C??rcuma
De Viquip??dia
Un (o m??s d'un) viquipedista treballa en l'edici?? de la present entrada, per la qual cosa ??s possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacci??, contacteu amb els col??laboradors m??s recents amb un missatge a la p??gina de discussi?? de l'article en q??esti?? abans de realitzar modificacions o substitucions importants.
El seu ??s ??s temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'av??s un cop estigui acabat, o b?? es podr?? treure despr??s d'uns dies d'inactivitat.
 |
TINGUEU PACI??NCIA
Aquesta p??gina est?? sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovaci?? Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Bot??nica Farmac??utica en el curs acad??mic 2007-08, i t?? com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experi??ncia amb els estudiants, es revisar?? tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les pol??tiques i els est??ndards siguin complerts, moment en qu?? s'enretirar?? la plantilla. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 C??rcuma
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
La c??rcuma, Curcuma longa, ??s una planta tropical de la fam??lia de les zingiber??cies (es pot trobar i con??ixer amb el nom de curcuma dom??stica). Cultivada a l'India i extesa fins al nord d'australia, per?? originaria de l'??sia Sud-oriental amb un rizoma de color taronja viu molt utilitzat com una esp??cia. A la cultura asi??tica se la considera com una planta m??gica a causa de les seves caracter??stiques organol??ptiques i les seves propietats terap??utiques i protectores, sobretot a nivell hep??tic i cutani.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
- Nom cient??fic: curcuma longa, L.
- Noms populars: Safr?? de la ??ndia, rizoma de curcuma, arrel de curcuma, turmeric, azafr??n cimarr??n; yuquilla (Cuba), turm??rico, jengibrillo (Puerto Rico), palillo chol??n, palillo chuncho, guisador, azafr??n (Per??).
Alemany: Kurkuma. Franc??s: Safran des Indes. Angl??s: Curcuma, turmeric, turmeric rhizome, yellow root. Portugu??s: curcuma.
- Etimologia: el nom de la planta curcuma longa, prov?? del ??rab cl??ssic kurkum, i aquest del pelvi kurkum, safr??.
[edita] Descripci??
??s una planta herb??cia viva?? amb un rizoma del qual en surten les fulles i les infloresc??ncies. D'aquests rizomes parteixen arrels en forma de tub, les quals s??n riques en almid?? i tenen gran inter??s per l'home. La c??rcuma t?? car??cter rizomat??s, ??s a dir, la fa a vegades invasora agressiva d'altres esp??cies vegetatives. El rizoma ??s utilitzat com a esp??cia picant i aromatitzant empleada en la salsa de curry.
Les fulles s??n ovolanceolades i grans, de fins a 1,2 m, primes, de color verd clar amb marge sencer i amb nervacions paral??leles. Es disposen d'una manera d??ctica, s??n envainants i sovint ligulades, i posseeixen limbes pinnatinerviosos de grans dimensions.
A l'estiu, les infloresc??ncies s??n les espigues (curtes i amb una elevada densitat de flors d'un to groguenc) de flors zigomorfes, amb p??tals d'un intens color groc. Aquestes infloresc??ncies apareixen envoltades per br??ctees de color verd??s amb taques vermelloses, formant una esp??cie de con de 10-15 cm de longitud.
Les flors tenen un calze tubular de 3 s??pals i una corona amb forma d'embut, formada per 3 p??tals amb forma de con. Generalment les flors apareixen reunides en unes infloresci??ncies terminals cimoses, racemoses o capituliformes. Per?? a vegades tamb?? les trobem solitaries (a??llades). Principalment s??n hermafrodites i bracteades, zigoformes o asim??triques. Les flors tenen una alta producci?? de nectar. I s??n caracteritzades per una polinitzaci?? zo??fila, la qual, la duuen a terme les abelles, els lepid??pters, i fins i tot, algunes aus (de la familia Nicolaia i Harndstedtia).
T?? un rizoma principal gruixut del que surten m??ltiples arrels i que forma la "c??rcuma rodona". Apareixen tamb?? rizomes secundaris laterals, amb forma digitada, i que constitueixen la "c??rcuma allargada", que ??s la forma m??s comuna en el mercat. Aquesta c??rcuma allargada es presenta com fragments de 4-7 cm de longitud i 1-1,5 cm de di??metre, estret en les vores, durs i amb la superf??cie externa grisa, verdosa o groguenca. La fractura ??s d'un color groc vermell??s brillant.
Microsc??picament, s'observa que t?? l'estructura t??pica dels monocots, amb nombrosos fasc??cles distribu??ts per sota del c??rtex i un cilindre central. ??s molt abundant la pres??ncia de grans de mid?? caracter??stics, amb forma d'ampolla, fil exc??ntric i capes d'hidrataci?? molt aparents. En el par??nquima apareixen c??l??lules secretores d'olis essencials i pigments groguencs que difonen als teixits ve??ns.
[edita] Ecologia
La c??rcuma es pot trobar des de la Polin??sia i la Micron??sia fins a l'??sia Sud-oriental, ??ndia, Xina, Taiwan, Jap??, Sri Lanka, ... tamb?? a l'??frica i l'Am??rica Central. Sangli, una ciutat del sud de la ??ndia a l'estat de Maharashtra, ??s un dels majors productors d'aquesta planta que es conrea pels seus rizomes.
[edita] Principis actius
.jpg/180px-Turmeric_(Curcuma_longa).jpg)
Els principis actius de la c??rcuma s??n carbohidrats, ??cids grassos, olis essencials com els sesquiterpens, curcumino??des com la curcumina i altres polip??ptids com la turmerina.
El principal component actiu de la c??rcuma ??s la curcumina, una subst??ncia de color groc present als rizomes de la planta i responsable de la seva activitat biol??gica. Se sap que aquesta subst??ncia ??s estable a l'est??mac i a l'intest?? prim; la seva elevada lipof??lia li permet una r??pida absorci?? gastrointestinal per difusi?? passiva. Despr??s de la seva administraci??, ??s metabolitzada i excretada principalment per la bilis, la femta i per l'orina. Els seus principals metab??lits tamb?? s??n bioactius. Es coneix la seva activitat antibacteriana, antif??ngica i antiparasit??ria, i recentment s'ha demostrat la seva capacitat per a inhibir la integrasa del HIV-1. Tamb?? s'han demostrat efectes espec??fics en altres teixits i ??rgans, com la pell, el sistema gastrointestinal i respiratori i en el fetge. Totes aquestes propietats s??n degudes a diferents mecanismes d'acci??. S'ha demostrat que la c??rcuma posseeix efectes antiinflamatoris, a trav??s de la modulaci?? del metabolisme dels eicosanoides, t?? capacitat inmunomoduladora, principalment alterant el perfil de les citoquines Thl dels limf??cits T helper, i activitat hipolipid??mica, disminuint el colesterol, els triglic??rids i els fosfol??pids plasm??tics aix?? com en les LDL. Hi ha molts estudis que demostren la capacitat de la c??rcuma per a estabilitzar membranes i per a prevenir la peroxidaci?? lip??dica, un proc??s fonamental en l'establiment, la progressi?? i les complicacions de moltes patologies com les malalties hep??tiques, renals, cardiovasculars, neurodegeneratives, en la diabetis i en les cataractes.
Les ??ltimes investigacions sobre els efectes biol??gics dels extractes de c??rcuma i dels curcuminoides estan encaminats a estudiar la seva activitat anticancer??gena, principalment enfront del c??ncer de pell, c??lon i duod??. Al llarg de la hist??ria, principalment els pobles asi??tics, han preparat nombrosos extractes, etan??lics, metan??lics i amb diferents solucions per a analitzar les seves activitats biol??giques.
[edita] Utilitat
El rizoma de la c??rcuma s'utilitza sec i redu??t a pols com a esp??cia, forma part de les barreges d'esp??cies de la cuina ??ndia, especialment del curri, per?? tamb?? en el "chutney" i en els envinagrats. El procediment de preparaci?? passa per la cocci??, pelat, assecat i m??lta final. Presenta una olor molt arom??tica i un gust una mica amarg i picant. La c??rcuma tamb?? s'utilitza sovint com a colorant alimentari essent present a tot tipus de preparats alimentaris com begudes, pastisseria, derivats l??ctics, caramels, galetes, begudes, gelats, iogurts, salses, .. etc, i s??n molt apreciats com a substitut del cost??s safr??. Utilitzat per tenyir (de color groc) teles: llana, cot??, sedes, paper i cuir fi. S'usa per a condiments: mostasses, adobs i en pols de curry. En cosm??tica i farmacia per colorejar pomades. En especialitats medicinals com tintures i extractes per a tractaments de transtorns hepatobiliars. En perfumeries i licors.
[edita] Cultius
Algunes es cultiven com a ornametals en jardins tropicals o com a curiostitats en hivernacles de jardins bot??nics.
En els tr??pics es cultiven en un molt?? de jard?? ben llaurat, en un terra mitjanament f??rtil. Els rizomes o tubercles es planten al final de l'estaci?? seca i es reguen amb freq????ncia quan apareixen les fulles noves. Els rizomes de la c??rcuma es conreen quan s'assequen les fulles.
La planta prefereix la calor dels tr??pics per a seguir el seu cicle vital m??s adecuadament i correctament, ara b??, es pot cultivar amb ??xit en zones amb un clima temperat.
[edita] Nutrici??
Per 100 grams de c??rcuma en pols, la informaci?? nutricional ??s la seg??ent:
Calories: 354 KCal.
Grasses monoinsaturades.:1,7 gr.
F??sfor: 267,6 Mg.
Vitamina C: 25.9 Mg.
Prote??nes: 7,8 gr.
Grasses poliinsaturades.: 2,2 gr.
Potassi: 2.525 Mg.
Vitamina E: 0,1 Mg,
Colesterol: 0,0 Mg.
Calci: 182,5 Mg.
Sodi: 37,8 Mg.
Grasses: 3,1 gr.
Magnesi: 193 Mg.
Vitamina A: 0,0 IU
[edita] Contraindicacions-efectes secundaris
Les reaccions adverses de la c??rcuma s??n lleus i transit??ries. Un consum excessiu del rizoma de la c??rcuma, pot provocar la obstrucci?? de les vies biliars i induir a la formaci?? de ??lceres d'estomac. S'ha de tenir en compte el seu % de contingut en alcohol que cont?? l'extracte fluid. En rares ocasions pot produir gastritis o ??lcera p??ptica, ja que, els curcuminoides alteran la proliferaci?? cel??lular.
[edita] Bibliografia
- R.Wettstein. Tratado de bot??nica sitem??tica. Editorial labor S.A.. argentina, Buenos Aires - Montevideo.
- Jes??s Izco, E. Barreno, M. Brugu??s, M. Costa, J. A. Devesa, F. Fern??ndez, T. Gallardo, X. Llimona, C. Prada, S. Talavera, B. Valv??s. Bot??nica. McGraw-hill. Interamericana. 2?? Edici??.
- Piccin. Manuale di botanica farmac??utica. VII edizione aggionata
- Dr. Peter lavarack, M. Ledgett, Dr. Ross McDonald, S. Macoboy, B. Molyneux, D. Moodie, J. Moore, D. Newman, T. North, Professor K. Pienaar, G. Purdy, J. Silk, S. Ryan, G. Schien. Bot??nica. Gu??a ilustrada de plantas. M??s de 10.000 esp??cies de la A a la Z y c??mo cultivarlas. K??nemann (edici??n en espa??ol), 2006. Imprimida en xina. Random house.
