Orde de Sant Jordi d'Alfama
De Viquip??dia
Aquest orde va ser fundat l'any 1201, per Pere el Cat??lic, rei d'Arag?? i comte de Barcelona, amb el nom d'Orde de Sant Jordi d'Alfama. Va rebre aquest nom at??s que se li va concedir el desert d'Alfama, a unes cinc lleg??es de Tortosa (a l'actual terme municipal de l'Ametlla de Mar).
Per a comprendre la decisi?? reial de fundar un orde militar, cal tenir en compte la personalitat del monarca i les circumst??ncies que van envoltar el seu regnat. Pere era fill primog??nit d'Alfons el Cast. Pel testament patern va rebre Arag??, Catalunya i terres en el sud de Fran??a, mentre que el seu germ??, Alfons, rebia Proven??a, Milhau i Gavald??. Malgrat aquesta divisi??, es va conservar certa uni?? en els dominis catalano-occitans, enfortida per l'alian??a pol??tica entre ambd??s germans i perqu?? a la mort d'Alfons II de Proven??a, Pere va exercir la tutoria sobre el seu jove nebot, Ramon Berenguer V. Per??, per tal de mantenir la fastuositat de la seva cort, al mateix temps que un ex??rcit ben prove??t, Pere precisava diners i aquests els obtenia mitjan??ant la imposici?? de forts tributs que provocaven el descontentament popular. Una de les seves idees va ser ampliar els seus dominis, emprenent la guerra contra els musulmans a fi d'arrabassar-los terres. Seria per aquest motiu que l'any 1201 va creure interessant la creaci?? d'un orde militar, els cavallers del qual l'havien d'ajudar en l'esmentada tasca.
[edita] Hist??ria
L'orde va decidir regir-se per la regla de Sant Agust?? (confirmada en l'any 1373). Pere va emprendre la guerra i va aconseguir, amb l'ajuda dels cavallers de l'orde, conquerir Adem??s i Castellfabib als musulmans de Val??ncia.
El rei es va centrar en la seva alian??a amb Castella i va tractar d'apoderar-se de l'illa de Mallorca amb una expedici?? que va acabar en un frac??s. Alfons VIII de Castella va sol??licitar la seva ajuda per a combatre el poder musulm?? i els aragonesos i catalans aix?? ho van fer, participant en la batalla de les Navas de Tolosa. Entre la host del rei Pere es trobaven els cavallers de l'Orde de Sant Jordi, que no van dubtar a acudir a la crida del monarca.
En l'??ltima etapa del seu regnat, Pere es va trobar davant un dilema, d'una banda desitjava conservar l'amistat dels nobles del Llenguadoc i, per un altre, no volia enfrontar-se al Papa que havia decretat la Croada contra els c??tars. La decisi?? papal d'enviar a la noblesa francesa contra els albigesos va obligar Pere a alinear-se al costat d'aquests. El problema afectava tamb?? a l'orde de Sant Jordi, obligada, d'una banda, a combatre amb el rei que l'havia creat i, d'una altra, a entrar en combat amb les forces protegides pel Papa. Pere va resultar derrotat i mort i tota Occit??nia va quedar en poder dels croats, amb el que les pretensions catalanes sobre totes aquestes terres van quedar definitivament arru??nades. L'Orde de Sant Jordi, tanmateix, no va deixar d'existir.
[edita] Declivi
El rei Pere el Cerimoni??s va voler donar nou vigor a l'orde per la qual cosa va sol??licitar del Papa Gregori XI, la seva aprovaci?? pontif??cia. Aquesta li va ser atorgada i per part del rei, l'orde va rebre el lloc d'Aranda. Ja per aquell temps, l'orde de Sant Jordi havia iniciat la seva decad??ncia. El seu convent era molt pobre, el nombre de cavallers era cada vegada m??s esc??s.
Mart?? l'Hum?? va intentar enfortir l'orde de Sant Jordi, tot unint-lo a l'orde de Montesa. El Papa Benet XIII d'Aviny?? va donar la seva aprovaci??, de manera que els cavallers de Sant Jordi es van integrar en l'orde de Montesa.
