Turtzioz
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Municipi de d'Biscaia | |||||
 |
|||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca |
Espanya CA Basca Biscaia Encartaciones |
||||
| Predom. ling. | castellà | ||||
| Superfície | 30,99 km² | ||||
| Altitud | 300 m | ||||
| Població (2005) • Densitat |
556 hab. 17,94 hab/km² |
||||
| Coordenades | |||||
| Distàncies | 43 km de Bilbao | ||||
| Formació Fundació |
1841 |
||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Juan José Llano (PNB) |
||||
| Codi postal | 48880 |
||||
| Web | |||||
Turtzioz (castellà Trucios) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Encartaciones. El terme municipal forma un terreny fortament accidentat, format en línies generals per alineacions muntanyenques que envolten el municipi. Límita al nord amb Guriezo (Cantàbria), al sud amb el Valle de Villaverde (Cantàbria), a l'aquest Castro Urdiales (Cantàbria) i Artzentales (Biscaia) i a l'oest amb Rasines (Cantàbria) i Karrantza (Biscaia).
[edita] Topònim
El nom oficial del municipi és Trucios-Turtzioz. És una denominació bilingüe que va ser adoptada per l'ajuntament en 1996, i va ser publicat pel butlletí Oficial de Biscaia i el B.O.E. en els primers mesos de 1997. Trucios és el nom anteriorment oficial i està considerat com el nom formal de la localitat en espanyol. No obstant això localment el nom del municipi se sol pronunciar com Trucíos (accentuant el diftong), pel que se sol escriure també d'aquesta forma. Turtzioz és el nom proposat per Euskaltzaindia com nom formal de la localitat en basc.
Se sap que Turtzioz ha estat una vall romanitzat des de molt antic. Tradicionalment s'ha parlat una variant del dialecte muntanyès, substituït en temps moderns per un espanyol estandarditzat. Per això Turtzioz mancava d'una denominació tradicional en euskera. El nom de Turtzioz es basa en registres escrits antics, d'una època en la qual se suposava que es parlava euskera en la zona. Aquesta molt estesa localment la creença que l'actual nom del municipi és una deformació de l'expressió basca iturri hotz (font freda). Des d' Iturriotz, passant per la forma documentat Turtzioz s'hauria arribat a l'actual Trucíos. La transformació radical del nom s'explicaria pel fet que es va deixar de parlar en euskera fa molts segles. A favor d'aquesta teoria es troba el caràcter kàrstic de la zona de Turtzioz. No és desgavellat pensar que una font amb aigua molt freda en les proximitats de l'església de Turtzioz donés nom al municipi en el passat. De fet actualment existeix a escassos metres del barri de L'Església de Turtzioz una deu d'aigües molt fredes del que es capten les aigües que abasteixen al municipi. Aquest corrent d'aigua ha estat batejat modernament amb el nom d' Iturriotz.
En contra d'aquesta teoria aquesta el seu caràcter especulatiu. No existeix cap prova documental que avali que la localitat es va dir en el passat Iturriotz. Solament existeix la prova documental de Turtzioz que suggereix uneixi forma intermèdia entri el nom actual i Iturriotz. No hi ha unanimitat en els filòlegs sobre la viabilitat d'una evolució Iturriotz->Turtzioz->Trucios. Tampoc existeix coincidència sobre si en el passat Trucios va ser efectivament una localitat bascoparlant. Encara que existeix toponímia basca a Les Encartaciones, aquesta és bastant escassa a l'oest de Sopuerta i gairebé inexistent a Turtzioz. Alguns historiadors consideren que Turtzioz sempre ha estat fora de l'àmbit lingüístic basc, el que invalidaria aquesta hipòtesi.
[edita] Geografia
El terme municipal de Turtzioz s'estén per la vall del riu Agüera, repartint la seva caseriu pel fons de la vega i pels vessants de les muntanyes que limiten aquesta petita conca. La major part de la població es concentra en el fons de la vall, en la ribera dreta del riu, literalment al llarg d'un carrer, obeint el seu traçat sinuós. Dues petites barriades, Pando i Romaña, poden considerar-se com prolongació d'aquest nucli. No així els barris de Cueto i Gordón, a certa altura sobre la vall, són vells assentaments humans determinats des de plena Edat Mitjana. En ells les ermites juguen un paper fonamental, com centre de culte antiguíssim i com espai festiu (places de toros).
Turtzioz està poblat des de molt abans de l'Edat Mitjana. En la prehistòria es determinen àrees d'ocupació en les cotes muntanyenques que limiten la vall. Les coves de les zones de Peñalba i Los Jorrios van estar poblades des de l'Edat de Bronze per gents dedicades al pastoratge del cavall i de la vaca, aprofitant les riques pastures d'altura que aquestes forests oferien durant gran part de l'any. Posseïx una gran riquesa paisatgística (gràcies a la qual s'ha creat el Parc Natural d'Armañón en els municipis de Turtzioz i Karrantza). Posseïx també un vedat de pesca per a trucha així com rutes de muntanya per a senderisme i bicicleta. La seva situació és relativament propera a Bilbao, així com a les platges càntabras d'Oriñón, Laredo i Castro Urdiales. Turtzioz és així mateix un important punt de trobada per a totes aquelles activitats vinculades al sector agro-ramader per les seves fires de bestiar, alimentació, etc.
[edita] Corporació municipal
Eleccions Municipals 2007
| Alcalde | Juan José Llano Llaguno | PNV |
| Regidor | José Ángel Larena Serna | PNV |
| Regidor | Mª Begoña Pujana Rodrigo | PNV |
| Regidor | Asier Haza del Cerro | PNV |
| Regidor | Juan Ignacio Hernandorena Calante | Turtzios Bai |
| Regidor | Gorka Llaguno Peña | Turtzios Bai |
| Regidor | Raúl Baranda Ortega | Turtzios Bai |
 |
Aquest article és un esborrany sobre el País Basc i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
