminar a principis del segle XX, utilitzant-la tan per il·lustrar els seus treballs tècnics i científics com a la seva vida personal.

Mètode alemany: esquema d'avanç per galeries
Mètode alemany: esquema d'avanç per galeries
Estació del metro a plaça Catalunya (Barcelona), construida per Terradas
Estació del metro a plaça Catalunya (Barcelona), construida per Terradas
Parada del metro a plaça Espanya (Barcelona), on es pot apreciar la volta original, construïda per Terradas
Parada del metro a plaça Espanya (Barcelona), on es pot apreciar la volta original, construïda per Terradas

[edita] L'Obra de la Mancomunitat

El 1916 guanyà el concurs per ocupar la direcció de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. Instal·lant l'any 1924 la primera central automàtica a Balaguer.

L'any 1918, Terradas va ser triat per dirigir la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar per que el 13 de setembre de 1923 va esclatar la dictatura de Primo de Rivera.

També fou director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigí (1923-25) i projectà la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926, i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. En ell introduí al nostre país el mètode alemany de construcció de túnels.[2]

Es diu que el President de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va encarregar-li un estudi sobre l'estabilitat de la volta de maó de pla, coneguda com "Volta catalana", estudi que es conserva a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans.

[edita] Conferències i Publicacions

Féu conferències a diverses universitats sud-americanes i fou professor a les de Buenos Aires i Riu de la Plata (Uruguai) (1936-39).

L'any 1929 dirigí la Compañía Telefónica Nacional de España. Guanyà a Madrid la càtedra d'equacions diferencials, de nova creació, l'any 1932.

També fou membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques des de la seva fundació, l'any 1940.

Publicà "Els elements discrets de la matèria i la radiació" (1910), "Corrientes marinas" (1941) i, en ingressar a l'Real Academia de la Llengua Espanyola, el volum "Neologismos, arcaísmos en plática de ingenieros" (1946).

Com a enciclopedista és autor de nombroses veus de la Enciclopèdia Espasa com ara Aviació, Mecànica Celest, Lluna, Relativitat, Ferrocarril, i Telefonia entre moltes altres.

Va morir a Madrid (Espanya), el 9 de maig de 1950.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

[edita] Bibliografia

[edita] Referències

  1. ↑ http://www.iecat.net/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/esteveterrades.htm
  2. ↑ Roca Rosell, Antoni: Esteban Terradas (1883-1950) : ciencia y técnica en la España contemporánea; Antoni Roca Rosell, José Manuel Sánchez Ron; pròleg d'Enric Trillas.- Barcelona : Serbal : INTA, 1990.- 358 p.