Pausànies (geògraf)
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Pausànies». |
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.
Pausànies (grec: Παυσανίας, llatí Pausanias), (s. II d.C.) historiador, viatger i geògraf grec, va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli. És conegut per la seva extensa obra Descripció de Grècia, que fa un retrat de l'Antiga Grècia amb testimonis de primera mà i esdevé un magnífic punt d'encontre entre la filologia clàssica i l'arqueologia contemporània.
[edita] Biografia
Es creu que va nàixer a Lidia (Àsia menor). Va viatjar per Grècia, Macedònia, Itàlia i algunes zones d'Àsia i l'Àfrica.
Probablement era originari de Lídia i coneixia la costa occidental d'Àsia Menor, però els seus viatges van dur-lo molt més enllà de les fronteres de Jònia. Abans de viatjar a Grècia, sembla que va visitar Antioquia i Jerusalem, així com la ribera del riu Jordà. A Egipte va veure les piràmides, mentre que al temple d'Ammó li van mostrar amb orgull l'himne que va enviar-hi un dia Píndar. A Macedònia és quasi segur que havia vist la tomba que segons la tradició era d'Orfeu. Passant a Itàlia, va veure la Campània i les meravelles de Roma. Va ser un dels primers que va descriure les restes de Troia i de Micenes.
El seu principal interès són els monuments, especialment les escultures i les pintures, dels períodes arcaic i clàssic en els seus contextos històrics; i el substrat religiós (cultes, cerimònies, creences), per als quals tenia una profunda sensibilitat. La seva obra s'articula en base als seus viatges a ciutats i a recintes sagrats de l'Hèl·lade, amb cert interès per la topografia. No té gaire en compte textos posteriors al 150 aC, tot i que sí van atraure la seva atenció els monuments del seu temps, sobretot els d'Adrià. Va escriure com a testimoni ocular i la seva precisió (malgrat algunes imprecisions provades) la corroboren les dades arqueològiques. Encara que té un punt de vista personal, és gran l'admiració que desperta en ell l'Antiga Grècia (Atenes, Esparta, Delfos i Olímpia principalment) i els seus compatriotes més cèlebres.
[edita] Obra
La seva Descripció de Grècia o periple de Grècia (grec: Ελλάδος Περιήγησις, literalment "recorregut per Grècia") és comparable a les guíes turístiques actuals. La seva obra descriu les observacions fetes durant els seus viatges i les seues investigacions personals. Parteix d'un itinerari pel Peloponès i per una part de la Grècia septentrional. A més aporta una informació molt acurada sobre els monuments artístics i algunes llegendes relacionades amb ells. Descriu nombroses cerimònies sagrades i costums culturals, sovint introdueix relats partint de la història, del mite i de l'etnografia. Home extraordinàriament observador, Pausanias dóna compte dels pins a la costa arenosa de l'Èlide i d'altres detalls topogràfics que esdevenen rellevants en una presentació comparativa de la topografia del passat i del present. Sobretot a l'última secció dels relats toca els productes naturals, les maduixes silvestres de l'Helicó, els dàtils de l'Àulide o l'oli d'oliva de Titorea, les tortugues d'Arcàdia o els blancs estornells de Cil·lene. Entre els mèrits que s'atribueixen està el trobar lloc de l'enterrament de Plató, a l' Acadèmia que ell fundà, a les afores d' Atenes.
Encara que la seva obra té poc mèrit literari, es considera una font valuosa d'informació històrica sobre la topografia, els monuments i els cultes locals de l' antiga Grècia.
El seu punt fort és la descripció de l'art religiós de l'arquitectura d'Olímpia i Delfos, tot i que, quan recorre les regions més apartades de Grècia, es sent atret per tota mena d'imatges divines curioses i primitives, per les restes sagrades i molts altres santuaris i indrets misteriosos. A Tebes veu els escuts dels que van morir a la batalla de Leuctra i les restes de la casa de Píndar. Veu també les estàtues d'Hesíode i d'Arió de Metimna i el retrat de Polibi a les ciutats d'Arcàdia.
A la part topogràfica de la seva obra, sembla que li atrauen els fenòmens naturals, les restes que denoten activitat sísmica, la presència de marees, les mars gelades del nord i el sol meridional que al solstici d'estiu no produeix ombra a Siene.
No posa mai en dubte l'existència de déus i herois, però sovint menysté els mites i llegendes en relació amb aquests. Les seves descripcions de monuments artístics són clares i gens carregoses. És impressionant com les restes arqueològiques verifiquen al detall la precisió de les seves explicacions. També es mostra absolutament sincer quan confessa la seva ignorància en algun tema.
L'obra, en deu llibres, fou publicada per primer cop a Venècia el 1516, per Aldus. James Frazer, que va editar la primera traducció anglesa de Pausànias (1898 en 6 volums), va la següent observació sobre l'autor: «sense ell les ruïnes de Grècia serien com a molt un laberint sense indicacions, un enigma sense resposta.»
La seva obra es divideix tradicionalment en 10 llibres:
