Romeu Sescomes
De Viquipèdia
| 2n President de la Generalitat de Catalunya | |
|---|---|
| 1r mandat: 1363 - 1364 | |
| 2n mandat: 1375 - 1376 | |
| Mort | 7 d'octubre de 1380 Lleida |
| Càrrec eclesiàstic | Bisbe de Lleida |
Romeu Sescomes va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376 així com bisbe de Lleida entre el 1361 i el 1380.
Va tenir una carrera eclesiàstica important arribant a prior i paborde de Tarragona en 1345 i 1350 respectivament. Va ser comissionat del papa Gregori XI per a l'aprovació de l'orde de Sant Jordi d'Alfama en 1373.
En el terreny polític va ser una persona molt interesada per la política del seu temps i per l'exercici del poder. Diplomàtic i bon negociador, fou marmessor de la reina Elionor de Sicília i un dels consellers més influients en Pere el Cerimoniós qui l'ecarregà la negociació de treves amb els castellans en 1367. També va intervenir en una aliança amb Navarra contra Enric de Trastàmara i participà en els acords que portaran a la pau entre Castella i Aragó a la guerra dels dos Peres en 1375.
Taula de continguts |
[edita] Primer mandat
Nomenat un dels diputats en el mandat de Berenguer de Cruïlles, les Corts de Montsó de 1362-1363 l'anomenen diputat resident, es a dir, el segon President de la Generalitat. Les seves ocupacions el van fer abandonar Barcelona en múltiples ocasions, motiu pel qual va ser substituit per Ramon Gener en 1364.
[edita] Segon mandat
La confiança que se li tenia, el va fer tornar a ser nomenat el 24 de juny de 1375 per les Corts de Lleida, donant per acabat el període de regència iniciat al 1367 i restituint amb ell la figura del President.
El 10 d'abril de 1376 fou substituït circumstancialment per Ramon Gener qui ja havia estat el seu successor al primer mandat. No obstant, en Joan I d'Empúries, diputat pel braç militar també nomenat a les Corts de Lleida (1375), exercí la seva pre-eminència entre els diputats com a membre de la família reial i ocupà el màxim càrrec de la Generalitat[1].
Entre els dos mandats, presidí les Corts de Barcelona el 1372.
Va morir a Lleida el 7 d'octubre de 1380.
[edita] Notes
- ↑ En el període de la Generalitat medieval, el càrrec de president corresponia al diputat del braç eclesiàstic per considerar-se el de més rang. El cas de Joan I d'Empúries fou l'única excepció a aquesta norma.
[edita] Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0
- Biografies de la web del bisbat de Lleida
| Precedit per: Berenguer de Cruïlles |
President de la Generalitat de Catalunya 1363–1364 (1a vegada) |
Succeït per: Ramon Gener |
| Precedit per: Bernat Vallès |
President de la Generalitat de Catalunya 1375–1376 (2a vegada) |
Succeït per: Joan I d'Empúries |
|
|
 |
|---|
Josep Soler · Bernat de Cardona i de Raset · Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Andreu Pont · Pau del Rosso · Francesc Pijoan · Joan Jeroni Besora · Pau d'Àger i d'Orcau · Jaume de Copons i de Tamarit · Josep de Magarola i de Grau · Joan Pagès i Vallgornera · Josep de Camporrells i de Sabater · Esteve Mercadal i Dou · Alfonso de Sotomayor · Josep Sastre i Prats · Baltasar de Muntaner i de Sacosta · Antoni de Saiol i de Quarteroni · Benet Ignasi de Salazar · Antoni de Planella i de Cruïlles · Rafael de Pinyana i Galvany · Climent de Solanell i de Foix · Josep Antoni Valls i Pandutxo · Francesc de Valls i Freixa · Josep Grau · Manuel de Copons i d'Esquerrer · Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Josep de Vilamala
