Visó americà
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Mustela vison (Schreber, 1777) |
||||||||||||||
El visó americà (Mustela vison) és un mustèlid originari d'Amèrica del Nord introduït a gairebé tot Europa.
El seu pelatge és generalment negre o marró fosc, i el seu pes és d'aproximadament 1,5 kg en els mascles i d'1 kg en les femelles. Habitualment presenta una taca blanca al musell de la mandíbula inferior, encara que es pot presentar en ambdós llavis. Sobre una mostra de 249 visons americans de granja analitzats a Catalunya[1], un 1,2% presenten un disseny molt similar al del visó europeu i un 8,8% alguna mena de taca en ambdós llavis, encara que en aquest segon cas no hi ha possibilitat de confusió.
Tanmateix, s'ha de fer esment que aquesta espècie té una certa similitud amb la llúdriga, raó per la qual són moltes les confusions que tenen lloc. No obstant, la talla de la llúdriga, considerablement més gran (entre 3 i 6 cops més pesada), en facilita la determinació.
Taula de continguts |
[edita] Distribució, hàbitat i situació de l'espècie
El visó americà és una espècie de distribució Neàrtica, i manca a Mèxic, la zona meridional dels Estats Units i els territoris al nord del Cercle Polar Àrtic. A Euràsia ha estat introduït en gran part dels països europeus i a la Sibèria russa[2]. A la Península Ibèrica és present al Sistema Central[3], al sud de Galícia[4] i al Principat de Catalunya[5]. Darrerament també es troba a Terol i Cantàbria.
Al Principat de Catalunya va ésser introduït com a espècie domèstica al començament de la dècada dels setanta del segle XX en dues granges pelleteres a Viladrau i Taradell (Osona). Van ésser aquestes les que varen originar la presència en estat salvatge de l'espècie, principalment la segona, que va patir un incendi l'any 1983 el qual va propiciar l'escapada massiva d'aquests animals. Posteriorment, es va intentar reconstruir-la, i se'n van escapar, si més no, 10 femelles gestants, la qual cosa va contribuira a l'arrelament de l'espècie al Montseny i rodalies.
El visó americà s'ha estès posteriorment i ha colonitzat les comarques d'Osona, el Vallès Oriental i Occidental, el Bages, la Selva, el Gironès, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa. Durant el 1994 se'l va albirar als Aiguamolls de l'Empordà. No obstant, algunes dades no constatades el situen també al Maresme, sud del Berguedà i Ripollès.[6].
Els factors que han determinat la seua expansió i distribució són la configuració de les conques hidrogràfiques i la manca d'altres depredadors competidors, com la llúdriga i el turó comú. S'ha de dir que aquesta expansió segueix un ritme molt ràpid. Així, entre l'any 1985 i el 1990, l'àrea ocupada pel visó americà s'ha incrementat en un 190%, i actualment s'estima en més de 3.300 km2.
A la regió Paleàrtica viu en hàbitats semblants als que ocupa a l'Amèrica del Nord, constituïts per cursos i masses d'aigua, preferiblement amb abundant vegetació de ribera. Hom l'ha localitzat a les capçaleres dels rius fins al nivell del mar (la Tordera, Blanes). A més, hom el troba en rius amb una gran contaminació i degradació (com ara la Tordera o el Ter).
[edita] Biologia, ecologia i comportament
És molt coneguda a causa de la seua utilització com a animal domèstic per obtindre la seua pell. És un carnívor d'hàbits semiaquàtics, la qual cosa determina considerablement la seua anatomia i el seu comportament.
Pel que fa a la seua reproducció, hom disposa de molt poques dades a Catalunya. El zel té lloc entre gener i març inclosos, i dura uns 30-45 dies en captivitat[7]. L'ovulació és induïda per la còpula i la gestació té dues etapes diferenciades, la implantació diferida de l'òvul a l'úter (13-50 dies) i el desenvolupament embrionari (28-33 dies). El nombre de nadissos oscil·la entre 1 i 12 en captivitat. A Catalunya hom ha recopilat informació de tres ventrades amb 5, 6 i 7 cries. La maduresa sexual arriba als 10 mesos, i l'esperança de vida és de 3-4 anys en estat salvatge[8].
Pel que fa a la seua dieta, el visó americà és un depredador generalista amb un ampli espectre alimentari. A Catalunya, la seua dieta està constituïda principalment per micromamífers (25%), insectes (35%), ocells (16%) i fruits (18%). També consumeix en menor quantitat rèptils, altres invertebrats i peixos.
[edita] Gestió i conservació
Des de l'any 1930, els visons americans s'han escampat per molts països europeus (Gran Bretanya, Irlanda, Estat francès, Holanda, Suècia, Alemanya, Polònia, Rússia, etc.). Diversos autors han estudiat la incidència de la presència del visó americà a Europa considerant-la com a negativa.
El visó americà és un carnívor que s'ha adaptat molt bé als medis on ha estat introduït i és capaç d'alimentar-se d'un gran espectre de preses. Pot exercir una pressió excessiva sobre espècies protegides de la fauna catalana i sobre altres de cinegètiques i piscícoles. Sobre les espècies les poblacions de les quals ja són massa reduïdes el seu efecte pot ésser decisiu. És el cas del Galemys pyrenaica al centre de la Península Ibèrica i de certes espècies d'urodels al Montseny. En aquest segon cas, s'ha constatat que durant la primavera aprofiten els desplaçaments de les salamandres (Salamandra salamandra) per depredar totes les que troben, i es poden veure desenes d'aquests animals morts amb la pell i les glàndules sense ingerir. També pot ser preocupant el seu efecte envers els tritons.
Com que la seua dieta és molt variada, el visó americà pot ésser un seriós competidor d'altres depredadors autòctons de la fauna catalana, com ara la llúdriga, el turó comú o el visó europeu. Una de les causes de la rarefacció d'aquest darrer mustèlid a l'Europa atlàntica és la presència del visó americà a les mateixes zones de distribució, on ocupa el mateix hàbitat i nínxol ecològic[9]. Els estudis més recents semblen confirmar que en condicions normals la llúdriga no es veu afectada pel visó americà, sinó que més aviat aquesta darrera espècie constitueix un factor que contribueix a aturar el procés d'expansió d'aquest carnívor al·lòcton. El visó americà aprofita els territoris que la llúdriga abandona per causa de l'ésser humà i les seues activitats. A més, a Catalunya de moment no se solapen les distribucions d'ambdós mustèlids.
Al Principat de Catalunya, les zones de distribució del turó comú i del visó americà coincideixen a les comarques de la Garrotxa i part nord del Gironès. Hom no sap encara quin tipus de competència pot donar-se entre ells.
Actualment, és permesa la caça del visó americà a Catalunya, encara que no és molt gran el nombre d'individus abatuts per trets o caçats amb paranys. Hom calcula que aquesta xifra és d'uns 20-40 anualment. Al Montseny-Montnegre va suposar un 2,1% del carnívors morts per causa antròpica, entre el 1987 i el 1990[10].
Avui dia, únicament funcionen dues granges a Catalunya, als termes municipals d'Ullastret i Serra de Daró (el Baix Empordà).
Finalment, s'ha de fer esment de l'estudi que sobre la biologia i ecologia d'aquesta espècie hom està realitzant, emprant fins i tot tècniques de radioseguiment per tal de conèixer la realitat de l'espècie i poder assolir una gestió acurada.
[edita] Notes
- ↑ Ruiz-Olmo, J. i Palazón, S. (1990). Ocurrence of European Mink (Mustela lutreola) in Catalonia. Miscel. Zool., 14: 249-253.
- ↑ Maizeret, C. (1990). Le vison d'Amerique (Mustela vison Schreber, 1777). En: Encyclopédie des Carnivores de France, 14: 19-44. S.F.E.P.M., París.
- ↑ Bravo, C. i Bueno, F. Nuevos datos sobre la distribución de Mustela vison (Mustelidaes; Mammalia) en el centro de España. Ecología.
- ↑ Vidal, T. i Delibes, M. (1988). Primeros datos sobre el visón americano (Mustela vison) en el Suroeste de Galicia i Noroeste de Portugal. Ecología, 1: 145-152.
- ↑ Ruiz-Olmo, J. (1987). El visón americano, Mustela vison Schreber, 1777 (Mammalia, Mustelidae) en Cataluña, N.E. de la península Ibérica. Doñana. Acta Vert., 14:142-144
- ↑ Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, plana 85.
- ↑ Maizeret, C. (1990). Le vison d'Amerique (Mustela vison Schreber, 1777). En: Encyclopédie des Carnivores de France, 14: 19-44. S.F.E.P.M., París.
- ↑ Stroganov, S. U. (1962). Carnivours Mammals of Siberia. Israel Program for Scientific Translation, Jerusalem.
- ↑ Ruiz-Olmo, J. i Palazón, S. (1992). Situación del visón europeo en Europa. Quercus, 72: 14-17.
- ↑ Ruiz-Olmo, J. Human causes of mortality of Carnivores in the N.E. of Spain. Historia Animalium.
[edita] Bibliografia
- Birks, J. (1984). en Macdonald, D.: The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 116-117. ISBN 0-87196-871-1.
- Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 84-87.
[edita] Enllaços externs
- Mustelid Specialist Group (1996). Visó americà. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 31 de gener de 2008.
- Informació sobre aquest mustèlid. (anglès)
- Vídeos i fotografies del visó americà. (anglès)
