Pintura francog??tica

De Viquip??dia

La pintura francog??tica o el G??tic lineal ??s l'estil pict??ric que t?? origen a Fran??a durant els segles XII i XIII i que s???expandeix per tot Europa. Malauradament es conserven poques obres d'art d'aquesta ??poca.

Tot i que en aquest article s'analitzen les diverses t??cniques pict??riques, cal tenir present que l'expansi?? del vidre en grans vitralls ??s l'element m??s remacable de la pintura francog??tica, per?? cal no oblidar la import??ncia de l'aristocr??cia pel que fa l'enc??rreg d'objectes sumptuaris i miniatures en l'art cortes??.

Vitrall a Sainte-Chapelle.

El vitrall ocupa l'espai que abans tenia la pintura al fresc.

L???obertura dels finestrals a les catedrals transmet la nova manera d???entendre la relaci?? del creient amb el Ser suprem. No ??s a trav??s d???una pres??ncia f??sica als murs (pintura al fresc), sin?? mitjan??ant una uni?? m??stica i espiritual representada per la penetraci?? de la llum a trav??s dels vitralls. En aquest estil predomina la l??nia davant del color, les composicions acostumen a estar organitzades de manera radial.

La miniatura.

Cal destacar el paper de la monarquia que consolida un art cortes??. En aquest sentit, Reims i sobretot Par??s disposen d'escoles d'influ??ncia internacional.

Les miniatures que il??lustren els manuscrits medievals consistien en petites composicions: pintures o dibuixos de figures emmarcades en les lletres inicials o en guarnicions com medallons, arabescs, etc.

En el per??ode rom??nic i en el primer g??tic els temes tenien car??cter sagrat les cr??niques hist??riques van agafant rellev??ncia, la seva composici?? estava influ??da per criteris similars als que regien per als vitralls de les Catedrals i esgl??sies del propi per??ode.

La pintura sobre taula. El retaule s'inscriu dins d'una tradici?? escol??stica d'ordenaci?? racional.

La pintura mural va perdent rellev??ncia a excepci?? d'It??lia.

La pintura francog??tica parteix de la tradici?? de l'art rom??nic i rep influ??ncies de l'art bizant?? i del Duocento.

La Pintura francog??tica
Imatges	T??cniques: Resum i caracter??stiques.	Artistes, obres o llocs destacats.
Vitrall del cor de la catedral de Chartres (Segle XIII). Illa de Fran??a, Fran??a.	Els vitralls de les Catedrals	Esgl??sies i Catedrals: Bas??lica de sant Denis a Par??s. Catedral de Chartres Sant Pere de Caen. Catedral de Notre-Dame de Paris. Santa Capella de Par??s. Sant Urb?? de Troyes Catedral de Beauvais. Catedral de Bourges. Saint-Ouen. Catedral d'Evreux. Catedral d'Estrasburg. Catedral de York. Catedral de Gloucester. Catedral de Colonia. Catedral de sant Esteve de Viena. Catedral de Lle??.
	El mur transl??cid fou el primer ??mbit on es desenvoluparen les arts del dibuix i del color en el G??tic. Durant la Baixa Edat Mitjana, l'art dels vitralls de les catedrals i esgl??sies es desenvolup?? a Europa paral??lelament a l'arquitectura g??tica, la qual es caracteritzava per l'al??ada de les naus i l'aud??cia de les seves estructures amb voltes de creuer que es recolzaven en esvelts pilars i arcbotants que transmetien al s??l el pes i l'empenta de les voltes tot lliurant als murs dels edificis de les funcions resistents que progressivament foren substitu??ts pels finestrals amb filigranes de pedra i vitralls de color. En la primera etapa, els colors s??n vius i saturats i el plom delimita les \|formes que estan delineades amb precisi?? per poder ser vistes gr??cies a l'irradiaci?? lluminosa de la vidriera. Aix?? porta a la tend??ncia a descomposar la vidriera en medallons, trenats o altre tipus de compartiments. Les vidrieres revelen, m??s que ningun altre art, el component irrealista i artificial de l'art g??tic. A mitjans del segle XIII es produeix una profunda modificaci?? de la gamma de color ja que els fons incolors s'associen als tons trencats de les escenes i figures. Amb una gamma potent per?? restringida, les figures humanes menudes es tornen m??s agitades i lliures. A l'esgl??sia de sant Urb?? de Troyes (vers el 1270) o en els vitralls d'arc de mig punt de la catedral de Beauvais, dona alguns dels millors exemples d'aquestes innovacions. En el segle XIV, amb el descobriment del groc de plata, els vitralls guanyen en lleugeresa, s'omplen d'un preciosisme daurat que mai havien tingut. A Normandia, en el cor (arquitectura) de Saint-Ouen de Rouan i en la catedral de Evreux es troben els vitralls m??s bells. L'art dels vitralls culmin?? en un estil exquisit d'una qualitat igual o superior a les obres mestres de les miniatures. A la conca del Loira, a la Champanya o a Als??ciaes completa el panorama de les vidrieres franceses que culmin?? a les \|naus laterals de la catedral d'Estrasburg
Jueus executats per creuats en una b??blia francesa del 1250.	Miniatures g??tiques	Artistes: Llibres: Salteri de Sant Llu??s Breviari de Felip el Bell Salteri de la Reina Maria Les molt Riques Hores del Duc de Berry Obres: Llocs
	Durant l'etapa g??tica, les miniatures i els llibres il??lustrats foren objectes que faciliten l'intercanvi cultural i, conseq??entment la difusi?? de les corrents art??stiques per les Corts de tot Europa. El seu art fou elitista, reflexa el gust de la noblesa cortesana pels detalls elegants i delicats la qual cosa es conjuga amb la profusi?? de temes profans, extrets de la literatura de l'??poca, caracteritzada per l'exaltaci?? del femen?? en la poesia i dels valors de la cavalleria en la novel??la, per?? tamb?? es cultiven temes lit??rgics. En l'ordre estrictament pict??ric, les miniatures g??tiques van abandonar progresivament la rigidesa pr??pia de la pintura rom??nica, per acabar adoptant un decidit naturalisme, fruit de l'influ??ncia de la pintura italiana del Trecento. La Cort del Rei de Fran??a i la Cort dels Papes d'Aviny??, o la Cort dels Reis de Bohemia a Praga i la Cort del Duc de Berry a Fran??a, van ser els principals centres de producci?? i difusi?? d'aquest estil que culminar?? en les brillants escenes cortesanes dels Llibres de les Hores de mitjans del segle XIV. En el segle XIV, es van introduir temes profans i l'art de les miniatures es trasllad?? als tallers artesans de Par??s, Borgonya i Flandes.
Duccio di Buoninsegna - "Madonna Rucellai" (1285). Galleria degli Uffizi, Flor??ncia	Pintura sobre taula	Artistes : Quadres : Llocs :
	La pintura sobre taula era practicada a Gr??cia i a Roma per?? malauradament en resten pocs vestigis. L???art bizant?? tamb?? va produir obres sobre taula, per?? s???han conservat poques obres degut a la iconocl??stia. ??s durant el duocento i el trecento itali?? on aquesta t??cnica es consolida. El retaule ??s converteix durant el g??tic en un element escenogr??fic de la lit??rgia cristiana, se situa darrera l???altar i assoleix grans dimensions. El retaule ??s un ens ordenat jer??rquicament fruit del racionalisme escol??stic que s'est?? imposant. Formalment, cal apuntar que els fons acostumen a ser daurats. L'espai celestial, div?? i noble no utilitza la llum natural del sol com en els vitralls sin?? la llum reflectida per un material preci??s. Els vestits dels personatges destacats acostumen a ser pintats de color blau, pigment molt car. El valor d'un retaule va en funci?? de la quantitat de blau ultramar emprat, criteri que supera la import??ncia de l'artista.