Orde de Sant Jordi d'Alfama
De Viquipèdia
Aquest orde va ser fundat l'any 1201, per Pere el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona, amb el nom d'Orde de Sant Jordi d'Alfama. Va rebre aquest nom atès que se li va concedir el desert d'Alfama, a unes cinc llegües de Tortosa (a l'actual terme municipal de l'Ametlla de Mar).
Per a comprendre la decisió reial de fundar un orde militar, cal tenir en compte la personalitat del monarca i les circumstàncies que van envoltar el seu regnat. Pere era fill primogènit d'Alfons el Cast. Pel testament patern va rebre Aragó, Catalunya i terres en el sud de França, mentre que el seu germà, Alfons, rebia Provença, Milhau i Gavaldà. Malgrat aquesta divisió, es va conservar certa unió en els dominis catalano-occitans, enfortida per l'aliança política entre ambdós germans i perquè a la mort d'Alfons II de Provença, Pere va exercir la tutoria sobre el seu jove nebot, Ramon Berenguer V. Però, per tal de mantenir la fastuositat de la seva cort, al mateix temps que un exèrcit ben proveït, Pere precisava diners i aquests els obtenia mitjançant la imposició de forts tributs que provocaven el descontentament popular. Una de les seves idees va ser ampliar els seus dominis, emprenent la guerra contra els musulmans a fi d'arrabassar-los terres. Seria per aquest motiu que l'any 1201 va creure interessant la creació d'un orde militar, els cavallers del qual l'havien d'ajudar en l'esmentada tasca.
[edita] Història
L'orde va decidir regir-se per la regla de Sant Agustí (confirmada en l'any 1373). Pere va emprendre la guerra i va aconseguir, amb l'ajuda dels cavallers de l'orde, conquerir Ademús i Castellfabib als musulmans de València.
El rei es va centrar en la seva aliança amb Castella i va tractar d'apoderar-se de l'illa de Mallorca amb una expedició que va acabar en un fracàs. Alfons VIII de Castella va sol·licitar la seva ajuda per a combatre el poder musulmà i els aragonesos i catalans així ho van fer, participant en la batalla de les Navas de Tolosa. Entre la host del rei Pere es trobaven els cavallers de l'Orde de Sant Jordi, que no van dubtar a acudir a la crida del monarca.
En l'última etapa del seu regnat, Pere es va trobar davant un dilema, d'una banda desitjava conservar l'amistat dels nobles del Llenguadoc i, per un altre, no volia enfrontar-se al Papa que havia decretat la Croada contra els càtars. La decisió papal d'enviar a la noblesa francesa contra els albigesos va obligar Pere a alinear-se al costat d'aquests. El problema afectava també a l'orde de Sant Jordi, obligada, d'una banda, a combatre amb el rei que l'havia creat i, d'una altra, a entrar en combat amb les forces protegides pel Papa. Pere va resultar derrotat i mort i tota Occitània va quedar en poder dels croats, amb el que les pretensions catalanes sobre totes aquestes terres van quedar definitivament arruïnades. L'Orde de Sant Jordi, tanmateix, no va deixar d'existir.
[edita] Declivi
El rei Pere el Cerimoniós va voler donar nou vigor a l'orde per la qual cosa va sol·licitar del Papa Gregori XI, la seva aprovació pontifícia. Aquesta li va ser atorgada i per part del rei, l'orde va rebre el lloc d'Aranda. Ja per aquell temps, l'orde de Sant Jordi havia iniciat la seva decadència. El seu convent era molt pobre, el nombre de cavallers era cada vegada més escàs.
Martí l'Humà va intentar enfortir l'orde de Sant Jordi, tot unint-lo a l'orde de Montesa. El Papa Benet XIII d'Avinyó va donar la seva aprovació, de manera que els cavallers de Sant Jordi es van integrar en l'orde de Montesa.
