Encartaciones

De Viquip??dia

Mapa de les Encartaciones.

Casa de Juntas d'Avellaneda

Les Encartaciones (en euskera Enkarterri) ??s una comarca de Biscaia, en el Pa??s Basc (Espanya). Situada en la part occidental de la mateixa, limitant amb Cant??bria, Castella-Lle?? i ??laba. Les Encartaciones confinen al sud amb les valls d'Ayala, Okondo (??laba) i Mena (Burgos); al nord amb Castro Urdiales i Guriezo, aix?? com a l'oest amb Soba, Rasines, Ramales de la Victoria i Valle de Villaverde, tots territori de Cant??bria. I a l'est amb la comarca del Gran Bilbao (Biscaia). La seva capital ??s la vila de Balmaseda. La seva poblaci?? actual ??s de 30.966 habitants.

La Mancomunitat de Municipis de les Encartaciones, composta pels municipis d'Artzentales, Galdames, Gordexola, Gue??es, Karrantza, Lanestosa, Sopuerta-Garape, Turtzioz, Balmaseda i Zalla; t?? situada la seva seu en el barri d'Aranguren del municipi de Zalla, i el seu president ??s Koldo Artaraz Mart??n, alcalde de G??e??es (PNB).

[edita] Origen

Torre Ibarg??en, Gordexola

La part occidental de l'antic senyoriu de Biscaia rebia el nom d'Encartaciones. La paraula "encartaci??n", rigorosament castellana, nom??s va poder apar??ixer en temps que aquesta llengua estava ja formada plenament com un dels molts resultants de l'evoluci?? del llat?? a les lleng??es vulgars, o sigui, entre els segles XII i XIII, precisament en l'??poca que Biscaia va entrar de ple en el joc de la Hist??ria. Es t?? per bona l'explicaci??, segons la qual, el nom d'Encartaciones, aplicat actualment a una zona de Biscaia, prov?? de les cartes forals entre el senyor de Biscaia i els seus habitants. Diu Labayru que el nom procedeix d'haver incorporat aquestes terres al senyor de Biscaia els senyors particulars i els reis senyors des de Joan I de Castella per mitj?? de cartes i privilegis que els concedien les llibertats del Senyoriu. Per?? hi ha altres opinions. Alguns, recolzant-se en el fet del terreny frag??s de la regi??, una mica terra de ning?? en l'antic, atribu??xen dit nom a haver estat aquest refugi d'encartats o condemnats en rebel??lia, despr??s de cridar-los amb b??ndols p??blics, per causes delictives o pol??tiques.

Les Encartaciones han compr??s hist??ricament les deu rep??bliques seg??ents:

• Vall de Somorrostro amb dues entitats:
  • Els Tres Concejos: Santurtzi, Sestao, i San Salvador de la Valle
  • Els Quatre Concejos:Muski, Zierbana, Abanto de Suso i Abanto de Yuso.
• Vall de Salcedo format per dos concejos:
  • Concejo de G??e??es, dividit en quatre quadrilles: Bermejillo, Goikuria, Santxosolo i la Ribera.
  • Concejo de Zalla amb les quadrilles de Mimetiz (Corillo), Aranguren, Sollano, Taramona (La Herrera) i Valdahedo (Otxaran).
• Vall de Karrantza (en llat??: Carrantium) amb els concejos menors de Sierra, San Esteban i Sosca??os, Santecilla, Bia??ez i Aedo.
• Vall de Gordexola, dividit en les quatre quadrilles de Zaldu, Zubieta, Sandamendi i Irazagorria.
• Vall de Turtzioz, que conta amb els ter??os del Puente, La Calera, Gord??n, Cueto, Roma??a i Pando.
• Vall d'Artzentales (argentales o lloc de plata?), compost pels llocs de Linares i Traslavi??a.
• Concejo de Galdames est?? dividit en quatre anteiglesias: Galdames de Suso, Galdames de Yuso, Loizaga i Montellano.
• Concejo de Sopuerta (en llat??: Subporta) est?? dividit en sis anteiglesias: Sopuerta, Mercadillo, Baluga, Olabarrieta, Bezi i Avellaneda.

A m??s, tres s??n les viles enclavades en aquest territori, que no van ser part de les Encartaciones, sin?? que feien comunitat amb les viles de Biscaia: la vila de Portugalete (1322, Mar??a D??az d'Haro, senyora de Biscaia), la vila de Valmaseda (1199, Lope S??nchez de Mena, senyor de Bortedo) i la vila de Lanestosa (1287, Lope D??az III d'Haro, senyor de Biscaia). En el passat es va donar certa prolongaci?? encartada en l'anteiglesia de Barakaldo; i en diverses ocasions han pret??s oriundez vizca??na llocs afins a les Encartaciones, com ara Castro Urdiales, la vall de Mena i fins i tot BasauriPlantilla:Demostrar. Segons Eduardo de Escarzaga, natural de Gordexola, es va anomenar tamb?? com a Encartaciones a alguns llocs de la prov??ncia de Burgos bestiars pels senyors de Biscaia. De l'enclavament c??ntabre de la vall de Villaverde diu Antonio de Trueba que "aquesta vall, f??sica i hist??ricament ??s propi de les Encartaciones", encara que priorit??riament ho ??s de Cant??bria. Actualment, tant els Tres Concejos com els Quatre Concejos de la vall de Somorrostro, aix?? com la vila de Portugalete, pertanyen administrativament a la comarca del Gran Bilbao segons les Directrius d'Ordenaci?? del Territori de el Pa??s Basc.

[edita] Geografia i cultura encartada

Hi ha restes prehist??riques importants en les Encartaciones en jaciments de Ventalaperra (Karrantza) i Arenaza (Galdames). En origen, les Encartaciones estaven habitades per la tribu preromana dels autrigons. Els romans es van assentar en les Encartaciones en el 25 aC per ser aquest lloc estrat??gic per a les rutes comercials que unien l'interior amb el port de Flaviobriga (Castro Urdiales), construint una cal??ada que travessava la comarca per Avellaneda (es conserva part de la cal??ada i algun milliarium). Les Encartaciones van ser objecte d'atenci?? per part d'autors c??lebres de l'antiguitat romana, com Claudi Ptolomeu, Di?? Casi, Pomponi Mela, Pau Orosi, Plini i Pau Emili.

San Miguel de Linares (Arcentales)

La riquesa de les Encartaciones no ??s poca: f??rtil terra en molts llocs, molt prop??cia per a fruiteres i collites de blat de moro, patata, mongeta, tom??quet, pebrot i verdures... txacoli (vi del pa??s, txakolina en euskera) que en altres temps va arribar una producci?? de dues-centes mil cantares anuals. Terreny muntanyenc amb bones pastures per al bestiar. Pedreres i mines de ferro i altres metalls, algunes explotades ja en temps dels romans. Hi ha una serralada que, arrencant de la Vall de Somorrostro, es dirigeix cap al migdia, i tocant en la ribera esquerra del Cadagua, s'encorba inclinant-se a l'oest els seus dos extrems, com per a formar amorosa falda als concejos de Galdames i de Sopuerta, i despr??s d'haver-lo format s'esva??x al sud del segon d'aquests concejos. L'arrencada d'aquesta serralada, que duu el nom de Triano, ??s aquell que va admirar fa dos mil anys el naturalista Plini, quan va dir, que en la part mar??tima de Cant??bria, banyada per l'oce??, havia una forest trencada i alt, tan abundant en ferro, que tot ell era d'aquesta mat??ria. Entre la riquesa natural de les Encartaciones destaca el Parc Natural d'Arma????n.

Com testifica la tradici??, el euskera tamb?? es va parlar a les Encartaciones. Encara que la seva extinci?? total d'aquesta terra data del segle XIX, amb la desaparici?? dels ??ltims vestigis del basc en Gordexola (segons diuen, l'??ltima parlant de euskera encartada va ser Simona Unanue, natural de Gordexola, morta en 1850), ja en el segle XVIII estava pr??cticament extingit amb algun nucli conservat als barris alts de Galdames i l'esmentat municipi de Gordexola. En realitat, existeixen dues zones ling????stiques bastant ben definides en la comarca, una a l'oest, formada pels municipis de Balmaseda, Karrantza, Lanestosa, Turtzioz i Arcentales, on no est?? constatada la pres??ncia hist??rica de la llengua basca, i altra a l'est, en la resta de municipis, on existeixen proves hist??riques i topon??miques que testifiquen l'??s de el euskera.

Aix??, les Encartaciones han estat durant tota la hist??ria la comarca castellanoparlant per antonom??sia de Biscaia, a causa de la seva posici?? geogr??fica extrema propera a Cant??bria i a Castella, les cultures de la qual han influ??t i format una idiosincr??sia pr??pia a Les Encartaciones com fruit de la conflu??ncia de les tres tradicions culturals: castellana, basca i c??ntabra. D'en???? la oficialitzaci?? de la llengua basca a tot el territori de la CAV, el nombre d'euskalduns ha augmentat molt, sobre tot a les noves generacions que ha estat educades en aquesta llengua. L'??s social d'aquesta llengua, pel contrari, ??s encara avui for??a minoritari.

Les dades de que es disposa sobre la situaci?? ling????stica actual de la comarca s??n els seg??ents:

Font: CID ABASOLO, Carlos; Las fronteras de la lengua vasca a lo largo de la historia, Revista de Filolog??a Rom??nica, 2002, 19, 15-36, ISSN 0212-999X.

Escut de Les Encartaciones (avui de Sopuerta). Dividit en dos quartels, el de Castella i el de Biscaia, rodeajats pel Tois?? d' Or i al cim, per timbre, una corona comtal

[edita] Composici?? dels Ajuntaments encartats (Eleccions Municipals 2007)

En negreta la llista que obtingu?? l' alcaldia

• CLI: Candidatura Local Independent de Balmaseda
• KZ: Karrantza Zabala de Karrantza
• I.C.: Iniciativa Carranzana
• A.E.I.S.: Agrupaci?? Electoral Independent de Sopuerta
• T.B.: Turtzioz Bai.
• Ezker Batua Berdeak es present?? en coalici?? amb Aralar en la majoria de municipis de les Encartaciones, pero a Gordexola es present?? en solitari. A Lanestosa tot i presentar-se amb Aralar el nom del grup municipal ??s ??nicament Ezker Batua-Berdeak

[edita] Bibliografia, articles i material d'inter??s

• Arroyo Mart??n, Jos?? Victor: Las Encartaciones en la configuraci??n institucional de Vizcaya (S.XVIII), UPV/EHU, 1990.
• Quadra Salcedo, Fernando de la, Marqu??s de los Castillejos: Fuero de las M.N. y L. Encartaciones, Casa de Misericordia, Bilbao,1916
• Mart??nez Rueda, Fernando; Las Juntas Generales de Abellaneda, Museo de las Encartaciones
• Mart??nez Rueda, Fernando: El discurso foral de las Encartaciones y sus protagonistas en el siglo XVIII
• Gonzalez Rojas, R.; Las Encartaciones y Avellaneda, Caja de Ahorros de Vizcaya, Colecci??n Temas Vizca??nos, 1982.
• Escarzaga, Eduardo; Avellaneda y la Junta General de Las Encartaciones
• Trueba, Antonio de; Las Encartaciones, Editorial GEU Argitaldaria
• Labayru y Goicoechea, Estanislao Jaime; Historia General de Vizcaya
• Etxebarria Mirones, Jes??s y Etxebarria Mirones, Txomin: Tradiciones y costumbres de las Encartaciones
• Etxebarria Mirones, T. y Etxebarria Mirones, J.; Ermitas de las Encartaciones : historia y tradiciones festivo-religiosas
• Etxebarria Mirones, T. y Etxebarria Mirones, J.; Or??genes hist??ricos de Las Encartaciones. Siglos X-XIII: toponimia, onom??stica y lengua propia.
• Etxebarria Mirones, Txomin: El habla monta??esa o c??ntabra en la topon??mia de Las Encartaciones
• Etxebarria Mirones, Txomin: Toponimia y apellidos de origen prerromano en Las Encartaciones, Cantabria, Aiala y Las Merindades
• Etxebarria Mirones, Txomin: Cantabros, autrigones y romanos en relaci??n a las Encartaciones, Cantabria y las Merindades
• Sasia, Jes??s Mar??a de: Toponimia eusk??rica en las Encartaciones de Vizcaya.
• Carreti?? Gonz??lez, Gabriel: Los or??genes de Bilbao, Las Encartaciones y Tierra de Ayala
• D??az Garc??a, Miguel Sabino: La moliner??a tradicional en Las Encartaciones
• Gonz??lez Cembell??n, Juan Manuel: Torres de las Encartaciones
• Orjas, E. C??sar: Vocabulario hist??rico de las Encartaciones de Bizkaia
• Barrio Loza, Jose Angel y Andr??s Morales, Alfonso de: Bizkaia : arqueolog??a, urbanismo y arquitectura hist??rica: Bilbao y su entorno, las Encartaciones, 1989-1991 , Universidad de Deusto y Diputaci??n Foral de Bizkaia.
• Trancho, Joseba: Montes de las Encartaciones
• Gonz??lez Orejas, Rafael: Vocabulario hist??rico de las Encartaciones de Bizkaia
• Gorrotxategi Nieto, Mikel: Sustituci??n y alteraci??n de top??nimos en las Encartaciones de Bizkaia
• Rubio Barcina, Itziar: Cartograf??a antigua de Las Encartaciones
• Javier Ybarra y Berg?? : "La Casa de Salcedo de Aranguren".
• Antonio P??rez de Azagra : "Noticias geneal??gicas de los P. de Rivera y los Salcedo y varios de sus ascendientes y descendientes por l??nea paterna y materna, y de otras casas vascongadas", Imprenta Editorial Moderna, 1943.

Tota aquesta bibliografia es pot consultar a la Biblioteca Foral de Bizkaia.

[edita] Enlla??os externs

• Mancomunitat de Les Encartaciones
• ENKARTUR Turisme de les Encartaciones
• Not??cies d'actualitat d'Enkarterri
• Museu de les Encartaciones
• Enkarterri.Info
• Enkarterrialde
• Blogosfera de Les Encartaciones
• Fotolog de Leas Encartaciones
• Encartaciones a Google Maps

Comarques de Biscaia
Gran Bilbao | Duranguesat | Lea-Artibai | Busturialdea-Urdaibai | Uribe | Encartaciones | Arratia-Nerbion