Escola del Treball de Barcelona
De Viquip??dia
L'IES Escola del Treball de Barcelona ??s un institut d'educaci?? secund??ria de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] L'or??gen de l'Escola del Treball
Els or??gens de l'Escola se situen al segle XIX durant l'??poca de la industrialitzaci?? a Catalunya. La seva creaci?? respon a la necessitat de preparar obrers qualificats per fer front a la compet??ncia europea i als nous reptes d'aquell despertar industrial.
Barcelona, capdavantera en la industrialitzaci?? d'Espanya, havia d'estar al nivell dels mercats europeus si volia ser competitiva. I havia de mantenir-s'hi tot aconseguint la promoci?? professional en tots els nivells de la producci??.
L'any 1868, la Diputaci?? Provincial de Barcelona -aut??ntica pionera dels ensenyaments tecnicoprofessionals-, a partir d'un projecte de Ramon Manjarr??s de Bofarull (director aleshores de l'Escola d'Enginyers), crea una instituci?? d'ensenyament obrer al recinte de la Universitat Industrial.
Aquest projecte va comen??ar a funcionar el 24 d'abril de 1873 com a Escola Lliure Provincial d'Arts i Oficis i les classes eres impartides pels mateixos professors que feien classe a la Universitat Industrial.
R??pidament, i fruit de la demanda industrial, es va fer veure que era necess??ria l'especialitzaci?? dels ensenyaments que en aquell moment s'impartien a l'Escola; aix??, es van crear seccions que despr??s serien b??siques en la hist??ria de l'ensenyament tecnicoprofessional:
- Teixits (1875)
- Tintoreria (1879)
- Calderes i m??quines de vapor (1889)
- Construcci?? civil (1892)
- Electricitat (1899)
- Automobilisme (1907)
La conscienciaci??, des dels ??mbits pol??tics i culturals, de la necessitat d'impulsar m??s enll?? els ensenyaments t??cnics i professionals va fer que el 1913 Josep Puig i Cadafalch (llavors diputat a Corts per Barcelona i despr??s President de la Mancomunitat) formul??s un projecte de reestructuraci?? que transformava aquella primitiva Escola i en fundava una de nova. Era una escola de primer grau per a obrers a l'antiga fabrica t??xtil de can Batll??, que s'anomenar?? Escola Elemental del Treball i de la qual ser?? director Paul?? Castells.
[edita] L'Inauguraci?? de l'Escola
L'Escola com a tal va ser inaugurada oficialment el dia 29 de maig de 1914 en una sessi?? solemne presidida pel president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba
L'any de la fundaci??, la matriculaci?? global fou de 249 alumnes que es distribu??en entre manyans de m??quines, fonedors i modelistes, electricistes, operaris t??xtils, operaris de la ind??stria qu??mica, fusters, paletes, calderers, planxistes i fumisters. Els requisits de matriculaci?? aquell curs eren les seg??ents :
- Tenir 14 anys; saber llegir i escriure i con??ixer les quatre regles fonamentals de l'aritm??tica.
- Ser obrer d'ofici; justificant aquest requisit per mitj?? d'un certificat em??s per un taller o una societat obrera.
- Pagar 5 pessetes de matr??cula i 2,50 pessetes de p??lissa.
- Si algun alumne abandon??s o abandonava l'ofici podia ser convidat a deixar els estudis.
La matr??cula va augmentar r??pidament i el 1923 ja tenia m??s de 800 alumnes. Aquell mateix any s'acorda anomenar l'Escola amb el nom amb el qual la coneixem actualment: Escola del Treball.
En aquella ??poca, malgrat la p??rdua dels mercats colonials, la ind??stria catalana va anar experimentant un avan?? en el despertar industrial, la qual cosa feia necessari impulsar una cultura industrial. Segons l'historiador i economista J. Nadal, l'any 1900 m??s de la meitat dels barcelonins no sabien ni llegir ni escriure i estaven, doncs, poc preparats per treballar en la ind??stria moderna. I ??s aqu?? on se situa la import??ncia del naixement d'una escola no nom??s lligada al seu temps hist??ric sin?? tamb?? pionera a Catalunya en la formaci?? de futurs operaris i mestres industrials.
La pedagogia que s'aplicava a l'Escola - la mateixa que la Mancomunitat va establir en les seves escoles- era l'aconsellada pels congressos de pedagogia d'arreu del m??n i que es caracteritzava per:
- Defugir del verbalisme
- Implantar un m??tode intu??tiu i experimental
- Organitzar els ensenyaments d'acord amb un pla c??clic que avan??ava progressivament
[edita] La direcci?? de Rafael Campalans
Amb la direcci?? de Rafael Campalans (pol??tic, intel??lectual i pedagog) ??s quan l'Escola viu un dels moments m??s ??lgids. Figura impulsora i emblem??tica d'una etapa hist??rica, Campalans va ser director de l'Escola des del 1922 fins a l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, l'any seg??ent.
Durant la seva direcci?? s'amplia l'Escola per donar cabuda a un major nombre d'alumnes: s'aixequen dos pisos a la banda esquerra de l'edifici central i, un m??s a l'edifici de fusteria. Les obres deixen lloc, dins l'edifici central, a la biblioteca i a la direcci??.
Campalans va impulsar tamb?? cicles de confer??ncies que van constituir llavors una experi??ncia ??nica en el m??n de l'ensenyament.
Durant l'any 1923, personalitats representatives d'aquell moment com ara Albert Einstein, Francesc Layret, Josep Carner, Josep Puig i Cadafalch i Rosa Sensat van dictar un cicle de confer??ncies i van fer diversos cursets.
En acabar el curs 1924-1925 va visitar l'Escola el rei Alfons XIII, la qual cosa d??na una idea de la import??ncia del centre dintre del panorama de les escoles professionals del moment.
Amb l'arribada de la Segona Rep??blica, l'Escola -coneguda en aquells dies com la "Universitat del Poble"- aconsegueix tenir un programa educatiu que, per primera vegada en la hist??ria del nostre pa??s, considerava l'ensenyament una necessitat priorit??ria.
S'implantava la coeducaci?? i el la??cisme a l'ensenyament, es reconeixien les cultures i les lleng??es nacionals i s'impulsava una important renovaci?? pedag??gica i metodol??gica.
[edita] Guerra Civil i Dictadura
Durant la Guerra Civil espanyola i la posterior dicturadura del general Franco, l'Escola es va moure primer dintre de la dificultat de continuar impartint classes durant el conflicte b??lic i despr??s, dintre de l'obligatorietat de seguir una pol??tica pedag??gica i uns plans d'estudis que defugien el car??cter propi i diferencial del centre.
Malgrat tot, l'Escola del Treball continuava essent un centre tecnicoprofessional amb tradici?? i vocaci?? de prestigi de la qual era director en Pedro Brosa i Piera.
Aleshores, la durada dels estudis per obtenir el t??tol de Mestre Industrial era de:
- dos cursos de preaprenentatge (de 12 a 14 anys) en qu?? es feien 6 hores di??ries de classe (pr??viament s'havia de fer una prova d'acc??s)
- tres cursos d'aprenentatge per al grau d'oficialia industrial
- dos cursos de mestria industrial
La major part dels alumnes treballaven a la ind??stria i assistien a les classes de 7 a 9 del vespre.
L'any 1945 se celebra a Madrid l'Exposici?? Nacional de Treballs d'alumnes d'Escoles Elementals del Treball i d'Arts i Oficis Art??stics. L'Escola del Treball en va ser la principal protagonista.
Aquell curs 1945-46 hi havia matriculats uns 4.000 alumnes, prova del creixement accelerat condicionat per la demanda dels empresaris. En aquell moment, haver estat alumne de l'Escola del Treball era garantia de bona formaci??, professionalitat i rendiment.
Per tal d'obtenir impressions directes del bon funcionament de l'Escola, el Cap d'Estat, el general Franco, visita el centre l'any 1949 i inaugura l'exposici?? de treballs fets pels alumnes que, tradicionalment, s'exposaven en acabar cada curs.
Anys despr??s, durant 1955, neix la Ley de Formaci??n Profesional Industrial i l'Escola s'ajusta a la nova ordenaci?? oferint els estudis d'Oficialia Industrial i de Mestria Industrial.
El curs 1960-61, per tal d'augmentar la capacitat del centre, es va establir el r??gim d'ensenyament di??rn, una modalitat que no tenia tradici?? a Barcelona.
Durant l'any 1963 finalitza la construcci?? de l'edifici nou d'uns 6.000 m2 de superf??cie (l'actual escola d'Arts i Oficis), que va ser finan??at en un 60% pel Ministerio de Educaci??n i en un 40% per la Diputaci?? de Barcelona. El 26 de juny de 1963 el Cap d'Estat, Francisco Franco, inaugura aquests nous locals.
[edita] L'arribada de la democr??cia
L'any 1975 es va iniciar un nou per??ode en el desenvolupament del centre. La Diputaci?? de Barcelona va signar un conveni amb el Ministerio de Educaci??n y Ciencia en virtut del qual el Ministerio prendria cura dels aspectes docents i en cobriria les despeses, i la Diputaci?? es reservava el manteniment dels edificis i instal??lacions de la seva propietat. Aix?? doncs, es va crear un Patronat amb compet??ncies compartides entre les dues institucions i l'Escola es va convertir en un Institut Polit??cnic de Formaci?? Professional.
Temps despr??s, l'any 1984, la Diputaci?? va crear el nou Centre d'Arts i Oficis, aut??nom de l'Escola del Treball. ??s tamb?? durant aquesta ??poca que la Sra. Rosa Pascual d??na 5 milions de pessetes per crear uns tallers d'electr??nica que avui dia porten el seu nom.
Per q??estions de compet??ncies auton??miques en mat??ria d'ensenyament, el 21 de febrer de 1984, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va signar un conveni d'actualitzaci?? amb la Diputaci?? de Barcelona, un ens que ha estat molt lligat al centre des de la seva naixen??a. Finalment, el 31 de desembre de 1994, els dos ens p??blics van signar un conveni pel qual es traspassaven totes les compet??ncies de titularitat de l'institut a la Generalitat de Catalunya.
