Artzentales
De Viquip??dia
|
|||
| Localitzaci?? | |||
 |
|||
| Municipi de d'Biscaia | |||
| Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca |
Espanya CA Basca Biscaia Encartaciones |
||
| Predom. ling. | basc | ||
| Superf??cie | 36,7 km?? | ||
| Altitud | n/d | ||
| Poblaci?? (2005) ??? Densitat |
688 hab. 18,75 hab/km?? |
||
| Coordenades | 43?? 19??? 40??? N 1?? 10??? 25??? O | ||
| Dirigents: ??? Alcalde: |
Joxe Ignacio Iglesias Aldana (PNB) |
||
| Codi postal | 48879 |
||
| Web | |||
Artzentales ??s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Encartaciones.
[edita] Eleccions municipals 2007
Tres partits van presentar candidatura al municipi; EAJ-PNB, PSE-EE i PP. Aquests van ser els resultats:
- Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 338 vots (7 escons)
- Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 15 vots (0 escons)
- Partit Popular : 9 vots (0 escons)
D'aquesta manera, es va convertir en alcalde per majoria absoluta Joxe Ignacio Iglesias Aldana, per part de EAJ-PNB, a l'assolir totes les regidories de l'ajuntament, deixant als socialistes i populars sense representaci?? en l'ajuntament, ja que van quedar molt lluny del m??nim de vots per a assolir representaci??.
[edita] Hist??ria
Entre 1880 i 1890 es comencen a explotar diferents mines en el terme municipal d'Artzentales. L'impuls que van provocar les mines tant econ??mica com demogr??ficament, va ser decisiu per a tancar una llarga etapa en el transcurs de la hist??ria de la vall. Per?? no hem d'enganyar-nos, encara que en molts municipis l'explotaci?? de les mines i el posterior proc??s d'industrialitzaci?? va provocar una transformaci?? radical, en el cas d'Artzentales aquests canvis nom??s es van donar mentre es van mantenir obertes les mines. Les mines, de ferro i coure, que es van explotar a Artzentales estaven situades al Nord del terme municipal. Les dues zones mineres per excel??l??ncia s??n: La ???de Pe??alba-Rao??? (Mina Federico) i Las Barrietas-Gerelagua (Mina Amalia Juliana, Mina Sorpresa, Mina Mar??a...)
A partir del moment que es van tancar, par??ntesis que va durar entre quaranta i cinquanta anys, els seus habitants van retornar a la seva manera de vida tradicional amb predomini de les activitats agr??coles, ramaderes i forestals. Per?? aquesta imatge que ens podria recordar temps passats, durar?? molt poc degut al fet que a partir dels anys cinquanta i seixanta es va iniciar un proc??s de despoblament que arriba als nostres dies. Aquesta tend??ncia es repeteix en municipis en situaci?? d'a??llament pel que fa a les principals vies de comunicaci??. A aquesta recessi?? demogr??fica, s'unir?? una conjuntura econ??mica desfavorable per a les petites explotacions agro-ramaderes caracter??stiques del municipi. Aix?? succe??x per la subordinaci?? als programes econ??mics propugnats per la Uni?? Europea.
 |
Aquest article ??s un esborrany sobre el Pa??s Basc i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??. |
