Cam?? de Sant Jaume

De Viquip??dia

Bas??lica de Santiago

El Cam?? de Sant Jaume (en gallec: Cami??o de Santiago; en castell??: Camino de Santiago; en occit??: Camin de Sant Jaume; en franc??s: Chemin de Saint Jacques) ??s una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tota Europa per a arribar a la ciutat de Santiago de Compostel??la, on es veneren les rel??quies de l'ap??stol Sant Jaume. Durant tota l'Edat Mitjana va ser molt concorregut, despr??s va ser lleugerament oblidat i en l'??poca actual ha tornat a prendre un gran auge.

[edita] Inicis hist??rics del Cam??

Rutes del cam?? de Sant Jaume per Europa

Els or??gens del culte a Sant Jaume a la Hisp??nia romanen en la m??s completa foscor, encara que sembla que es trobaren les rel??quies de l'ap??stol aproximadament en l'any 814, i que, a partir de llavors, Compostel??la es convert?? progressivament en un centre de pelegrinatge que rebr?? el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII.

Molts dels primers pelegrins procedien de regions d'Europa pioneres en l'aportaci?? de novetats musicals. Partint alguns del nord, i altres de zones m??s c??ntriques de Fran??a, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l'Occident cristi?? considerava el veritable llegat del papa Gregori I. Poc importava que aquells que venien del nord d'It??lia i que havien hagut de creuar els Alps i Pirineus els diguessin que en el seu lloc d'origen el ritu lit??rgic era m??s antic i venerable que aquest al que ells anomenaven rom??.

Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hisp??nic i reunits els pelegrins de diferents proced??ncies entorn d'un mateix Cam?? fessin una parada en algun monestir del cam?? i all?? se'ls parl??s, no sense nost??lgia, d'una lit??rgia que no feia molt era l'element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hisp??.

A la fi del segle VIII es difon al nord-oest de la Pen??nsula Ib??rica la llegenda que Sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, despr??s d'evangelitzar-les. Comen???? a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d'Iria Flavia, avui Padr??n, on existeix un cementiri d'??poca romana. Molt aviat, la not??cia s'estengu?? per tota l'Europa cristiana i els primers pelegr??ns comencen a arribar a Compostel??la, al lloc del sepulcre denominat Campus Stellae. El descobriment del sepulcre coincideix amb l'arribada al regne d'Ast??ries dels moss??rabs fugits de les zones dominades pels musulmans, buscant poder practicar les seves creences religioses.

El nombre de pelegrins augment?? extraordin??riament a partir del segle XI, quan la poblaci?? europea assoleix sortir de l'a??llament d'??poques anteriors i inicia una s??rie de contactes i intercanvis que, en el camp religi??s, duran a fer de la peregrinaci?? la forma m??s difosa de devoci??. Roma, Jerusalem i Santiago de Compostel??la seran les destinacions m??s importants. Els creuats i les ciutats mar??times italianes obren la ruta de Jerusalem i els monarques de Navarra, Arag??, Castella i Lle?? faciliten el viatge a Santiago mitjan??ant la construcci?? de ponts, reparaci?? de camins i edificaci?? d'hospitals.

Anys m??s tard, el car??cter apost??lic de la seva esgl??sia i les riqueses acumulades gr??cies als pelegrins, permetran a un bisbe emprenedor, Diego Gelm??rez, convertir la seva seu en un arquebisbat.

[edita] El Cam?? modern

Pal indicatiu del Cam?? de Santiago

Despr??s de les Edats Mitja i Moderna, el Cam?? va perdent import??ncia. Per a l'Any Sant Compostel??l?? de 1993, el govern aut??nom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs tur??stic, no nom??s per al pelegr?? religi??s i va llan??ar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures per a pelegrins. Va assolir la col??laboraci?? de les comunitats per les quals travessa el Cam??. Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall ??s una destinaci?? popular que reuneix el religi??s, espiritual, esportiu, cultural, econ??mic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a trav??s dels segles. El cam?? es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals. L'actual Cam?? de Santiago ??s el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

L'any 2004 el Cam?? de Sant Jaume fou guardonat amb el Premi Pr??ncep d'Ast??ries de la Conc??rdia com a lloc de peregrinaci?? i de trobada entre persones i pobles que, a trav??s dels segles, s'ha convertit en s??mbol de fraternitat i vertebrador d'una consci??ncia europea.

[edita] Descobriment del sepulcre

Vuit segles despr??s de la mort de l'Ap??stol, l'any 813, sent rei d'Ast??ries Alfons II el Cast i emperador d'Occident, Carlemany, un ermit?? anomenat Pelagi o Pelai, va veure una estrella posada en el bosc de Libred??n. Despr??s de comunicar-li al bisbe Teodomir, bisbe d'Iria Flavia, van descobrir al centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant.

Alfons II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar l'esgl??sia, convertint-se aix?? en el primer pelegr?? de la Hist??ria. Va manar edificar una petita esgl??sia, que amb els anys es transform?? amb la seu barroca actual de la Catedral de Santiago de Compostel??la.

[edita] Bibliograf??a

La Guia Oficial del Cam?? de Sant Jaume. Editada per l'Associaci?? d'Amics del Cam?? de Sant Jaume (www.camisantjaume.com)
El Cam?? de Sant Jaume des de Montserrat i des de Roncesvalles. Barcelona. Cosset??nia Edicions, 2006