Barakaldo
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Municipi de de Biscaia | |||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca |
Espanya CA Basca Biscaia Gran Bilbao |
||||
| Gentilici | Baracaldès/esa, Barakaldarra | ||||
| Predom. ling. | Basc | ||||
| Superfície | 29,39 km² | ||||
| Altitud | 7 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
95,675 hab. 3,26 hab/km² |
||||
| Coordenades | |||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Tontxu Rodríguez (PSE-EE) |
||||
| Codi postal | 48901 48902 48903 |
||||
| Agermanament |  Municipio Diez de octubre, Cuba Daira Burka-a Aaiun, Sàhara occidental Ebebiyin, Guinea Equatorial Jaén, Espanya Portoviejo, Equador |
||||
| Web | |||||
Sant Vicent de Baracaldo, en basc i oficialment Barakaldo, és un municipi d'Euskadi. Està situat a la província de Biscaia i ubicat a la comarca del Gran Bilbao, al marge esquerre de la ría del Nervión-Ibaizàbal. Després de Bilbao és la localitat biscaína més poblada.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia del nom Barakaldo
Segons Manuel Azcárraga, el nom de Barakaldo prové de les paraules en basc "Baratz", que vol dir hort i "Alde(a)" que vol dir zona. O sigui que Barkaldo en català significaria una cosa semblant a "Zona d'horts". El nom Baratzaldea hauria canviat fins a esdevenir Baracaldo.
Existeixen teoríes que apunten altres origens. Per exemple, es creu que la primera part (bara), prové d'"ibar(ra) que vol dir horta, que per degeneració va perdre la inicial i. Respecte a la segona part (kaldo), hi ha qui diu que prové directament del castellà "caldo", brou,tot i que segurament, segons aquesta teoria, provindria de galdua (perduda). Per tant Barakaldo significaria Ibarra galdua, o sigui l'horta perduda. Carlos de la Plaza coincidía en assenyalar que Bar- provindría d'ibar, i -aldo de alde, pero afegia a més a més el lexema kai, que vol dir moll iterpretant el nom com moll de l'horta del costat. L'escriptor local Carlos Ibáñez refusa aquesta interpretació ja que segons ell a la ribera esquerra del Nervión-Ibaizàbal a l'altura de Barakaldo no hi hauria molls en les èpoques anteriors a l'aparició del nom. Per la seva part, Ibáñez apunta una possible relació entre el nom Barakaldo i les paraules barakulloa, barakulua o barekukuilo, "caragol".
Per acord del ple de l'ajuntament es va canviar el nom del municipi de Baracaldo a Barakaldo, per resolució del 21 de maig de 1986, del Director de la Secretaria General tècnica del govern Basc, publicada al BOPV del 2 de juny del mateix any.
[edita] Economia
L'economía de la localitat es va caracteritzar fa segles per l'agricultura, la ramaderia, i especialment les ferreries, que transformaven el ferro de les mines properes. Posteriorment (segle XIX), les ferreries van donar pas a la indústria siderometal·lúrgica, destacant l'empresa Altos Hornos de Vizcaya, actualment desapareguda.
Actualment és una localitat dedicada al sector serveis. Al 2005 es va obrir el centre comercial més gran de la zona nord de la península, "Mega Park Barakaldo" -que al novembre disposarà d'una superfície comercial de 137.000 metres quadrats- també disposa d'un altre gran centre comercial i d'oci "Max Center", que es va obrir a mitjans de la dècada dels 90, i posteriorment es va ampliar creant-se un altre complex anomenat "Max Ocio". Aquests grans projectes han comptat amb l'oposició de la majoria dels petits i mitjans comerciants ja establits a la zona. Per últim, es pot mencionar que es troba en projecte d'aprobació la futura construcció d'un parc temàtic al costat de la Ría.
La localitat fabril també és seu de la nova Feria Internacional de Bilbao, l'anomenat BEC (Bilbao Exhibition Centre), inaugurada el 2004, fet que ha disparat el nombre de visitants i consumidors dels serveis del municipi, i la creació d'hotels.
[edita] Administració
En les últimes eleccions locals celebrades el 27 de maig de 2007, el partit més votat va ser el Partit Socialista d' Euskadi PSE-EE/PSOE, el candidat del qual Tontxu Rodríguez ostenta la alcaldía en solitari.
| Partit Polític | Número de vots | % de votos | Edils 2007 | Edils 2003 |
|---|---|---|---|---|
| PSE-EE | 19.207 | 41,20 % | 11 | 9 |
| PNV | 9.828 | 20,90 % | 5 | 8 (amb EA) |
| PP | 7.716 | 16,48 % | 4 | 5 |
| ANV | 4.934 | 10,54% | 3 | - |
| EB-Aralar | 3.444 | 7,36 % | 2 | 3 |
| Eusko Alkartasuna | 944 | 2,02% | 0 | - |
| TOTAL | 46.073 | 100 % | 25 | 25 |
[edita] Història
En els últims anys, la ciutat ha passat de ser un municipi industrial a convertir-se en nucli de serveis. Les antigues instal·lacions d'Alts Forns de Biscaia (AHV) han donat pas a la Fira abans esmentada. Altres àrees importants del municipi són ara el parc comercial "Mega Park Barakaldo" -també abans esmentat- un Jardí Botànic, diverses zones per als vianants, parcs municipals, residències per la tercera edat, regeneració d'antics barris (Desert, Beurko), passeigs, places, poliesportius, etc.
Els autors coincideixen en què els començaments de la història de Barakaldo caldria situar-los en les activitats bèl·liques dels càntabres i les seves lluites amb els romans i les tribus veïnes. L'historiador Plini el Vell situava la regió de les nou ciutats dels càntabres a l'oest del Nervión (possible frontera natural entre Cantàbria i els Autrigones), entre les que podria estar inclòs Barakaldo, per ser banyat per la ria en el seu marge esquerra en una zona molt pròxima a la seva sortida al mar.
Segons escriu Lope García de Salazar al seu llibre Benanances i Fortunes, "la terra de Barakaldo és d'antiguitat de temps inmemorials". Tanmateix, el primer document conegut que fa referència a Barakaldo data de l'any 1051, i és la carta de donació del monestir d'Axpe de Busturia a San Millán de la Cogolla que fan els Comtes de Biscaia, el senyor Iñigo i la senyora Toda. En aquesta carta s'esmenta al Señor Lope Velázquez (Blázquez en alguns texts), que ostentava el títol de Señor de Barakaldo.
Barakaldo era al segle XIII un poble agrícola, però sobretot, a causa de la seva situació privilegiada propera a la zona minera de Triano i als seus rius Cadagua, Castaños i Galindo, podia donar sortida per terra i per mar als productes miners que s'obtenien a la zona. Com que reunia les condicions idònies, i alguns pobles veïns no podien dedicar-s'hi, la sortida del mineral de la zona passava pel poble, el que va ocasionar l'existència de molts molins i ferreríes a la zona del Bassal i a la zona d'Iráuregui.
En el segle XIV Barakaldo es va desmembrar de les Encartaciones (a les que pertanyia per la seva vinculació al Vall de Somorrostro) i, per privilegi del comte Senyor Tello de Trastamara, es va incorporar a la Merindad de Uribe. Va abandonar el fur propi d'aquelles i va optar pel de Biscaia, passant a formar part de la Senyoria (el que, curiosament, els altres pobles encartats van tardar quatre segles a fer), deixant de ser consell i naixent com avantesglésia.
Quan l'any 1300 es va promulgar la carta puebla de Bilbao, el comerç baracaldès va sortir perjudicat en favor del de la capital, i quan es va promulgar la de Portugalete, vint-i-dos anys després, seguien millorat els drets de la capital en perjudici dels de les avantesglésies. A més, i segons avançava en el temps, Barakaldo va continuar enfrontant-se a Bilbao per motius econòmics i comercials, encara que bé és cert que no podia competir amb ell ni amb las Villas.
Tot i així, la gent es va esforçar per aconseguir el seu lloc d'importància a la zona. Aquí pot veure's el naixement de la tradició industrial i comercial que tenia l'avantesglésia amb la seva horta de renom, arribant a assolir un important grau de desenvolupament.
Quan s'inicia el desenvolupament industrial a Biscaia, comencen a tenir gran importància les ferreríes, i les de Barakaldo elaboraven el mineral de ferro extret de la zona de Triano (eren molt importants les mines de Somorrostro). Però novament les enveges i disputes comercials es van conjurar contra el poble. No només eren Bilbao i las Villas; també sorgien continus conflictes amb els consells de San Salvador del valle, Santurce i Sestao (que formaven l'anomenat grup dels Tres Consells), que s'oposaven a aquesta explotació. Al final, només li van quedar a Barakaldo les tasques de càrrega i descàrrega dels minerals.
Diguem-ne que Baracaldo i Bilbao mai es van tenir molts simpatia. En època medieval, habitualment en bàndols separats d' oñacins i gamboíns (eren partidaris de llinatges diferents)i successivament fins al període "napoleònic", Barakaldo recolzant el projecte de nova ciutat, (l'anomenat Port de la Pau en honor de José Bonaparte "Príncipe de la Paz"), projecte amb vocació de ciutat alternativa al Bilbao de l'època. Com que Bilbao es va alinear al bàndol del "liberalisme", mentre que Barakaldo, junt amb Begoña i Abando (districtes d'Euskadi), va prendre part activa en el "tradicionalime". Al 1820, quan el rei jura la Constitució, el poble tradicionalista no accepta l'esmentada submissió i a Biscaia és Barakaldo la que primer s'aixeca, marxant cap a Bilbao i unint-se després les altres avantesglésies, preludi de les successives guerres carlistes, originades pels partidaris de la successió del Senyor Carles, germà del rei Ferran VII, qui havia nomenat hereva del tron a la seva filla Isabel, una cosa que aquells no admetien. La Senyoria va prendre la bandera de Carles V, que pregonava la monarquia absoluta, el rei per dret diví i, com no podia ser de cap altra manera, ja que li proporcionava la cobertura social necessària, el predomini del clergat, mentre que Bilbao era focus de liberals i defensava Isabel. Al final de la guerra, van resultar cremades i saquejades més de la meitat de les cases de l'avantesglésia i, amb elles, va desaparèixer també el primer ajuntament, que havia estat construït a la zona de [[Sant Vicent, al costat de l'església de l'advocació del sant i patró de Barakaldo.
A més d'una qüestió dinàstica i de política general, en les guerres carlistes es dirimeix un assumpte de profunda transcendència econòmica i social: el de la liberalització en l'extracció del mineral de ferro i el seu lliure comerç, davant els qui defensaven el sistema tradicional vinculat a la propietat i l'ús comunal. L'última de les guerres significa el final dels Furs, la possibilitat de l'apropiació privada de les explotacions, i el seu comerç massiu cap a Anglaterra, primera etapa en l'acumulació de capitals privats que en un segon estadi posen en marxa les grans instal·lacions siderúrgiques, les drassanes, etc.
[edita] Infraestructures
Barakaldo és un municipi excel·lentment connectat a una tupida xarxa de transport públic.
[edita] Tren
- Rodalies Bilbao de Renfe-Operadora: Barakaldo està comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a través de les Línies C2 Bilbao-Abando - Estació de Muskiz (Rodalies Renfe)|Muskiz i C1 Bilbao-Abando - Estació de Santurtzi (Rodalies Renfe)|Santurtzi de Cercanías Bilbao de Renfe-Operadora. Compta amb les estacions: Barakaldo i Lutxana. Això permet un desplaçament a Bilbao de tan sols 13 minuts de durada entre el centre de les ciutats (desde estació Barakaldo fins a estació Bilbao-Abando).
- Rodalies FEVE: Barakaldo està comunicat a través de la linia de Rodalies de Vizcaya Bilbao-Balmaseda. Pocs veïns de Barakaldo utilitzen aquest mitjà ja que només té parada al barri perifèric de Santa Agueda (de difícil accés i amb pocs habitants). Els dies de més ús d'aquest mitjà es concentren durant la festivitat de Santa Águeda. El trajecte fins a Bilbao dura 10 minuts.
[edita] MetroBilbao
Barakaldo està comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a través de la Linia 2 de MetroBilbao. Compta amb 4 parades: Bagatza, Barakaldo, Ansio i Gurutzeta/Cruces. Això permet un desplaçament a Bilbao d'uns 20 minuts de durada entre el centre de les ciutats (des de parada Barakaldo fins a parada Abando).
[edita] Autobús
Barakaldo està comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a través de diverses linies de BizkaiBus:
- Fins a Bilbao: 3137 (Barakaldo-Lutxana-Bilbao) -la més directa, que fa el trajecte en uns 20 minuts-, 3136 (Bilbao-Cruces-Barakaldo (per Retuerto)) i 3144 (Bilbao-Cruces-Barakaldo (per Ugarte)) Totes tenen una freqüència de 30 minuts, el que suposa un servei cada 10 minuts cap a Bilbao.
- Cap a Sestao, Portugalete i Santurce: 3131 (Barakaldo-Sestao-Repelega), 3142 (Barakaldo-Retuerto-Kareaga), 3129 (Lutxana-Cruces-Santurtzi), 3141 (Cruces-Bagatza-Funicular de Trapagaran), 3122(Bilbao-Sestao-Repelega) i 3115 (Bilbao-Santurtzi) Aquestes dues últimes creuen Barakaldo per la carretera de Santurce.
- Cap a Guecho: 3338 (Muskiz-Barakaldo-Las Arenas)
[edita] Gasolino
Barakaldo està comunicat amb Erandio a través del bot que travessa el riu Nervión. Aquest transport privat està en possible desaparició a causa de la incorporació del Metro Bilbao a Barakaldo, que curiosament triga més a fer aquest recorregut i en el que s'ha de fer transbord a Bilbao.
[edita] Tranvía
A més a més, actualment es troba en fase d'estudi una línia de tranvía que recorri el municipi. En un principi va ser el propi ajuntament el que va proposar un possible projecte que després es va estancar. En aquests moments, és una iniciativa popular la que ha presentat un nou projecte a la ciutadania i als seus representants a l'ajuntament. Més informació sobre el projecte: [1]http://barakaldotranvia.blogspot.es
[edita] Autopista
Per Barakaldo discorre un tram de l'autopista A-8, de l'autopista A-68 i de la carretera nacional N-634
[edita] Cultura
Barakaldo és zona de pas del Camí de Sant Jaume. Entra al municipi pel "Pont del Diable" des del barri de Castrejana (Bilbao), passant per l'Ermita de Santa Àgueda, l'horta d'Ibarreta-Zuloko (Actual MegaPark), l'Església del barri de Sant Vicenç i des d'allà continua cap a Sestao pel camí de Beurko Viejo.
[edita] Esports
Barakaldo compta amb un equip de futbol a 2.ª Divisió B, el Barakaldo C.F.
També compta amb un equip d'handbol a Divisió d'Honor B, el Barakaldo U.P.V.
Barakaldo té dos poliesportius, Gorostiza y Lasesarre respectivament. El primer situat a la carretera direcció cap a El Regato. Compta amb pista poliesportiva, piscines interiors i exteriors, pistes de tenis, frontó... El Poliesportiu de Lasesarre es troba a la part baixa de Barakaldo proper al Galindo i a les vies de tren de rodalies. Compta amb piscines cobertes climatitzades, pistes de tenis, bàsquet, camp de futbol de herba artificial, pistes de pàdel i un estadi multiusos.
[edita] Turisme
Barakaldo compta amb una oficina de turisme en el Bilbao exhibition center (BEC). Durant aquests anys s'ha preparat per atendre als turistes mitjançant guies i tríptics. També al carrer hi ha repartits mapes i cartells amb els edificis més singulars. En els quals hi ha un número de telèfon per donar informació sobre el monument escollit.
[edita] Festes locals
Les festes del municipi es celebren la setmana del 16 de juliol en honor a la Verge del Carme.
- Carmes de Baracaldo: www.i-barakaldo.com/carmenesbarakaldo i http://www.barakaldo.org/barakaldo/jsp/r/pdf/karmenPrograma2007.pdfTot sobre les festes del Carme de Barakaldo, programa, concursos, concerts...
[edita] Personatges destacats
- Javier i Ricardo Otxoa, ciclistes professionals. (1974)
- Raquel Alzate (1972): il·lustradora, dibuixant de còmics i escultora.
- Juan Manuel de Prada (1970): escriptor i articulista.
- Mikel Clemente (1964): periodista, realitzador de video-clips i documentalista.
- José Manuel Prado Antúnez (1963):escriptor y articulista.
- Carlos Sobera (1961): actor i presentador de televisió.
- César Sarachu(1958): actor,actualment treballa com a "Bernardo" a Camera Cafe
- Josep Lluís Núñez (1931): empresari i president del Futbol Club Barcelona entre 1978 i 2000.
- Nicolás Redondo (1927): secretari general del sindicat UGT entre 1976 i 1994 i diputat a les files del PSOE.
- David López: ciclista profesional.
- Santiago Segurola (1957): periodista esportiu
[edita] Futbolistes
- Mikel Dañobeitia (1986): futbolista del Sestao River Club (2004-2005), Athletic Club de Bilbao (2005-2007) i UD Salamanca.
- Asier del Horno (1981): futbolista del Athletic Club de Bilbao (1999-2005), Chelsea FC (2005-2006) i València CF (2006-2007).
- Unai Expósito (1980): futbolista del CD Numancia (2002-2003), CA Osasuna (2003-2005) i Athletic Club de Bilbao (2005-2007).
- Iñaki Lafuente (1976): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao.
- Javi González (1974) futbolista de l'Athletic Club (1993-1994) i (1997-2007), Celta de Vigo (1996-1997), Ashdod (2006) i Hèrcules CF (2007-2008).
- Santiago Urkiaga (1958): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao.
- José Ramón Alexanko (1956): futbolista de l'Athletic Club i el Barça.
- Javier Clemente (1950): jugador de futbol i entrenador de futbol. Seleccionador nacional d'Espanya de futbol entre 1992 i 1998.
- Raimundo Pérez Lezama (1922): futbolista (porter) de l' Athletic Club de Bilbao.
- Jacinto Quincoces López (1905-1997): futbolista del Deportivo Alavés i del Reial Madrid, entrenador i seleccionador nacional d'Espanya de futbol.
- Agustín Sauto, Bata (1908-1986): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao als anys 1930.
- Edmundo Suárez, Mundo (1916-1978): futbolista i entrenador del València Club de Futbol.
- Iñaki Goitia (1982): futbolista del Málaga CF i Amurrio CF (2002-2003).
- Ander Alaña (1981): futbolista de l'SD Eibar i l'Athletic Club (2002-2003).
[edita] Ciutats agermanades
El municipi de Barakaldo està agermanat amb:
- Municipio Diez de octubre (La Habana, Cuba)
- Daira Burka-a Aaiun (Sàhara Occidental)
- Ebebiyin (Guinea Equatorial)
- Torredelcampo (Jaén, Espanya)
- Portoviejo (República de l'Equador)
[edita] Enllaços externs
- www.barakaldo.org Pàgina oficial de l'ajuntament de Barakaldo.
- www.bilbaoexhibitioncentre.com Pàgina oficial de la fira de mostres.
- www.barakaldoaldia.com Portal sobre el municipi de Barakaldo.
- www.i-barakaldo.com La comunitat virtual de Barakaldo
- http://www.canalbarakaldo.com. Diari esportiu digital
