Ma??aria

De Viquip??dia


(En detall)	(En detall)

Localitzaci??

Municipi de d'Biscaia

Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca Espanya
CA Basca
Biscaia
Duranguesat

Predom. ling.

basc

Superf??cie 17,73 km??

Altitud 417 m

Poblaci?? (2005)
??? Densitat 459 hab.
25,89 hab/km??

Coordenades 43?? 7??? 60??? N 2?? 38??? 60??? OCoordenades: 43?? 7??? 60??? N 2?? 38??? 60??? O

Dist??ncies 34 km de Bilbao

Dirigents:
??? Alcalde: Javier Arteaga Bernaola
(PNB)

Codi postal 48212

Web

http://www.manaria.org/

Ma??aria ??s un municipi de la prov??ncia de Biscaia, Pa??s Basc, pertanyent a la comarca de Duranguesat. Limita al nord amb Izurtza; al sudoest amb Dima i a l'est amb Abadi??o.

[edita] Hidrografia

La vall la forma el riu Ma??aria que es forma en els vessants de les muntanyes que l'envolten i discorre fins a desembocar a l'Ibaizabal a Durango. Hi ha multitud de petits rierols que baixen de les forests aix?? com deus, alguns d'ells d'aig??es minerals ferruginoses com les de Marco Arbina i sulfuroses com les de Ig??engana.

[edita] Orografia

Entre els gegantescs blocs calcaris que conformen la serra d'Amboto i Aramotz, amb empinades vessants que impedeixen l'aprofitament del s??l, nom??s el 3% s??n terres llaurades, i altures que ronden els 1000 m. La caracter??stica de la pedra que componen les forests ha donat lloc a una gran activitat minera, en forma de pedreres, l'explotaci?? de les quals aquesta posant en dubte la pr??pia viabilitat el municipi.

[edita] Economia

L'economia del municipi aquesta basada en l'explotaci?? minera i en la ind??stria. El sector primari est?? representant fonamentalment, m??s que gens per l'impacte visual, per les explotacions mineres de pedra calc??ria i marbre a cel obert que constitu??x la base econ??mica del municipi. Les petites explotacions agr??coles i ramaderes es fan en actitud d'explotaci?? familiar complement??ria, els seus productes es comercialitzen en els mercats de la comarca. Hist??ricament ha posse??t explotacions mineres, a m??s del marbre s'ha explotat ocre, llapis i ferro. El sector secundari aquesta centrat en la transformaci?? metal??rgica i les seves ind??stries se situen en la part baixa de la vall. Molts habitants dels caserius t?? com treball principal l'industrial, b?? en f??briques situades en el municipi o en la comarca. El sector de serveis ??s molt redu??t. La pr??ximidad de Durango i Bilbao fa que els serveis es donin en aquests municipis.

[edita] Hist??ria

Esgl??sia de Santa Mar??a.

Com en totes la anteiglesias els seus or??gens es perden en el temps i es confonen amb els de la Terra Plana de Biscaia. Hi ha ressenyes prehist??riques en jaciments magdalenians i neol??tics com les coves de Silibranka, kobazar o atxuri. Tamb?? s'ha trobat un vas lit??rgic visigot del segle VI. Va formar part de la Merindad de Durango i ocupava el seient i vot nombre 4 en les Juntes de Gerendiaga. Compte amb casa blasonades que donen testimoniatge de la seva pres??ncia hist??rica. Se sap que l'esgl??sia va ser ampliada en el segle XVI i que per a entionces ja tenia fama d'antiga. De les seves pedreres es van extreure en 1751 22 columnes de marbre per a la capella del Palau Reial de Madrid.

La caracter??stica ubicaci?? de Ma??aria ha fet que la seva poblaci?? s'hagi mantingut estable en el temps. L'emigraci?? a la propera cap??alera comarcal i la immigraci?? d'algun rom??ntic a la recerca d'entorns rurals propers a les ciutats l'ha mantingut entorn de les 400 ??nimes.