Codificació de carreteres a Catalunya

De Viquipèdia

El 2001 es va posar en marxa a Catalunya un nou sistema de codificació de les carreteres catalanes.

Taula de continguts

1 Història
- 1.1 Sistema de codificació 1939 - 2001
2 La nova codificació
- 2.1 Llista de carreteres amb el codi actual
3 Vegeu també
4 Enllaços externs

[edita] Història

La codificació anterior, aprovada amb el Plan general de obras públicas de 1939, en plena postguerra, estava realitzada amb una visió centralista, atès que l'únic referent geogràfic era Madrid, i es referia a una xarxa que no tenia res a veure amb la del 2001, amb la utilització d'un sistema de jerarquies obsoletes basat en la xarxa radial de carreteres nacionals, i en un sistema radiocèntric a partir de Madrid.

[edita] Sistema de codificació 1939 - 2001

Per a aquest sistema, s'utilitzaven habitualment una o dues lletres i tres dígits:

La lletra o lletres per al tipus de carretera:

- N per a les carreteres nacionals

- La inicial o inicials de la província per a les provincials, i

- C per a les comarcals.

El primer dígit per al sector:

La carretera Nacional II, o N-II, que s'inicia a Madrid, i que encara avui travessa Catalunya d'oest a est fins a Barcelona, i de sud a nord fins a La Jonquera, dividia Catalunya en dos sectors que s'utilitzaven per a la codificació:

- el sector 1 (entre l'N-I de Madrid a Irun i l'N-II), al nord, i

- el sector 2 (entre l'N-II i l'N-III de Madrid a València), al sud, i entre l'N-II i la costa, a l'est.

El segon dígit per a la distància a Madrid (grosso modo) de l'origen de la carretera:

- 1 fins a 100 km

- 2 entre 100 i 200 km

- 3 entre 200 i 300 km

- 4 entre 300 i 400 km

- 5 entre 400 i 500 km

- 6 més de 500 km

El tercer dígit per la direcció de la carretera segons la posició de Madrid:

- Xifra parell si és perifèrica respecte Madrid (el 0 es considera xifra parell).

- Xifra senar si és radial respecte Madrid.

Així, la carretera de Girona a Sant Feliu de Guíxols (C-250) es codificava de la manera següent:

C en tractar-se d'una carretera comarcal,
2 per a indicar el sector 2 en què se situava ja que va des de la N-II fins la costa,
5 per a indicar el fet que es trobava entre 400 i 500 km de Madrid, i
0 per a indicar que mantenia una direcció perifèrica respecte Madrid.

[edita] La nova codificació

És un sistema més senzill, en forma de malla (similar al que utilitza Alemanya, per exemple) que es basa en la geografia catalana i la xarxa prevista pel Pla de carreteres, i pretén que el codi sigui un element de guia, al temps que tracta la xarxa de manera integrada, al marge de qui en sigui el titular. Utilitza la lletra C (de Catalunya) per a les carreteres a càrrec de la Generalitat i dos dígits:

El primer dígit classifica les carreteres en 6 tipus segons la direcció dominant i la seva situació:

- 1 nord - sud

- 2 est - oest

- 3 nord-est - sud-oest (paral·leles a la costa)

- 4 nord-oest - sud-est (perpendiculars a la costa) de la zona sud de Catalunya

- 5 nord-oest - sud-est (perpendiculars a la costa) de la zona central de Catalunya

- 6 nord-oest - sud-est (perpendiculars a la costa) de la zona nord de Catalunya

El segon dígit representa el número d'ordre sobre el territori, i es compta ordenadament segons el sentit de les direccions establertes, tot deixant codis vacants per a futures vies.

Exemples:

L'Eix Transversal (Cervera - Girona) es codifica com C-25 perquè és la cinquena que segueix la direcció est-oest.
L'autopista Manresa - Barcelona és la C-16 perquè és la sisena que va de nord a sud.
La carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni és la C-61 perquè és la primera de la zona nord que és perpendicular a la costa.

És important tenir en compte que algunes carreteres poden tenir dues denominacions, la catalana i l'europea, ja que poden formar part dels grans eixos europeus que uneixen Catalunya amb Europa, pel nord, i Espanya, pel sud i l'oest. Per exemple, l'autopista de Manresa, a més de ser la C-16, és l'E-9 perquè forma part d'aquest eix europeu que va de Barcelona a Orleans (França).