Andreu Bertran
De Viquipèdia
| 14è President de la Generalitat de Catalunya | |
|---|---|
| 1416 - 1419 | |
| Nascut | segle XIV València |
| Mort | 15 de juliol de 1433 Barcelona |
| Càrrec eclesiàstic | Bisbe de Barcelona |
Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416. Bisbe de Barcelona (1416-1420 i 1431-1433) i bisbe de Girona (1420-1431)
Nascut a València, bon coneixedor de l’àrab i l’hebreu, hi ha qui pensa que va ser un jueu convers durant el pogrom de 1391. Seguidor del papa Benet XIII, rep una protecció d’aquest que el portarà des de la rectoria de Torrent (València) a canonge de València i almoiner papal.
Té una participació activa en els moviments de l’època contra els jueus, impulsats pel papa Benet: acusació de manipulació de la Biblia pels rabins, retirada de la protecció jurídica dels jueus creditors, requisa de llibres sospitosos.
En 1416 es nomenat bisbe de Barcelona, en substitució de Francesc Climent, per Benet XIII d'Avinyó, amb qui es reclou un temps a Peníscola. Torna a Barcelona i, al juliol, es nomenat per Marc de Villalba successor seu a la presidència de la Generalitat.
Durant el seu mandat, es produeix la mort de Ferran I i la coronació de Alfons IV el Magnànim. Les relacions d’aquest amb les corts i els braços es caracteritzà pels enfrontaments per motius de poder i autoritarisme. Una manifestació es produí al seu nomenament en 1416 quan el rei, per primer cop, fa servir el castellà per a adreçar-se als reunits a Barcelona. És convidat a corregir les formes i a les Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419) ho fa, tot i que la creixent presència de castellans al govern i a les corts reials, generà unes tensions que topen amb el conseller Ramon Desplà i amb el comte Roger Bernat I de Pallars Sobirà.
En 1417, a punt de començar el Concili de Constança que possaria fi al Cisma d'Occident, forma part de la darrera ambaixada que demana al papa Benet que surti de Peníscola i participi al concili. En 1419 prestà obediencia al nou papa Martí V i aquest el traslladà a la seu de Girona. Tornarà com a bisbe de Barcelona a la mort de Francesc Climent en 1431.
Andreu Bertran va morir a Barcelona el 15 de juliol de 1433.
[edita] Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0 (català)
- La concepció de la visita pastoral del bisbe Andreu Bertran a la diòcesi de Girona (1420-1423) en el context reformista de l'Església occidental al segle XV. Institut d'Estudis Gironins (Annals). Puig i Aleu, Inmaculada. (castellà)
| Precedit per: Marc de Villalba |
President de la Generalitat de Catalunya 1416–1419 |
Succeït per: Joan Desgarrigues |
|
|
 |
|---|
Josep Soler · Bernat de Cardona i de Raset · Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Andreu Pont · Pau del Rosso · Francesc Pijoan · Joan Jeroni Besora · Pau d'Àger i d'Orcau · Jaume de Copons i de Tamarit · Josep de Magarola i de Grau · Joan Pagès i Vallgornera · Josep de Camporrells i de Sabater · Esteve Mercadal i Dou · Alfonso de Sotomayor · Josep Sastre i Prats · Baltasar de Muntaner i de Sacosta · Antoni de Saiol i de Quarteroni · Benet Ignasi de Salazar · Antoni de Planella i de Cruïlles · Rafael de Pinyana i Galvany · Climent de Solanell i de Foix · Josep Antoni Valls i Pandutxo · Francesc de Valls i Freixa · Josep Grau · Manuel de Copons i d'Esquerrer · Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Josep de Vilamala
