Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jaume March I - Viquip??dia

Jaume March I

De Viquip??dia

Eimeric de Cunit retent homenatge a Jaume March I, Senyor d'Erampruny??, el 12 de novembre de 1352 (dibuix tret del Llibre de la Baronia d???Erampruny??)
Eimeric de Cunit retent homenatge a Jaume March I, Senyor d'Erampruny??, el 12 de novembre de 1352 (dibuix tret del Llibre de la Baronia d???Erampruny??)

Jaume March I (1300 - 1375), Senyor d???Erampruny?? i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria. Pare dels poetes Jaume i Pere March.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Joventut. Primeres noces i descendents

Nascut a Barcelona l???any 1300, Jaume March I entr?? for??a jove al servei de la corona: el 1320 ja exercia c??rrecs de responsabilitat en l???administraci?? de les cavallerisses reials. El 1326 Jaume II li va concedir l???escrivania de Vilafranca del Pened??s (segons un document del 1373, el 1346 Jaume March I va ser desposse??t d???aquest c??rrec, Pere el Cerimoni??s va vendre aquella escrivania a Ramon de Vilafranca)[1].

Entre els anys 1320 i 1325 Jaume March I es va casar amb Constan??a Messeguer, filla d???Arnau Messeguer, ???de la casa del Senyor Rei???[2]. D???aquell primer matrimoni van n??ixer dues filles:

  • Bartomeua March, casada amb el cavaller valenci?? Jaume Castell??. Va ser enterrada a la Catedral de Val??ncia, a la capella de Sant Marc: Bartomeua March, escriu Paz y M??lia, ???mand?? enterrarse en la capilla del otorgante [el seu germ?? Pere March] en San Marcos de la Seo de Valencia, en una tumba de piedra, ?? donde hab??an de llevarse los huesos de su otro hermano, Arnau March, enterrado en la iglesia de Foyos??????[3].
  • Constan??a March, casada amb el cavaller valenci?? Guerau Fabra, Senyor de Vinalessa, Cortes, Quartell i d???una alqueria a la Vall de Seg?? i de la meitat de Foios, mort a la batalla de B??tera el desembre de 1367.

[edita] Senyor d???Albalat. Segones noces i descendents

A la mort de Pere March lo Prohom (1338), el patrimoni dels March es va repartir entre els seus fills Pere i Jaume: Pere March III, l???hereu, heret?? Erampruny?? i la resta de les possessions catalanes, Jaume March I, les valencianes (el 1332 el seu pare ja li havia fet donaci?? del senyoriu d???Albalat). Ara b??, si en el termini d???un any de la seva mort, Pere (o els seus fills) eren declarats ximples o malalts, l???hereu d???Erampruny?? seria el seu germ?? Jaume; Berenguer March, l???altre fill del Prohom, era canonge de Val??ncia quan el seu pare va testar[4].

Ciutad?? de Val??ncia des del 1338, Jaume March I va ser representant i jurat d???aquella ciutat de 1338 a 1445 i conseller en 1347. Fidel a Pere el Cerimoni??s durant la revolta de la Uni?? Valenciana es refugi?? a Quartell, possessi?? del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por a possibles repres??lies.

Cap el 1334 Jaume March I es va casar en segones n??pcies amb Guillemona d???Esplugues[5], filla d???una noble fam??lia valenciana, els Esplugues, Senyors de La Pobla Llarga, amb possessions a la vila de Foios.

D???aquest segon matrimoni van n??ixer deu fills:

  • Arnau March, fill primog??nit de Jaume March I i Guillemona d???Esplugues. Mor?? jove, abans del 1369, any en el que Jaume March I va testar. Va ser enterrat a l???esgl??sia de Foios. Anys m??s tard, d???acord amb la voluntat de la seva germana Bartomeua, les seves despulles van ser portades a la Catedral de Val??ncia, a la capella familiar dels March.
  • Jaume March II, Senyor d???Erampruny??, poeta i uixer d???armes[6] de Pere el Cerimoni??s, casat amb Serena de Gualbes des Bosc, natural de Barcelona. El 1393 reb?? de Joan I l'enc??rrec d'organitzar uns Jocs Florals similars als de Tolosa de Llenguadoc, enc??rrec compartit amb Llu??s d'Aver????. Del poeta Jaume March II se'n conserven sis poesies i tres poemes al.leg??rics de tema amor??s i cavalleresc: Debat entre Honor e Delit (1365), La joiosa garda (1371) i Lo rauser de la vida gaia. ??s autor del Llibre de concordances (1371).
  • Pere March, Senyor de Beniarj??, poeta i procurador del duc de Gandia, casat en primeres n??pcies amb Constan??a i en segones amb Elionor Ripoll.
  • Blanquina March, casada amb el donzell Guerau de Gualba. Segons el testament de la seva germana Violant, Blanquina March es va casar en segones amb Raimon de Plegamans.
  • Violant March, casada amb Bonafonant de Vallebrera, resident a Morverdre.
  • Isabel March, abadessa del Monestir de Pedralbes.
  • Ramoneta March.
  • Clareta March; Ramoneta i Clareta March van ser monges del monestir cistercenc de la Sa??dia de Val??ncia.
  • Berenguer March, Mestre de l'Orde de Montesa (1382-1409). Dom??stic[7] de Joan I, va ser un dels consellers acusats de nepotisme; va ser absolt el 1398. Va ser armat cavaller de Sant Jordi per Mart?? l'Hum?? el 13 d'abril de 1399, data de la seva coronaci?? com a rei.
  • Francesc March, llicenciat en lleis, canonge de la Catedral de Val??ncia i vicari del bisbe de Val??ncia.

Jaume March I va tenir un fill natural, Lle?? March, mercader i patr?? de la galiota[8] Santa Eul??lia (el 1387 figurava com a jutge d'imposicions de la Llotja de Barcelona). Prest?? grans serveis a Pere de Lussignan, rei de Jerusalem i de Xipre, que li va recompensar amb un feu al Regne de Xipre. Casat amb Violant Sentbre??, va morir a Xipre l'any 1411.

[edita] Senyor d'Erampruny??

A la mort del seu germ?? Pere, esdevinguda despr??s de 1347, Jaume March I inici?? diversos procesos per a tal d???inhabilitar el seu nebot Peric?? March, que era sord-mut, i per a reclamar els seus drets com a lleg??tim hereu d???Erampruny??, obtenint el 30 de juny de 1351 una sent??ncia favorable als seus interessos. Va vendre el senyoriu d???Albalat a Berenguer de Codinats, mestre racional[9] de Pere el Cerimoni??s i es trasllad?? a viure a Barcelona amb la seva fam??lia.

Conseller de Pere el Cerimoni??s i diputat del General de Catalunya, el 7 de desembre de 1360 el mateix rei l???arm?? cavaller de Sant Jordi per a recompesar l???actuaci?? dels seus fills en la Guerra dels dos Peres: ???En Jacme March: Nos vos demanat per ??o que us direm. Vos havets bons fils, e an nos be servit en aquests affers que havem ab lo Rey de Castella, e com Nos siam certs que a els plauria puyar en estament de honor de Cavayllaria, mas vulrien hi muntar per lo grau vostre, ??o es que vos la presessets primer. E jassia que vos siats honrats ciutada e hayats honrada heretat, encara es molt pus honrat orde de Cavayllaria. E com vos aquest orde puscats sostenir e mantenir per la heredat que havets del castel de Alapruny??, e por amor de ??o, e por amor de vos e de vostres fils qui a???? merexets, Nos vos pregam que vullats pendre Cavayllaria nostra??? (Llibre de la Baronia d'Erampruny??)[10].

L???acta d???investidura es va fer al Monestir de Pedralbes davant la fam??lia reial i els principals membres de les fam??lies nobles de Catalunya. Acabada la celebraci?? religiosa, Pere el Cerimoni??s i la Reina Elionor de Sic??lia sortiren de l'esgl??sia per anar a Palau a dinar, on Jaume March I fou assegut a la mateixa taula dels monarques: "Lo senyor Rey se assee al mig de la taula ?? la part dreta, e la senyora Reyna a la part esquerra. E apres de la dita senyora sech madona a Vescomtessa de Cabrera, e lo senyor Rey volch que yo siges al cap de la taula apres del. E en un altre taula sigeren totes los altres riques dones e mullers de cavallers e mullers de ciutadans honrats.E apres vench lo noble en Gillabert de Senteylles, Mayordom del senyor Rey, qui servi en lo Palau. Axi que y ac moltes viandes en ast e en olla, aixi com paons, capons, gayllines, vadels, cabrits e bous, en ten gran quantitat que si y hages dos milia persones a tots bastaren, E con hageren menyat, passarensen lo senyor Rei e la senyora Reyna e tota la gent a la cambra de la senyora Reyna e sigeren (...). Apres, els axi estants, vencho lo dit Mayordom e feu donar vin e cumfits. E fet a??o, lo senyor Rei pres comiat de la senyora Reyna e venesen a Barchinona; aixi quel senyor Rey volch que yo cavalcas ab el a la part esquerra" (Llibre de la Baronia d'Erampruny??).

Jaume March I va morir a Barcelona el 1375, la data de la mort cal situar-la al voltant del 16 d'octubre de 1375, dia en qu?? es public?? el seu testament, testament que havia estat atorgat el 29 de maig de 1369. Va ser enterrat, tal com demanava en el seu testament, al convent del frares predicadors de Barcelona, a la capella de Santa Maria ("Eligo sepulturam corpori meo in monasterio ffratum predicatorum Barchinone, in capella beate Marie, constructa in dicta ecclesia fratum predicatorum, quam capellam construhi et edificari fecit venerabilis Petrus Marchi, quondam, pater meus". Testament de Jaume March I)[11], l???antic convent de Santa Caterina (avui Mercat de Santa Caterina).

Guillemona d???Esplugues va morir a Val??ncia el 1400, rebent sepultura a la capella dels Esplugues del convent dels frares predicadors de Val??ncia[12]. Aquesta capella havia estat fundada per Pere d???Esplugues, sacrista, paborde de la Catedral de Val??ncia, canonge de Lleida i capell?? del Papa.

[edita] Bibliografia

  • Carreras Valls, Rafael: Noves notes geneal??giques dels poetes Jaume, Pere, Arnau i Ausi??s March segons documents in??dits. Estudis Universitaris Catalans, XVIII (1934), pp.309-354.
  • Chiner Gimeno, Jaume J.: Ausi??s March i la Val??ncia del segle XV (1400-1459). Generalitat Valenciana, Consell Valenci?? de Cultura, 1997.
  • Chiner Gimeno, Jaume J.: "Cor d'acer, de carn e fust". Ausi??s March (1400-1459), en Ausi??s March: Madrid, Biblioteca Nacional del 13 de mayo al 27 de junio. Valencia, Generalitat Valenciana, 1999, pp.33-85 (Ref. Biblioteca Valenciana Digital).
  • Jaume March. Obra po??tica [edici?? cr??tica de Josep Pujol]. Ed. Barcino, Barcelona, 1994.
  • Pag??s, Amadeu: Ausi??s March i els seus predecessors. Instituci?? Alfons el Magn??nim, Val??ncia, 1990.
  • VV.AA: El "Llibre del Consell" de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: les eleccions municipals. CSIC, Barcelona, 2007.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Jaume March I i Ramon de Vilafranca iniciaren un llarg plet per a la seva possessi?? que s'allarg?? fins el 1370, any en el que el Cerimoni??s dict?? sent??ncia a favor del fill de Ramon de Vilafranca. Jaume March I va ser indemnitzat amb 10.000 sous barcelonesos.
  2. ??? Aix?? consta en una procura del 12 de juny de 1321: "Pere Sim??, ciutad?? de Barcelona, nomena com a procurador el seu fill Peric?? Sim?? per tal que faci entrega a n'Arnau Messeguer, de la casa del Senyor Rei, de la possessi?? corporal de 16 morabatins, per ra?? del dret de fadiga i els censos que reben d'unes cases situades a Barcelona, prop de la Blanqueria" (Ref. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt).
  3. ??? A. Paz y M??lia: Noticias para la vida de Ausias March, en Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1 (1901), p.370.
  4. ??? Pere March lo Prohom test?? el 13 de juliol de 1338.
  5. ??? Guillemona d???Esplugues era germana de Saura d???Esplugues, bes??via paterna del poeta Joan Ro??s de Corella.
  6. ??? Funcionari que estava encarregat de la cust??dia del rei, i que anava armat i tenia obligaci?? de jeure davant la porta de la cambra reial (Diccionari Alcover-Moll).
  7. ??? Dom??stic| 2. m. i f. Persona que est?? al servei d'una casa o fam??lia. Alguns dom??stichs nostres, Pere IV, Cr??n. 71 (Diccionari Alcover-Moll).
  8. ??? Galiota. f. || 1. ant. Vaixell semblant a una galera, per?? m??s petit; cast. galeota. Fiu armar una galea de cent rems que yo havia, que era mia; e lo senyor rey man??'m que com hauria armada la galiota, que an??s a ell a Montalb??, Muntaner Cr??n., c. 251. Hac nova del dit setge en qu?? havia V galeres e una galiota, Pere IV, Cr??n. 396. Tram??s per aquest a les parts de Serdenya... ab una galiota de vint banchs, doc. a. 1394 (BSAL, ix, 128) (Diccionari Alcover-Moll).
  9. ??? Oficial p??blic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalano-aragonesa (Gran Enciclop??dia Catalana).
  10. ??? Jaume March I va ser l'autor del Llibre de la Baronia d'Erampruny??, una cr??nica o memorial de la seva fam??lia.
  11. ??? Jaume March, Obra po??tica, ap??ndix I, pp.259-265.
  12. ??? El text de la seva l??pida era aquest: "Aci jau la Honorable Madona Guillemona Desplugues, muller que fon del Honorable Mosen Jacme Marc, qui mor?? lany de Nostre Senyor MCCCC" (Jaume J. Chiner Gimeno: Ausi??s March i la Val??ncia del segle XV, p.63, nota 220).

[edita] Enlla??os externs