Linx ibèric
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Linx ibèric
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lynx pardinus Temminck 1827 |
||||||||||||||
El linx ibèric o linx marró (Lynx pardinus) és un felí molt semblant al serval, però més gran, i molt semblant també al linx nòrdic (Lynx lynx), del que sovint s'ha considerat una subespècie. És d'aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negra en l'extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o excitació. Les seves característiques orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls negres rígids la finalitat dels quals possiblement sigui la de descompondre la rodona silueta del seu cap, afavorint d'aquesta manera el seu camuflatge. També són característiques les patilles que pengen de les seves galtes i que augmenten progressivament de grandària amb l'edat. Els joves de poques setmanes manquen de patilles i gairebé de pinzells i en els individus d'un any ja apareixen les patilles, encara que curtes, que tot just pengen per sota de la barbeta. Els mascles tenen les patilles i els pinzells negres més llargs que les femelles.
El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són els principals responsables mundials de la seva conservació. La població de linx ibèric s'ha vist dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d'aproximadamemt 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda a 250 individus madurs fèrtils. A més, les seves supoblacions, aïllades entre elles, contenen menys de 50 individus madurs fèrtils[1], cosa que en dificulta la reproducció. Les causes d'aquesta despoblació són la persecució soferta per part de l'home, la perduda de l'hàbitat i el descens de les poblacions de conills, base de la seva alimentació.
El linx ibèric només està present a la Península Ibèrica, ocupant principalment la brolla i bosc mediterrani. Fins a fa uns cent anys es podia trobar en gairebé tota la Península Ibèrica, però actualment la seva distribució n'ocupa menys del 5%. Per a la seva supervivència necessita una gran cobertura vegetal i una presència abundant de la seva principal presa: el conill.
La regressió del linx ibèric és deguda principalment a tres raons:
- La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats en carreteres.
- La destrucció del seu hàbitat per part de l'home, per la construcció de carreteres o embassaments, repoblacions forestals, la construcció d'urbanitzacions, etc.
- La reducció de les poblacions de conill, la seva principal presa.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cat Specialist Group (2002). Lynx pardinus. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2007. IUCN 2007. Consultat el 15 de maig de 2008.
