Rep??blica Democr??tica de Ge??rgia

De Viquip??dia

Nota: L'article sembla una traducci?? autom??tica de baixa qualitat:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) es nota massa que s'ha traduit de l'angl??s, cal pulir alguns detalls en fragments no del tot traduits

Rep??blica Democr??tica de Ge??rgia
????????????????????????????????? ???????????????????????????????????? ??????????????????????????????


(In Detail)	(Gran Segell)

Localitzaci??

Llengua oficial

Georgi??

Capital

Tblisi

Sistema pol??tic

Rep??blica

Cap de Govern

Noe Ramishvili
(1918)
Noe Zhordania
(1918???1921)

Legislatura

Parlament georgi??

Himne nacional

"Dideba zetsit kurtheuls"
(1918-1922)

Moneda

Manat georgi??

Per??ode de duraci??

26 de maig, 1918 a
25 de febrer, 1922

Continuat per

Rep??blica Socialista Sovi??tica de Ge??rgia

La Rep??blica Democr??tica de Ge??rgia (georgi??: ????????????????????????????????? ???????????????????????????????????? ??????????????????????????????, Sakartvelos Demokratiuli Respublika), 1918???1921, fou el primer govern modern de la rep??blica de Ge??rgia. La RDG fou creada despr??s del col??lapse de l'Imperi Rus iniciat amb la Revoluci?? Russa de 1917. Tenia fronteres amb R??ssia, i la Rep??blica de la Muntanya del Nord del C??ucas al nord, Turquia, Arm??nia, i Azerbaitjan al sud. Tenia una extensi?? de 107.600km?? (la de la Ge??rgia actual ??s de 69.700km??), i una poblaci?? de 2,5 milions. La capital era Tbilisi i la llengua oficial el georgi??. Fou proclamada el 26 de maig de 1918 despr??s del trencament de la Federaci?? Transcauc??sica, i fou liderada pel Partit Socialdem??crata Georgi?? (menxevic). El jove estat no fou capa?? d'evitar la invasi?? de l'Ex??rcit Roig, i fou incorporada el mar?? de 1921 a la URSS com a Rep??blica Socialista Sovi??tica de Ge??rgia.

[edita] Antecedents

Pel febrer del 1917 es reuniren a Tbilisi Mikhail Tsereteli, cap del Comit?? de la Independ??ncia de Ge??rgia, el coronel i simpatitzant del futur Partit Nacional Democr??tic, David Vachnadze, el general socialista-federalista Ioseb Gedevanishvili i els menxevics Noe Zhordania, Evgen Gegechkori i Meliton Kartsivadze. En aquesta primera trobada decidiren treballar per la independ??ncia georgiana. En el Primer Congr??s dels Soviets de Transcauc??sia del mar?? del 1917, els menxevics controlaren la situaci?? i exigiren major autogovern, per?? sense arribar a la independ??ncia. El mateix mes, l'Esgl??sia Ortodoxa Georgiana es va declarar autoc??fala i independent, amb els patriarques Kirion II (1917-1918), Leonide (1918-1921) i Ambrosi (1921-1927).

La pujada al poder d'Alexander Kerenski a Moscou va donar un cert relleu a la pol??tica russa dels menxevics georgians. Entre el 4 i el 20 de juny del 1917 se celebr?? el congr??s fundacional de Partit Nacional Democr??tic a Tbilissi, i hi fou nomenat secretari del partit Spiridon Kedia, alhora que s'aprovava un programa de caire no socialista, partidari de la total independ??ncia de Ge??rgia, i per tant oposat tant a l'imperialisme rus com al bolxevisme, basant-ne l'ideari en el cristianisme, la defensa de la propietat privada i de la democr??cia.

El 25 d'octubre del 1917 fou nomenat Comissari de Transcauc??ssia el menxevic georgi?? Evgen Gegechkori. Alhora, Chkheidze esdev?? diputat a Petrograd i Noe Zhordania ??s encarregat de formar un govern provisional a Ge??rgia, tot i que aviat ser?? atacat pel general rus blanc Anton Denikin, totalment contrari a les concessions a les ???nacionalitats???. I d'aquesta manera, l'11 de novembre del 1917 Ge??rgia es va declarar aut??noma de R??ssia. El 15 de novembre es va formar el Comissariat Transcaucasi?? del qual en formaren part tots els partits locals.

El 15 de gener del 1918 els georgians enviaren representants propis a la Confer??ncia de Pau de Brest-Litovsk, de la mateixa manera que ucra??nesos i armenis, i per la qual foren obligats pels alemanys a cedir Batumi als turcs. Tanmateix, es negaren a cedir territori, i el 9 d'abril del 1918 es reun?? l'Assemblea Constituent o Seim de Transcauc??sia, federal i socialista. El menxevic georgi?? Akaki Chkhenkeli (1874-1959) fou nomenat cap del govern provisional transcauc??sic, mentre que Nikoloz Chkheidze (1864-1926) esdevenia cap del Seim i Noe Zhordania (1869-1953) cap del govern georgi??. Les institucions de la federaci?? es concentraren a Tbilisi.

Com a resposta, el 15 d'abril els turcs ocuparen Batumi, sense que les tropes cauc??siques poguessin evitar-ho.

[edita] Proclamaci?? de la Rep??blica

Proclamaci?? de la Rep??blica Democr??tica Georgiana al Parlament el 26 de maig del 1918

Degut a les fortes divisions internes i a la inefic??cia de la federaci??, el 22 de maig se celebr?? a Batumi la Segona Trobada, organitzada per l'historiador Zurab Avalishvili (PND), on participaren els membres del partit Niko Nikoladze i Petre Surguladze, i els menxevics Noe Zhordania i Akaki Chkenkeli. El 25 de maig del 1918 es va dissoldre la Federaci?? Transcauc??sica i la Rep??blica Democr??tica de Ge??rgia es proclam?? independent el dia 26. Noe Zhordania ??s escollit president, Noe Ramishvili fou nomenat primer ministre, i Akaki Chkhenkeli ministre d'afers exteriors, i l'escriptor i fil??leg Konstantine Gamsakhurdia ambaixador a Alemanya.

Les noves autoritats s'encarreguen com a primera tasca obrir negociacions secretes amb els alemanys a Poti (no els quedava un altre remei, donada la situaci?? i l'enemistat de russos i turcs). Immediatament, els alemanys hi enviaren el comte von Schulenburg i el general von Krassenstein amb 2.000 soldats que s'instal??laren al sud del pa??s i reactivaren el ferrocarril Batumi-Baku. El general von Lossow arriba a un acord amb ells per establir-hi un protectorat alemany, i a canvi de recon??ixer la seva independ??ncia i protegir-los de les demandes territorials turques, usaran els ferrocarrils, els ciutadans alemanys tindran llibertat de moviments i d'inversions, dominaran tots els vaixells i ports i monopolitzaran totes les mines i tota la producci?? industrial. Pel juny, endem??s, signaren la Pau de Batumi amb els turcs, als quals cediren part d'Artvin a canvi de renunciar a Akhaltsikhe i Akhalkalaki.

Segell georgi??, 1919

El nou govern va adoptar per primer cop la bandera nacional de color bordeus amb el rectangle blanc i negre, que va onejar per primer cop sobre el palau del virrei de Tbilisi, la diada nacional (25 de maig), l'himne i altres institucions; tamb?? organitzaren un nou ex??rcit, un gran nombre d'escoles , una universitat nacional georgiana a Tbilisi (merc?? els esfor??os d'I. Janahishvili), una Escola Polit??cnica, un Institut d'Hist??ria i Arqueologia, el Teatre Rustaveli, la Societat d'Artistes Georgians, un Conservatori i una Acad??mia de Belles Arts, que m??s tard els bolxevics consideraran com a seves. Un dels l??ders menxevics, Irakli Tsereteli, tamb?? va insistir en no repetir l'error dels moderats russos i obligaren als soviets georgians a sotmetre's al nou govern democr??tic de Zhordania.

Nogensmenys, els bolxevics georgians, minoritaris al pa??s (hi havia nom??s 10.000 afiliats, contra 60.000 menxevics), no ho van acceptar i aprofitaren el descontentament dels pagesos a la zona muntanyenca del Nord (districtes de Dusheti, Ratxa, Tianeti i Letxkhumi) per la lentitud de la reforma agr??ria per formar comit??s en condicions de rebel??li?? oberta. El petits propietaris de Dusheti descobriren, per??, que el que pretenien els bolxevics era que la terra fos controlada per un estat centralitzat i no pas pels poders locals, i no els donaren suport.

Un grup armat de bolxevics, format per antics soldats, va intentar ocupar Zugdidi el 27 de juny, per?? fou rebutjat. Alhora, Samshe Lezhava organitz?? guerrilles a Ratxa, i Gegechkori comand?? 300 guerrillers a Lechkumi Ratxa, alhora que els ossets de Sachkeri donaren suport als sovi??tics del govern de la regi?? del Terek, per?? el Kavkraikom (Comit?? Regional Caucasi??) va haver de traslladar la seu del Nord de Ge??rgia a Vladikavkaz, al Caucas del Nord.

Noe Ramishvili

L'11 de novembre del 1918, per??, Alemanya es va rendir als aliats, ra?? per la qual les tropes alemanyes abandonaren el pa??s i foren substitu??des per tropes brit??niques; els brit??nics hi nomenaren Alt Comissari a Tbilissi Oliver Wardrop, bon coneixedor de la cultura i hist??ria georgianes. Per?? aviat sorgiren conflictes amb la Rep??blica Democr??tica d'Arm??nia pels 5.000 km?? d'Akhalkhalaki, Lori i Bortxalu i pel port de Batumi, ocupat per Turquia fins a l'armistici de Mudros del novembre del 1918.

El gener del 1919 tot aix?? provocar?? un conflicte armat entre Arm??nia i Ge??rgia pel control del ferrocarril Batumi-Tbilissi i pels drets duaners que els georgians havien imposat als armenis, que desesperadament buscaven una sortida al mar. El conflicte fou acompanyat de mesures repressives (suspensi?? de diaris armenis, arrest dels diputats i regidors dashnak) i extorsi?? monet??ria. Nom??s la intervenci?? brit??nica va acabar amb aquesta guerra absurda, per?? les relacions entre armenis i georgians en van sortir molt perjudicades. Com a resultat, es va craer una mena de ???zona neutral??? sota administraci?? mixta, per?? tornaria a administraci?? georgiana el novembre del 1920.

Pel gener del 1919 enviaren una delegaci?? amb armenis i ??zeris a la Confer??ncia de Pau de Par??s; tanmateix, totes llurs demandes eren rebutjades a causa dels interesos de les Pot??ncies en establir-hi algun mandat sobre alguna de les noves Rep??bliques, i endem??s, el reconeixement implicava l'enviament de tropes a la zona.

El febrer del 1919 es van fer eleccions a l'Assemblea Constituent Georgiana o Dampudznebeli Kreba, amb 505.477 votants (el 60% del cens):

Partit	L??der	Vots	Escons
Menxevics	Noe Zhordania	409.766	109
Partit Nacional Democr??cit	Kote Abkhazi	30.158	8
Social-federalistes	Simon Mdivani	33.721	8
Eseristes		21.453	5

El cap del parlament ser?? Karlo Chkheidze (menxevic), amb els secretaris Ekvtime Takaishvili (PND) i Alexandre Lomtatidze (menxevic). I entre els diputats m??s reconeguts estaven els nacionalistes Revaz Gabashvili, Vasi Tsereteli, Giorgi Gvazava, Parten Gortua, Iason Javakhishvili, els menxevics Seit Devdariani, Medliton Kartsivadze i Irakli Tsereteli, i el federalista Alexandre Tsereteli. Un dels caps del PND al parlament, G. Zhuruli, fou membre del primer govern georgi?? i deman?? el restabliment de l'Esgl??sia Ortodoxa Autoc??fala Georgiana com a oficial. Pel mar?? del 1919 ratificaren una constituci?? de caire socialdem??crata, i s'aliaren amb els musavatistes ??zeris per v??ncer el general blanc Anton Denikin. Tamb?? intentaren fer una reforma agr??ria expropiant les terres dels funcionaris russos i dels grans propietaris, per?? els va mancar suport financer. Tot i aix??, 660.000 hect??rees de terra foren preses als nobles, que nom??s es quedaren amb 37.000; tot i aix??, deixaren a cada noble unes 10 hect??rees, m??s que als nous propietaris, i l'estat assum?? el control dels boscos, pastures i aig??es.

Noe Zhordania, cap de govern georgi??

El 12 de gener del 1920 la Delegaci?? Georgiana a Par??s va rebre del Consell Superior dels Aliats el reconeixement de facto del seu govern, per?? alhora, els caps aliats decidiren no enviar tropes a Transcauc??sia per tal de prevenir una invasi?? bolxevic (els sovi??tics atacaven aleshores Azerbaidjan), sin?? tan sols armes, municions i queviures.

Per?? l'abril del 1920 comen??aren un conflicte amb els ??zeris pel districte de Zatakaly, contra el quan reberen l'ajut dels comunistes russos, que els imposaren M. Ramitxvili com a ministre d'interior; i aquest nomenaria Lavrenti Beria cap de la policia secreta, la Txeka, que comen??aria a imposar el terror. Per la definitiva pau de Par??s del 7 de maig del 1920, la R??ssia Sovi??tica reconegu?? la independ??ncia georgiana a canvi de permetre la lliure activitat dels comunistes georgians, per?? el primer ministre brit??nic David Lloyd George va projectar cedir-la en protectorat a It??lia, encara que el ministre Nitti va desistir. Amb aquesta excusa, el 9 de juny del 1920 els ??ltims soldats brit??nics foren evacuats de Ge??rgia.

El 17 de gener del 1921 la Rep??blica Georgiana ja era reconeguda per 22 estats, entre ells Turquia, Alemanya, Argentina, It??lia, Jap??, Fran??a i el Consell Suprem dels Aliats, per?? la seva situaci?? encara era molt prec??ria, ja que el 78 % del seu per??metre fronterer era setjat pels russos. Els sovi??tics, que trobaven una forta resist??ncia al C??ucas, no hi disposaven de prous efectius, per?? rebien molta pressi?? dels bolxevics georgians, Sergo Orkhonikidze (1886-1937), Pilipe Makharadze (1868-1941), Mikhail Tskhakaya (1865-1950) i Lavrenti Beria, qui organitzaren Revkoms (Comit??s d'Agitaci??), clandestins des de febrer del 1918, sobretot entre els soldats de les guarnicions de Tbilissi (obra de Makharadze), alhora que el georgi?? Iosif Dzhugashvili Stalin prenia posicions a Moscou per assolir el liderat de tota la Uni?? Sovi??tica.

Aix??, per l'11 de febrer del 1921 M. Mdivani i Sergo Orkhonikidze van intentar un cop d'estat bolxevic simulant un aixecament a la zona disputada de Lori, que fou seguit per la penetraci?? des d'Arm??nia de tropes russes a Ge??rgia; com a excusa van prendre un m??ting de protesta a l'entrada del Seim que acab?? dissolt a trets per les forces lleials a Zhordania.

Per un pacte secrete entre David Lloyd George i Krassin, els aliats no enviaren armes al govern de Zhordania i permeteren el control sovi??tic del C??ucas. I el 14 d'abril Lenin, fins aleshores reluctant a intervenir, va donar el vistiplau, malgrat les protestes dels menxevics georgians que viatjaren a Moscou. Els rebels crearien un Revkom que prendria les funcions de govern provisional. Aix?? es formaria la Rep??blica Socialista Sovi??tica de Transcauc??sia, de la qual Georgia en formaria part, juntament amb Arm??nia i Azerbaitjan.

Entrada de l'ex??rcit Roig a Tbilisi, 1922

El president Zhordania deman?? ajut al franc??s Ferdinand Foch, cap suprem de les forces aliades, per?? foren atacats per un combinat de turcs i l'11?? ex??rcit sovi??tic; el 13 de febrer del 1921 ja havien ocupat Gagra, i el 25 el govern abandon?? Tbilisi en direcci?? a Batumi despr??s de forts combats als voltants de la capital; el 17 de mar?? van ocupar Tbilisi, cosa que obligaria als caps de govern, Chkheidze, Chkhenkeli i al president Zhordania, a fugir cap a Par??s, on formarien un govern georgi?? a l'exili. Simult??niament, el govern turc reclam?? el 21 de febrer les ciutats d'Artvin i Ardahan, a la qual cosa accedieren, per?? reclamaren tamb?? Batumi i Akhalkalaky, que foren ocupades pels turcs. Nogensmenys, el 18 de mar?? les tropes sovi??tiques ocuparen Batumi despr??s que el 16 de mar?? arribessin a un acord fronterer turc sovi??tic.

[edita] Veure tamb??

[edita] Refer??ncies

"Legal Acts of the Democratic Republic of Georgia (1918???1921)", Tbilisi, 1990 (en georgi??)
I. Tseretelli, "Separation de la Transcaucasie et de la Russie et Independence de la Georgie", Paris, Imprimerie Chaix, 1919 (franc??s)
P. Surguladze, "The international importance of the independence of Georgia", Istanbul, 1918 (en georgi??)
P. Surguladze, "Georgia as the independent country", Istanbul, 1918 (en georgi??)
D. Ghambashidze, "Mineral resources of Georgia and Caucasia. Manganese industry of Georgia", London, 1919
K. Salia, "The History of Georgian Nation", Paris, 1983
Al. Manvelichvili, "Histoire de la Georgie", Paris, 1951 (franc??s)
Z. Avalishvili, "The Independence of Georgia in the International Politics of 1918-1921", Paris, 1923 (rus)
Karl Kautsky: Georgien. Eine sozialdemokratische Bauernrepublik. Eindr??cke und Beobachtungen. Wiener Volksbuchhandlung, Wien 1921
K. Kandelaki, "The Georgian Question Before the Free World", Paris, 1951
G. Kvinitadze, "My answer", Paris, 1954 (en georgi??)
Jan V. Nanuashvili, "What everyone in the Free World should know about Russia", Vantage Press, New York - Washington - Hollywood, 1973
V. Tevzadze, "The memoirs of the Georgian Officer". J. "Iveria", No 32, Paris, 1988 (en georgi??)
N. Matikashvili, M. Kvaliashvili, "Cadets". J. "Iveria", No 32, Paris, 1988 (en georgi??)
O. Janelidze, "From May 26 to February 25", Tbilisi, 1990 (en georgi??)
G. Mazniashvili, "The Memoirs", Batumi, 1990 (en georgi??)
L. Urushadze, "Bolshevism-Menshevism and the Democratic Republic of Georgia (1918???1921)", 2nd edition, Publishing House "Ena da Kultura", Tbilisi, 2005, ISBN 99940-23-56-X (en georgi?? i angl??s)
R. Tsukhishvili, "The English-Georgian Relations (1918???1921)", Tbilisi, 1995 (en georgi?? i angl??s)