Bonaventura Gassol i Rovira
De Viquip??dia
| Ventura Gassol | |
| Conseller d'Instrucci?? P??blica | |
|---|---|
| Al c??rrec | |
| 28 d'abril de 1931 ??? 20 de novembre de 1932 | |
| Precedit per | nova creaci?? |
| Succe??t per | desaparici?? |
| Conseller de Cultura | |
| Al c??rrec | |
| 19 de desembre de 1932 ??? 17 de desembre de 1936 | |
| Precedit per | nova creaci?? |
| Succe??t per | desaparici?? per la Guerra Civil |
| Naixement | 6 d'octubre de 1883 La Selva del Camp (Baix Camp) |
| Defunci?? | 19 de setembre de 1980 Tarragona |
| Partit pol??tic | Estat Catal?? (EC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) |
Bonaventura Gassol i Rovira, m??s conegut com a Ventura Gassol, ( La Selva del Camp, Baix Camp 1883 - Tarragona 1980 ) fou un destacat poeta i pol??tic catal??.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer el 6 d'octubre de 1883 a la poblaci?? de La Selva del Camp, situada a la comarca del Baix Camp. El 1903 va ingressar al Seminari Pontifici de Tarragona, per?? va abandonar els estudis eclesi??stics l'any 1913 i es va traslladar a Barcelona, on ingress?? a la Protecci?? de Menors i on va con??ixer a Llu??s Folch i Torres.
L'any 1922 conegu?? Esperan??a Galofr??, amb la que es va casar i va tenir dos fills, Abel (1923) i Albert Gassol (1924). El 1941 va establir-se a Su??ssa, mentre la seva esposa i els dos fills van marxar a M??xic. Despr??s de la mort de seva muller el 1944, l'any 1947 es va casar en segones noces amb Luc??a Wilde.
L'any 1977 retorn?? a Catalunya i el 22 de juliol del mateix any el seu poble, La Selva del Camp, el va proclamar fill predilecte i se li va fer un homenatge multitudinari. El 1978 va rebre el Premi d'Honor Jaume I al Sal?? de Cent de Barcelona i va presidir els Jocs Florals del Retrobament a Barcelona. El 19 de setembre de 1980 va morir a l'hospital de Tarragona i fou enterrat a La Selva del Camp el dia 21 en pres??ncia del President de la Generalitat Jordi Pujol.
[edita] Activitat liter??ria
El 1915 comen???? a treballar en un grup ben??fic i el 1916 fou premiat als Jocs Florals de Badalona. El 1917 fou cridat a col??laborar a la Comissi?? de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i el 1918 fou altra cop premiat als Jocs Florals, en aquesta ocasi?? en els celebrats a Sitges. En aquestos anys fou activista de la Lliga Regionalista i es va fer amics de diversos poetes i m??sics.
El 1920 va publicar el llibre de poemes La Nau i va participar a la Diada de la Llengua Catalana. El 1921 va estrenar La can???? del vell Cabr??s, un drama en vers, al teatre del Centre de Lectura de Reus i col??labor?? amb Higini Angl??s i Josep Maria Batista a la recerca de can??ons per al Can??oner Popular de Catalunya.
El 1922 va participar en la Confer??ncia Nacional Catalana i va ingressar a Acci?? Catalana. Fou nomenat director de la col??nia escolar Vilamar de Calafell, on va fer possible l'anomenada Rep??blica d'Infants autogestionada.
El 1923 va publicar les novel??les El preu de la sang, El mur de roses i Moss??n Gabrieli el recull de poesies patri??tiques Les tombes flamejants. L'any 1926, durant la seva estada a l'exili, va escriure amb Josep Carner i Ribalta l'obra de teatre L'home i la b??stia. El 1928 va publicar el drama La Dolorosa i amb Carner Ribalta va traduir Gianjali de Tagore i Lenin de M??xim Gorki. El 1935 va publicar La mort de l?????s, poema coreogr??fic; i durant la seva estada a la pres?? va escriure el volum Ombres, i l'obra de teatre Nadal. El 1936 va col??laborar a "La Rosa dels Vents".
Exiliat en motiu de l'adveniment de la Guerra Civil Espanyola, el 1937 va organitzar a Par??s una important exposici?? sobre art catal??. El 1938 va escriure la Balada del Bressol a Proven??a i des de 1939 va col??laborar a la "Revista de Catalunya" de l'exili. El 1943 va publicar Fleurs, volum de poesies tradu??des al franc??s. El 1946 es va instal??lar a la Turena (Fran??a) i va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Montpeller.
El 1950 va publicar Miratges, poemes en doble versi?? catalana i francesa, a Lausana. El 1961 fou elegit Mestre en Gai Saber als Jocs Florals celebrats a l'Alguer i va obtenir l'Englantina pel poema "El Sant Jordi del Captiu"; el 1963 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Montevideo; el 1967 fou altre cop Mestre en Gai Saber pels Jocs Florals de la Ginesta d'Or a Perpiny??.
[edita] Activitat pol??tica
El 1924 es va exilar a Fran??a i el 1925 va ingressar a Estat Catal??, col??laborant amb Francesc Maci??. Va actuar com a secretari del Comit?? d'Acci?? de la Lliure Alian??a, que lluit?? contra la dictadura de Primo de Rivera. Va participar als fets de Prats de Moll?? l'any 1926 i fou detingut per la policia francesa a Perpiny??, ??ssent traslladat a Par??s on fou jutjat i condemnat juntament amb Maci?? i quaranta catalans m??s.
El 1927 es va exiliar a B??lgica i amb Maci?? va viatjar per Argentina, Uruguai, Xile, els Estats Units d'Am??rica i Cuba, per explicar el problema catal??. A l'Havana particip?? en l'intent de creaci?? del Partit Separatista Revolucionari Catal??.
Va tornar a Catalunya el 1930, on s'incorpor?? de nou a la Comissi?? de Cultura de Barcelona, i el 1931 fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril, quan es proclam?? la Rep??blica Catalana, Gassol es va adre??ar al poble des del balc?? de la pla??a de Sant Jaume de Barcelona. Francesc Maci?? el va nomenar conseller de Pol??tica Interior durant el breu govern de la Rep??blica Catalana, esdevenint el 28 d'abril del mateix any Conseller d'Instrucci?? P??blica durant la Generalitat Provisional (1931-1932). El 19 de desembre de 1932 fou nomenat, durant el govern de la Generalitat Estatut??ria (1932-1933) conseller de Cultura, c??rrec des del qual impulsa una cultura catalana, laica i que havia de respondre a les necessitats de tots els sectors socials del pa??s. Promogu?? un decret pel qual s'establ?? el biling??isme escolar i l'obligatorietat del catal??. Aix?? mateix impuls?? la creaci?? de l'Escola Normal i l'Institut-Escola, en qu?? l'ensenyament fou mixt i impartit en catal??.
El 1931 fou escollit diputat a les Corts Constituents, i va defensar la llengua catalana i l'Estatut de N??ria. Durant la seva estada a Madrid pat?? un atemptat, abandonant el seu esc?? l'any 1933. A la mort, aquell mateix any, de Francesc Maci?? Gassol pronunci?? l'oraci?? f??nebre durant les seves ex??quies. Posteriorment, Llu??s Companys el ratific?? a la Conselleria de Cultura i l'any seg??ent va crear el consell de Cultura. El 1934 va redactar la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius, Museus i Patrimoni hist??ric, art??stic i cient??fic de Catalunya. Intervingu?? en els fets del 6 d'octubre i fou condemnat a trenta anys de pres?? essent recl??s al vaixell "Uruguay" i despr??s al Penal de Cartagena.
Despr??s de la vic??ria de les esquerres el 16 de febrer de 1936 va retornar al govern de la Generalitat i a la Conselleria de Cultura, i novament fou escollit diputat al Congr??s dels Diputats, c??rrec del qual cess?? el 1939. Presid?? interinament la Generalitat mentre Llu??s Companys es recuperava. El 19 de juliol es va produir l'aixecament militar a Barcelona que va marcar el comen??ament de la Guerra Civil Espanyola, sign?? per?? el decret de creaci?? del CENU (Comit?? de l'Escola Nova Unificada). El 23 d'octubre de 1936 es va exiliar a Fran??a i el 17 de desembre va renunciar al c??rrec de conseller.
El 1941 fou detingut pels nazis durant tres mesos i despr??s va passar clandestinament a Su??ssa, i es va establir definitivament a Lausana. El 1954 fou elegit president del Parlament de Catalunya a l'exili (M??xic), mantenint unes excelent relacions amb Josep Tarradellas, per?? va renunciar al seu c??rrec.
El 1972 es va establir a Tours i va retornar a Catalunya el 28 de juny de 1977.
[edita] Bibliografia
[edita] Poesia
- 1917: ??mfora (Barcelona)
- 1920: La Nau (Barcelona)
- 1923: Les tombes flamejants (Valls)
- 1931: Mirra (Badalona)
- 1934: Poemes 1917-1931 (Barcelona)
- 1950: Miratges (Lausanne)
- 1977: Balada del bressol (la Selva del Camp)
[edita] Teatre
- 1921: La can???? del vell Cabr??s (Barcelona)
- 1928: La Dolorosa (Valls)
- 1934: L'home i la b??stia (melodrama, amb col??laboraci?? de Josep Carner i Ribalta)
- 1935: La mort de l'??s (Barcelona)
[edita] Prosa
- L'Oncle Neus. L'ombra del diable. L'escor???? del dest?? (Barcelona)
- 1923: El preu de la sang (Barcelona)
- 1924: El mur de roses (Barcelona)
- 1924: Moss??n Gabriel (Barcelona)
- 1926: En Joan de les Campanes (Barcelona)
[edita] Enlla??os externs
- (catal??) Informaci?? de Ventura Gassol
| Precedit per: Nova creaci?? |
Conseller d'Instrucci?? P??blica 1931 ??? 1932 |
Succe??t per: Desaparici?? |
| Precedit per: Nova creaci?? |
Conseller de Cultura 1932 ??? 1936 |
Succe??t per: Desaparici?? en motiu de la Guerra Civil Espanyola |
