Jaciment arqueològic d'Atapuerca
De Viquipèdia
El jaciment arqueològic d'Atapuerca és un jaciment arqueològic emplaçat al poble d'Atapuerca, província de Burgos (Castella i Lleó, Espanya). Situat a la Sierra de Atapuerca, entre la conjunció dels sistemes muntanyencs de la Serralada Cantàbrica i el Sistema Ibèric, el jaciment ha estat declarat espai d'interès natural, Bé d'Interès Cultural i Patrimoni de la Humanitat.
Taula de continguts |
[edita] Geologia
La serralada està composta d'un petit pujol formada per pedres calcàries, sorres i arenisques pertanyents al Cretàci Superior, les quals estan cobertes de materials aportats pel riu Arlanzón que ha format terrasses al·luvials en època Quaternària.
La pujades de les aigües del riu Arlanzón i l'estructura calcària han donat lloc a un complex càrstic amb multitud de coves, moltes d'elles obertes a l'exterior per diverses causes. Per aquestes obertures s'han anat dipositant diferents sediments als llarg dels anys, terres, pólvores, restes animals, excrements... fins arribar en molts casos a emplenar les entrades, en altres casos, esfondraments posteriors han encegat aquestes, preservant l'interior intacte fins que sorgissin noves obertures.
[edita] La situació i la seva influència
El corredor de la Bureba, pas natural entre les valls del riu Ebre i Duero, ha estat utilitzat al llarg de tota la seva existència com pas principal cap a l'interior de la península Ibèrica des d'Europa. Uneix la vall de l'Ebre, vessant mediterrani, amb la vall del Duero, vessant Atlàntic, alhora que se situa en la ruta, que provinent dels passos pirinencs es dirigeixen vers altres llocs peninsulars, bé cap a l'oest (Galícia i Portugal) com cap al sud (l'altiplà castellà, Andalusia, Extremadura, sud de Portugal i Àfrica). Una de les principals calçades romanes passava per aquí igual que el Camí de Sant Jaume a l'Edat Mitjana.
Gràcies a la fertilitat d'aquestes terres l'ocupació humana ha estat continuada des de fa més de 800.000 anys, ajudada per una gran diversitat de flora i fauna.
[edita] Els jaciments de la Serra d'Atapuerca
A la segona meitat del segle XIX es van realitzar algunes troballes que indicaven la riquesa arqueològica de la zona. No seria fins a finals del segle XX quan es realitzessin estudis profunds que van determinar aquest conjunt de jaciments prehistòrics com el més important d'Europa i dels més rellevants del món on s'han fet troballes que han canviat la història registrada de la humanitat. S'han trobat restes des de fa 1.000.000 d'anys (època del Plistocè Mitjà) amb indicadors de fauna, flora i clima.
Aquest complex arqueològic fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO lyosoy elamojuan y elpiratadominiocano Els jaciments són excepcionals per la seva abundància, bona conservació i importància científica. La cronologia que abasten és molt àmplia, corresponent a farciments dipositats durant el Plistocè Inferior i Plistocè Mitjà, és a dir, entre 1.200.000 i 200.000 anys.
Els útils que s'han trobat abasten tots els estadis tecnològics, des de les formes més primitives del tallat de pedra fins a l'edat del bronze, i en la pròpia trinxera fins a l'aparició de l'home modern.
Quant a la fauna s'ha trobat una nova espècie d'ós de la cavernes, batejat com Ursus dolinensis. La troballa més important és el de les restes humanes, presents en diversos jaciment, un fet poc habitual. Entre aquestes restes s'han trobat les restes de l'avantpassat més antic d'Europa, l'Homo antecessor, última espècie comuna entre l'Home de Neandertal, els Homo sapiens, i l'Homo heidelbergensis.
[edita] Primers Jaciments
La primera troballa es realitzà el 1863 a la Cueva Ciega, trobant-se restes fòssils humanes.
El 1964 el professor F. Jordá inicià les primeres campanyes d'excavacions que es detindrien poc després. Vuit anys més tard un grup d'espeleòlegs, el Grupo Espeleológico Edelweiss, descobrí l'anomenadaGaleria del Sílex que conté restes de rituals funeraris i de pintures de l'Edat del Bronze. mecagoensanny y ambrit
El 1973 el professor J.M. Apellániz començà les campanyes d'excavacions al Portalón de Cuva Mayor. Van ser onze campanyes.
[edita] Estudi actual
El 1976 l'enginyer de mines i rastrejador de restes fòssils d'óssos prehistòrics Trino Torres acudí a Emiliano Aguirre, antropòleg, amb diverses restes humanes trobades en un dels jaciments de la serra burgalesa: la Sima de los Hueos (l'Avenc dels Ossos) . El 1980 s'inicien les excavacions a la Galeria que duraran més d'una dècada, i el 1984 es comencen amb les excavacions sistemàtiques a l'Avenc dels Ossos.
El 1990, Emiliano Aguirre, es jubila i la direcció passa a l'equip format per J.L. Arsuaga, J.M. Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell, vinculats al Museu de Ciències Naturals de Madrid del Consell Superior d'Investigacions Científiques i les Universitats Complutense de Madrid i Rovira i Virgili de Tarragona. Des de llavors s'han trobat instruments lítics del Modus 1, els més primitius, a la base de la Gran Dolina (datats fa uns 900.000 anys) i el 1992, es trobaren diversos cranis a l'Avenc dels Ossos, entre ells el crani número 5, batejat com Miguelón en honor al ciclista Miguel Indurain, el que dóna rellevància internacional i científica al jaciment fent-lo imprescindible en els estudis de l'evolució humana.
Els anys 1994 i 1995 deixarien un ric registre d'eines de Modus 1 juntament amb restes humanes, tots ells datats en 800.000 anys el que confirma una presència humana molt antiga a Europa. A l'any següent es confirma, mitjançant l'estudi de les marques en els ossos, que es practicava un canibalisme ritual, sent la referència sobre canibalisme més antiga d'Europa. S'inicien les excavacions de la Sima del Elefante (Avenc de l'Elefant).
L'any 1997 és de gran importància per al jaciment ja que es defineix una nova espècie humana, l'Homo antecessor. L'any 1998 deixaria la constància que les restes trobades en l'Avenc dels Ossos, assignats a Homo heidelbergensis, pertanyen a éssers humans, que a més de tenir capacitat d'abstracció i simbologia es plantegen els problemes místics inherents a l'ésser humà. Això es confirma per la troballa d'una eina de Modus 2 sense utilitzar i realitzada amb un material molt apreciat, anomenat Excalibur, i dipositada com homenatge a algun membre del grup allí enterrat.
El 1999 s'inicien les excavacions en la Cueva el mirador (Cova el mirador) i a l'any següent es rep la qualificació de Patrimoni de la Humanitat alhora que a l'Avenc de l'Elefant es troben restes d'utensilis lítics que es daten en un milió d'anys. Es nomena una espècie nova de rosegador, el Microtus (Allophaiomys) lavocati i es reprenen les excavacions del Portal de Cova Major.
[edita] Jaciments
A continuació es comenten els jaciments més rellevants. Entre ells destaquen els quals se situen en la trinxera del ferrocarril i en alguna cova propera. Hi ha localitzats més de 50 jaciments exteriors i un elevat nombre de monuments megalítics (dólmens) per la zona, tant a la serra com a les proximitats, el que testifica que el complex d'Atapuerca és molt extens, no limitant-se únicament al referent a la trinxera del ferrocarril i les seves proximitats.
[edita] Avenc de l'Elefant (Et)
El jaciment de l'Avenc de l'Elefant està a la trinxera del ferrocarril. Rep aquest nom per les restes òssies que es van trobar el 2001 que semblaven ser d'un elefant, encara que segons algunes opinions pertanyen a un rinoceront. És el jaciment més recent del complex però el qual guarda les restes més antigues. Els seus sediments arriben als 15 metres de profunditat per la qual cosa abasten tot el període d'ocupació humana de la serra corresponent al Plistocè. Els nivells inferiors superen el milió d'anys i s'han trobat restes de fauna molt interessants i utensilis lítics. La indústria lítica que s'ha trobat és també interessant ja que constata la presència humana més antiga de la serra d'Atapuerca. En els nivells superiors s'han trobat eines de pedra de Modus 3 (Mosterià) al costat de restes de cavalls i cérvols.
[edita] Galeria (TG-TN-TZ)
El jaciment de la Galeria està situat a la trinxera del ferrocarril, fou el primer jaciment excavat de forma sistemàtica dels de dintre de la trinxera. Es tracta d'una galeria subterrània (secció TG) que s'obre a l'exterior per una xemeneia (secció TN) en forma d'avenc. L'entrada sembla que es trobava a la zona esquerra, coneguda com Covacha de los Zarpazos (secció TZ). L'enfonsament del sostre de la galeria va ser el que va formar la xemeneia convertint-se en un parany natural on queien (o eren empesos pels caçadors) nombrosos animals, aquests eren després aprofitats pels humans (probablement els caçadors) i altres carnívors.
S'han identificat cinc fases en els dipòsits dels sediments (TGI-TGV) amb presència humana intensa en la tercera d'elles. En aquesta fase s'han localitzat fins a 13 sòls distints d'ocupació humana en els quals s'han trobat nombroses eines lítiques de Modus 2 (Acheulià) amb restes de cérvols, cavalls, bisó i rinoceronts. En els ossos d'animals trobats hi ha petjades de dents d'ós, lleó, guineu i linx.
La galeria ocupa una cronologia d'entre els 200.000 i 400.000 anys i també s'ha trobat un fragment de crani pertanyents a l'Homo heidelbergensis.
[edita] Gran Dolina (TD)
El jaciment de la Gran Dolina és el més conegut, no en va en ell van aparèixer les restes de l'espècie Homo antecessor, l'últim ancestre comú del llinatge que va donar lloc a l'home de Neandertal d'una banda, i el qual va culminar amb la nostra espècie, fins aquell moment desconegut. Té 18 metres de sediments que recorren una seqüència temporal que va des de fa un milió d'anys (en el nivell TD1) fins a fa 200.000 anys (en el nivell TD11). Aquests 19 metres de sediment pertanyen a 11 nivells geològics.
En els nivells inferiors s'han trobat restes d'animals carnívors, com el tigre de dents de sabre i la hiena tacada (aquests són els més antics d'Europa) així com una nova espècie d'ós antecessor de l'ós de la cavernes que ha estat batejat com Ursus doliniensis, en referència al seu lloc de descobriment. S'han trobat útils de pedra de Modus 1 lític al nivell TD4 igual que en la base de l'Avenc de l'Elefant amb antiguitat d'un milió d'anys.
Al nivell TD6 es va trobar el 1994 les restes del que es descriuria després com una nova espècie humana, l'Homo antecessor, un dels pobladors més antics d'Europa i provinent d'Àfrica. L'estudi dels ossos d'aquesta troballa va revelar petjades de talls fets per una eina humana, és a dir, es va determinar que aquests antics habitants de la Gran Dolina practicaven el canibalisme. El nivell següent, el TD7, mostra testimonis del inversió magnètica del camp terrestre que coincideix amb el conegut com límit de Matuyama-Brunhes i defineix la frontera entre el Plistocè inferior i mitjà fa uns 780.000 anys. El nivell TD10 té restes d'indústria lítica de Modus 3, encara que molt rudimentària.
[edita] Avenc dels Ossos
El jaciment de l'Avenc dels Ossos és una petita càmera situada en la base d'un pou de 13 metres de profunditat que es troba en la part més profunda de la Cueva Mayor. En ell s'han trobat una gran quantitat d'ossos d'animals i humans. Els sediments d'aquest lloc daten de fa 400.000 anys, és a dir del Plistocè mitjà, i estan magníficament conservats.
El que fa important aquest jaciment és la gran quantitat de restes humanes Homo heidelbergensis de totes les edats i sexes. Aquestes restes representen més del 90 % dels fòssils humans recuperats per al Plistocè Mitjà de tot el món.
Entre les restes humanes recuperades destaquen nombrosos cranis, entre els quals es troba el crani número 5, el crani d'Homo heidelbergensis més ben conservat al món i que rep, popularment, el nom de Miguelón en honor a Miguel Indurain. En aquesta zona han aparegut gran quantitat d'ossos de tot tipus, des de la pelvis, anomenada Elvis, fins als ossos de l'orella.
Es creu que aquest era un lloc de soterrament humà i de culte als difunts, únicament s'ha trobat una eina lítica entre tots les restes, aquesta eina sense usar i és de quarsita vermella i ocre (no s'ha trobat cap eina d'aquest material en tot el complex d'Atapuerca) va ser trobada el 1998 i va rebre el nom d'excalibur. Es considera que Excalibur és un present a algun dels difunts enterrats en aquest lloc el que indica l'existència d'una ment simbòlica i reflexiva, preocupada pels problemes eterns de la vida i la mort i amb capacitat de sentiments. Això assenyala a l' Homo heidelbergensis com un ésser humà complet, ja no en el físic, sinó en l'espiritual.
Entre les restes de carnívors oposats hi ha una gran quantitat de restes d'ós de l'espècie Ursus deningeri, més de 180 individus.
[edita] Portalón
El jaciment del Portalón situat a l'entrada de la Cueva Mayor ha permès documentar una part molt important de l'edat de bronze, entre els 3.690 i 2.900 anys. És rellevant la ceràmica decorada, amb més de 400 motius iconogràfics, i diferents eines d'os i bronze, així com adorns d'os, asta i marfil.
El jaciment s'ha excavat fins a arribar a el plistocè superior, però l'ocupació més rellevant és la deguda a època neolítica, especialment l'edat del bronze.
[edita] Mirador
El jaciment del Mirador és el més allunyat del complex arqueològic i s'han trobat restes pertanyents a l'edat de bronze. La troballa d'un soterrament de fins a 6 individus de diferents edats i sexes, datat en 3.670 anys, indica que aquest lloc era utilitzat com cova sepulcral.
[edita] Galeria de Sílex
La Galeria de Sílex fou descoberta el 1964 pel Grupo Espeleológico Edelweiss de Burgos oferix espectaculars vestigis de l'Edat de Bronze. Ha romàs tancada des d'un temps molt proper a aquella època, el que ha permès una excepcional conservació del sòl on es van desenvolupar les activitats humanes així com l'art rupestre. En una dels seus càmeres s'han trobat multitud de restes humanes i animals amb eines de pedra i os així com ceràmica el que evidencia un activitat de caràcter ritual. Hi ha abundants pintures i gravats en les seves parets, molts dels símbols pintats també apareixen en la ceràmica.
[edita] La vall de les orquídies
El jaciment de la Vall de les orquídies és un jaciment que no està en una cova, està situat a l'exterior. Té una antiguitat d'uns 27.000 o 30.000 anys, pertany al plistocè i hi ha constància de la seva ocupació neolítica. La seva ubicació és deguda a la bona provisió de recursos i de domini d'un àrea determinada del territori.
