Duranguesat

De Viquip??dia

Les set comarques de Biscaia.

El Duranguesat (en basc: Durangaldea) ??s una comarca de Biscaia, Pa??s Basc. Est?? situat en l'extrem sud-oest del territori, limitant amb Guip??scoa i ??laba i amb la comarca biscaina de Lea-Artibai.

Taula de continguts

1 Municipis
2 Geografia
3 Accessos
4 Estructura poblacional
5 Economia
6 Historia
7 Enlla??os externs

[edita] Municipis

Amorebieta-Etxano va pert??nyer antigament a l'antiga comarca:Merindad de Zornotza. La comarca est?? composta pels municipis que antany van configurar l'antiga Merindad de Durango.

[edita] Geografia

A cavall entre Bilbao i les valls guipuscoanes de L'Alt i Baix Deba d'una banda, i les terres de ??laba per un altre, abasta el territori compr??s entre el mass??s d'Oiz al nord i les faldes del cret??cic calcari del Duranguesat, amb la m??xima altura d'Amboto i Otxandiano, ja en la frontera amb ??laba al sud. Ocupa en total una extensi?? de 240,13 km??. La major part dels pobles que componen la comarca estan situats en un gran vall format pel riu Ibaizabal, que la travessa d'aquest a oest, quedant fora del mateix els pobles de Mallabia i Ermua en la vall del riu Ego (Baix Deba) i Otxandiano a l'altre costat del port de Urkiola, ja en el vessant mediterrani, que deu el seu empla??ament a motius militars.

Mass??s d'Oiz.

[edita] Accessos

L'acc??s des d'??laba ??s la carretera comarcal BI-623 que, despr??s de depassar Otxandio, s'endinsa a Durangaldea pel port de Urquiola. El principal acc??s, des del qual parteixen diferents carreteres comarcals i locals a tots els punts de la comarca, ??s la carretera nacional N-634 que uneix Bilbao i Sant Sebasti?? i l'autopista AP-8.

[edita] Estructura poblacional

Barri de Matiena, a Abadi??o, d'estructura urbana.

L'estructura poblacional tradicional ha estat la rural de caseriu amb la implantaci?? de les anteiglesias. Posteriorment es va crear, amb el naixement de les viles, una estructura urbana. La ind??strialitzaci?? de finals del segle XIX i principis del XX van accentuar el car??cter urb?? de la vall. El desenvolupament industrial dels anys 60 del segle XX va impulsar el creixement dels nuclis urbans, alguns d'ells, com Ermua i Mallabia, amb marcat car??cter de ??ciutat dormitori?? de la ve??na ciutat d'Eibar que tamb?? va contribuir a la formaci?? i consolidaci?? d'uns altres mitjan??ant l'establiment al Duranguesat d'empreses eibarreses que precisaven ampliacions molt cares de realitzar en l'estreta vall de l'Ego.

[edita] Economia

L'economia del Duranguesat ??s eminentment industrial, amb un gran component del sector primari.

[edita] Sector primari

El sector primari t?? tamb?? gran pes, sobretot en els petits municipis rurals de la comarca. Dintre del sector primari, la ramaderia ??s especialment important, aix?? com l'explotaci?? fustera (antigament tamb?? es produ??a carb?? vegetal). No s'ha d'oblidar la minera, que en l'actualitat est?? redu??da a pedreres de pedra calc??ria i marbre en la faldilla del Mugarra, just en el l??mit amb el Parc Natural d'Urkiola. La tradici?? minera de la comarca ha estat, hist??ricament, important, havent-se explotat moltes mines de ferro, plom i coure en els voltants de l'Amboto.

[edita] Sector secundari

En la ind??stria que es va desenvolupar al Duranguesat el m??n de la fosa ha estat important. Tamb?? ??s de destacar la ind??stria de la electroerosi??, la fabricaci?? d'eines i de components d'automoci??. En realitat, la diversificaci?? industrial ??s molta, ja que hi ha des de foses a electromedicina passant pel petit electrodom??stic i el paper.

[edita] Sector terciari

El sector de serveis est?? desenvolupat principalment en la Vila de Durango. En aquest aspecte pesa la proximitat de Bilbao, a menys de 30 km.

[edita] Historia

L'ocupaci?? humana en la comarca ??s anterior al Neol??tic. Hi ha nombrosos jaciments arqueol??gics testificant-lo. El m??s rellevant ??s el de la cova de Bolinkoba a Abadi??o, que destaca per la seva antiguitat i llarga ocupaci?? humana. Tamb?? hi ha soterraments prehist??rics, d??lmens, a Oiz i Sabigain. ??s de destacar l'escultura coneguda com ????dol de Mikeldi??. S'han trobat soterraments precristians i anteriors a l'assentament en la vall de la poblaci??; un exemple d'aix?? ??s la necr??poli trobada a San Juan de Momoitio en Garai, o alguns sepulcres i deixants funeraris de la necr??poli d'Argi??eta a Elorrio. Durant l'Edat Mitjana la comarca presentava una organitzaci?? pol??tica de Merindad (constitu??da per dotze anteiglesias i amb seu en l'ermita juradera de Gerendiaga) dependent del regne de Navarra.

El 1200 passa a les mans del regne de Castella, i en 1212 s'inicia la vinculaci?? amb el senyoriu de Biscaia, al ser lliurada pel rei al senyor de Biscaia com agra??ment en l'ajuda prestada per aquest en la Batalla de les Naves de Tolosa. Per?? no ??s fins a 1630 quan no es vincula formalment mitjan??ant escriptura d'uni?? al senyoriu. La integraci?? del Duranguesat a Biscaia sempre va ser problem??tica. La falta de concessi?? de vot en les Juntes Generals de Gernika a cada anteiglesia de la comarca va obligar a mantenir les Juntes de la Merindad del Duranguesat fins a 1876. Els senyors de Biscaia van fundar les quatre viles, Ermua, Elorrio, Durango i Otxandio que es regirien per fur propi i no pertanyien a les Juntes de la Merindad.

Conjunt Juradero de Guerendiaga, on tenien lloc les reunions de la Merindad de Durango.

En la hist??ria social ??s destacable els brots her??tics i bruixerils que s'han donat en aquestes terres. Va ser important el conegut com ??heretges de Durango??, que practicaven la comuna de b??ns i dones. La bruixeria es va mantenir com perviv??ncia de les creences precristianes, que amb m??s o menys aparen??a p??blica es mantenen vives per aquestes terres, on la tradici?? mitol??gica basca assenta la m??s important dels estatges de Mari, la Dama d'Amboto, la deessa per excel??l??ncia de l'Olimp basc.