Areatza
De Viquip??dia
|
|||||
| Localitzaci?? | |||||
 |
|||||
| Municipi de Biscaia | |||||
 |
|||||
| Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca |
Espanya CA Basca Biscaia Arratia-Nerbion |
||||
| Gentilici | Areatzarra | ||||
| Predom. ling. | Basc i Castell?? | ||||
| Superf??cie | 9,1 km?? | ||||
| Altitud | 170 m | ||||
| Poblaci?? (2002) ??? Densitat |
1.036 hab. 113,85 hab/km?? |
||||
| Coordenades | 43?? 07??? N, 2?? 46??? O | ||||
| Formaci?? Fundaci?? |
1338 |
||||
| Dirigents: ??? Alcalde: |
Josu Basozabal Zamakona (PNV) |
||||
| Codi postal | 48143 |
||||
| Festes majors | Sant Bartolom??, 24 d'agost | ||||
| Web | |||||
Areatza (top??nim oficial en euskera, en castell?? Villaro) ??s un municipi de poc m??s de 1.000 habitants situat a la part meridional de la prov??ncia de Biscaia, a uns 28 km a l'est de la capital, Bilbao, en ple Parc Natural del Gorbeia. Pertany a la comarca d'Arratia-Nerbion.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Fundaci?? i primers segles
Areatza fou fundada el 1338 pel Senyor de Biscaia, don Juan N????ez de Lara, en una zona despoblada que batej?? amb el nom de Villa de Haro, en homenatge a la fam??lia de la seva dona, Mar??a D??az de Haro.
La vila disposava de nom??s dos carrers, Bekokalea i Goikokalea, en paral??lel al riu Arratia i d'un pont, Zubizarra que permetia passar a gual als traginers amb llana que davallaven de la meseta. Tenia a m??s, un petit bastiment de muralles que defensava la poblaci?? i que alhora imped?? el creixement de la poblaci?? durant l' Edat Mitjana.
La nova vila tenia el prop??sit d'afermar una nova ruta comercial que un??s la ciutat de Vitoria-Gasteiz amb els ports del Cant??bric a trav??s del pas de muntanya de Barazar, sense assolir mai un gran desenvolupament urban??stic, malgrat convertir-se en l'??nic punt d' Arratia en qu?? es podien realitzar intercanvis gr??cies a un petit mercat setmanal.
A m??s d'aquest paper comercial i comarcal, bona part de les mercaderies procedents dels ports de Bermeo i Bilbao amb dest?? Vit??ria haurien de travessar la vila, fet que l'abastia regularment de cereals procedents de Castella, facilitant el comer?? de la producci?? local de claus i ferradures, activitat a la qual s'acabarien especialitzant molts areatzarres.
Les caracter??stiques f??siques d'Areatza, dominada pel mass??s del Gorbeia, amb fortes pendents i manca de terres, feia que poques fossin les zones aptes per l' agricultura. Aquesta sempre fou deficit??ria i insuficient per garantir les necessitats d'abastiment del mercat local, obligant els habitants a comprar aliments, cereals i d'altres articles a la propera Vit??ria.
El car??cter forestal de la major part del territori suposava al marge d'altres utilitats, una disponibilitat de carb?? prou considerable. A m??s, rodejada per dos cursos fluvials, Areatza comptava tamb?? amb l' energia hidr??ulica necess??ria pel funcionament de la maquinaria pr??pia de les instal??lacions f??rries. A mig cam?? entre la Meseta i el litoral cant??bric, Areatza desenvolup?? un important mercat en el sector del ferro, especialitzant-se en la fabricaci?? de claus i ferradures durant bona part de l' Edat Moderna. La pr??pia especialitzaci?? actu?? com a Tal?? d'Aquil??les de la vila, que patia extraordin??riament en qualsevol de les crisis agr??ries documentades a l'interior castell?? un fort increment dels preus, la manca de cereals i la fam, reduint-se la demanda de claus i ferradures.
[edita] Edat Moderna i present
Gr??cies al desenvolupament de l'activitat comercial i l'enfortiment del sector ferri durant el segle XVI, Areatza pat?? una etapa de prosperitat i creixement. La reconstrucci?? de l'esgl??sia parroquial, l'edificaci?? de noves cases, la instal??laci?? de diverses fargues o l'edificaci?? d'un raval m??s enll?? de la porta sud de la muralla (l'actual carrer d' Erruki??e) aix?? ho documenten. Per?? el paor??s incendi de mitjans de segle suposaria un rev??s en aquest proc??s expansiu. Les successives onades d'epid??mies i males collites que afectaren el territori castell?? influ??ren negativament en la vida de la vila, afectada per la manca d'aliments.
Durant el set-cents, amb l'expansi?? general i l'auge del sector del ferro, Areatza sofr?? una nova etapa de creixement que es reflectiria en un nou augment de la seva poblaci??. Arribaren a la vila nombrosos immigrants, sobretot en les d??cades centrals, de 1730 a 1780, des de les zones rurals de la comarca.
Paral??lelament, i sobretot a la segona meitat del segle, els areatzarres augmentarien els recursos disponibles per fer front a l'augment de poblaci??. Es constru??ren fargues, potenciant la ramaderia mitjan??ant l'establiment d'una fira, i tractant d'augmentar la producci??.
En el segle XIX, Areatza patiria un altre fase de creixement. Acabada la Guerra de la Independ??ncia i fins a finals dels anys vint, els areatzarres visqueren una etapa positiva lligada a l'augment de la producci?? de cereals. Finalitzada la guerra carlina s'emprengu?? la construcci?? de la carretera Bilbao-Vit??ria per Arratia i d'un mercat setmanal. Amb el temps, i malgrat el sorgiment a la localitat de noves ind??stries, Areatza quedaria al marge de l'important proc??s industrialitzador que patiren d'altres regions de Biscaia i al marge del fort creixement demogr??fic que acompanyava a la industrialitzaci??, perdent poblaci?? a favor d'aquells nuclis que funcionaven com a pols d'atracci??.
De 1950 a 1960 Areatza patiria el que potser ??s el creixement demogr??fic m??s important de la seva hist??ria, a conseq????ncia b??sicament de la construcci?? dels embassaments del pant?? del Zadorra i les seves connexions annexes cap a Biscaia, amb la conseg??ent arribada de treballadors immigrants. Malgrat aix??, la crisi econ??mica dels anys 1970 portaria a un nou retroc??s demogr??fic, retroc??s que s'ha mantingut fins a l'actualitat.
[edita] El tramvia de l' Arratia
Quan a Biscaia no existia el metro, circulaven pel territori nombroses l??nies de tramvies que comunicaven el centre de Bilbao amb barris i pobles perif??rics.
El tramvia m??s fam??s de tots era el que partint de la pla??a del Teatre Arriaga es dirigia a Lemona, punt d'on es bifurcava per una part cap a Durango i per altre fins a Zeanuri.
En un primer moment, es pens?? la construcci?? d'un tramvia a vapor, per?? per Real Orden del 22 de febrer de 1900 es modific?? el projecte original i es decid?? la construcci?? d'un tramvia el??ctric, per evitar el pas de petites locomotores de vapor pels principals carrers de les localitats travessades.
El 7 de desembre de 1902 entrava en servei el tramvia de Bilbao a Durango i Arratia, donant servei a viatgers i mercaderies, amb un ample de via de 1,365 m , mesura poc utilitzada en el m??n.
Des de bon principi, el tramvia d' Arratia establ?? compet??ncia amb la Compa????a del Ferrocarril Central de Vizacaya, que des de 1882 unia l'estaci?? d' Atxuri amb Durango. Ambdues empreses establiren a partir de 1903 una guerra de tarifes, que motiv?? greuges econ??mics a les companyies i que acab?? amb la compra del tramvia d' Arratia per la companyia.
Finalitzada la guerra civil comen??a una lenta agonia iniciada amb la supressi?? del tram Amorebieta-Durango, seguida d'altres com el de Lemoa-Amorebieta i Bilbao-Lemoa. Finalment el 1964 es suprimia el darrer tram entre l'estaci?? dels Ferrocarriles Vascongados a Lemoa i Zeanuri. Les cotxeres foren reutilitzades fins fa pocs anys pels autobusos que el substitu??ren. Dels tramvies no en qued?? ni rastre als ser desballestats poc despr??s de la seva jubilaci??.
[edita] Patrimoni
[edita] Arquitectura
[edita] Arquitectura civil
- Casc urb?? : declarat com a B?? d'Inter??s Cultural amb la categoria de Conjunt Monumental el 1996 (BOVP de 10 de juny). Respon a la tipologia habitual de les viles medievals, amb dos carrers llargs i paral??lels (Bekokalea i Goikokalea) tallats de forma transversal pels xamfrans de Zubizarra i Ilargi. La xarxa urbana acollia unes illes de cases regulars, dividides en parcel??les g??tiques sobre les que s'erigien les cases de la vila, de les que s'ha conservat la n??7 de Bekokalea, de finals del segle XV.
- Ajuntament : construcci?? del segle XIX d'estil neocl??ssic, obra de Luis de Bengoechea. Edifici apa??sat amb ??mplia fa??ana cap a la pla??a d'Aska. La planta inferior est?? porticada amb onze arcs de mig punt.
- Palau Gortazar (o del Riscal) : l'edifici m??s noble i aristocr??tic de la vila. La planta inferior correspon a finals del segle XVI i les superiors, de ma??, s??n del primer ter?? del XVII. Les pintures her??ldiques que adornen la part frontal s??n de 1735 aproximadament.
- Pla??a d'Aska : dominada per la Font de l'Aska o Font de la carxofa, com se la coneix popularment. La font data de 1851 i posteriorment se la rodej?? amb l' aska, abeurador pel ramat, ??s obra de Mart??n de Saracibar. La silueta s'ha convertit en la imatge m??s representativa de la vila.
- Torre de Leguizam??n : derribada al construir-se les piscines municipals. Era de planta quadrada, d'onze metres de costat, vuit d'al??ada i murs d'un metre de gruix. La porta, amb forma d'ogiva, s'obria a la fa??ana est i tenia espitlleres en tots els seus fronts.
[edita] Arquitectura religiosa
- Esgl??sia de San Bartolom?? : edificada a mitjans del segle XIV i ampliada l'any 1513, es d'estil ogival, amb una sola nau amb cap??alera rectangular marcada en planta i dues capelles d'inferior altura. La torre, de tra??ada irregular, es complet?? el 1722 i posteriorment fou reformada. Compte amb una porta d'acc??s lateral on es registra una inscripci?? de l'any 1344
- Convent de Santa Isabel : convent regit per la regla de Santa Clara. Situat al marge dret del riu Arratia i davant del pont de Zubizarra. La seva primera fundaci?? tingu?? lloc dins la vila, es creu que anteriorment a 1560. Del convent edificat el 1643 se'n conserva a l'actualitat part de la fa??ana sobre la porteria. La resta de l'edifici fou derribat el 1892 i reconstru??t en estil neocl??ssic cap a 1894. Compte amb un ??rgan que data de 1626.
- Ermita de Santo Tom??s : constru??da el 1787, s'hi celebra el 21 de desembre de casa any, l'Eucaristia.
- Ermita de la Pietat : ubicada en el carrer amb el mateix nom, davant de la Residencia Bolibar i en el trajecte cap al passeig de Karpo.
[edita] Festes
- Festes de San Bartolom?? : les festes patronals d'Areatza en honor a San Bartolom?? es celebren el 24 d'agost. Comencen la vig??lia, el 23 d'agost, i s'allarguen fins el diumenge de la setmana seg??ent. Poden allargar-se fins a dues setmanes, depenent de l'any en curs. Destaca el darrer dissabte de festes en qu?? es celebra una desfilada de carrosses, acompanyada per una Danborrada, a c??rrec de la companyia Areatzako Danborrada, i els focs artificials, que tanquen les celebracions.
- Festes de San Ignacio : ??s tradici?? pujar el 31 de juliol al Gorbeia. Abans o despr??s de pujar al cim, es pot o??r missa a Pagomakurre, a l'ermita dedicada a Nostra Senyora de la Pau. ??s costum entre els joves pujar 2 o 3 dies i acampar fins el 31 de juliol. ??s l'??nic dia que es permet acampar a Pagomakurre.
- Festes de Karpo i Santa Cruz : Karpo ??s un barri d'Areatza, situat a les afores del poble limitant amb Zeanuri. Aquesta festa es celebra el primer cap de setmana de maig. Antigament, en aquesta festa es celebraven lluites de cabrits, costum avui en dia desapareguda. Coincidint amb aquesta data es celebren alhora les festes de Santa Cruz. L'ermita dedicada a aquesta verge est?? situada sota del barri d'Ellakuria, malgrat l'ermita pertany al terme municipal de Zeanuri.
- Festival de M??sica : la vila sempre ha comptat amb una forta tradici?? musical. Des de l'any 2000 la Diputaci?? Foral de Bizkaia ha decidit incloure Areatza en el cicle de Festivals de M??sica d'Estiu que s'organitzen sota el seu patrocini i amb la col??laboraci?? de l'Ajuntament.
- Dia de l'Arbre : l'Ajuntament d'Areatza duu m??s de 25 anys celebrant el dia. ??s costum pujar a la muntanya i plantar arbres aut??ctons cedits per la Diputaci?? Foral de Bizkaia. ??s una jornada dedicada als nens, on s??n els protagonistes.
[edita] Esports
- La pilota ha comptat sempre amb una hist??ria a Areatza, fruit de la qual ??s l'exist??ncia d'una escola per la formaci??n de nous pilotaris sota la presid??ncia de Jos?? Lu??s Madariaga.
[edita] Gastronomia
- Guardias Civiles : Mena de biscuit que s'elabora amb ous, sucre, farina i mantega, utilitzant motllos de forma triangular, a imatge del tricorni de la Gu??rdia Civil espanyola.
[edita] Parc Natural del Gorbeia
Espai protegit situat entre les prov??ncies d' ??laba i Biscaia. ??s el Parc natural m??s gran del Pa??s Basc amb una superf??cie de 20.000 ha. Abarca els municipis d' Areatza, Artea, Orozco, Zeanuri i Zeberio a Biscaia, i Zigoitia, Zuia i Urkabustaiz a ??laba.
Fou declarat Parc natural mitjan??ant Decret del Govern Basc el 21 de juny de 1994, amb la finalitat de protegir el seu patrimoni natural, afavorir el desenvolupament rural i fomentar el seu coneixement i gaudi.
Agafa el seu nom del cim m??s alt, el Gorbeia, de 1.482 metres d'altitud. D'altres cims significatius s??n la Pe??a Aldamin, de 1.373 m, i les Pe??as de Itxina.
[edita] Parketxea
A la pla??a del Gudari d'Areatza es troba el Centre d'Interpretaci?? del Parc Natural de Gorbeia[1].
El centre consta de tres plantes, cadascuna relacionada amb un interval altitudinal en l'ascensi?? fins a la creu:
- Planta baixa (0-500 m.). El subs??l i la zona baixa: rius i riberes, la for??a de l'aigua, poblacions, terrenys de pastura...
- Primera planta (500-1000 m.). El domini del bosc i els seus habitants. Explotacions forestals, formacions geol??giques...
- Segona planta (1000-1481 m.). Les roques i les seves capcioses formes, les coves i la prada de muntanya que ens porten fins a la creu.
A m??s dels programes did??ctics amb centres escolars i d'altres col??lectius, des del propi centre es desenvolupen les seg??ents activitats:
- Visites guiades a l'exposici?? : totes les persones i grups que visiten el Parketxea tenen la possibilitat de realitzar visites amb les persones encarregades de l'equipament.
- Rutes guiades : partint sempre de la visita al Parketxea, es realitzen rutes tur??stiques de dia per l'entorn del Parc, incloent visites a d'altres museus de la zona, oficis tradicionals, restauraci??, etc.
- Itineraris ambientals : recorreguts concrets per diferents espais del Parc Natural : Ojo de Atxalaur i Superlegor, Arraba i Kargaleku, Saldropo i pas d'Atxuri, etc.
[edita] Areatzarres c??lebres
- Pedro Antonio A??ibarro (1748-1830) : frare francisc??, amant de l'euskera. Escrigu?? llibres de gram??tica i un diccionari. Fou model d'escriptors, publicant obres com Escu liburua, eta berean eguneango cristi??au ceregui??ac, (1802). Despr??s de la seva mort es publicaren obres com Gram??tica Bascongada para el uso y alivio de P??rrocos y Predicadores Bizcaynos, Guipuzcoanos y Navarros, on s'expliquen les formes verbals ??uscars, o Voces Bascongadas Diferenciales de Bizcaya, Guip??zcoa y Navarra, sobre els diferents dialectes del Pa??s Basc.
- Jos?? Maria Arregi (1879) : pianista, compositor i professor francisc??.
- Alberto Ayesta Gorostegi (1907-1983) : professor de m??sica i compositor. Des d'agost de 1937 a setembre de 1944 dirig?? el cor parroquial i fund?? el Centre Cultural Cat??lic.
- Saturnino Esparta (1907) : pelotari a pala, retirat el 1941.
- Pedro Uriarte Zamakona (1925) : soci??leg i escriptor jesu??ta, fou professor de la Universitat de Deusto, a Bilbao.
- Recaredo Usuabiaga : torero conegut com l' Arratianito.
- Juan Mar??a Atutxa (1941) : pol??tic i militant del PNV, fou tinent d'alcalde de Lemona, diputat en el Parlament del Pa??s Basc, diputat foral d'agricultura de Biscaia, Conseller d'Interior del Govern Basc i president del Parlament basc. Actualment es troba retirat de la pol??tica activa.
- Alfredo Garitaonaindia Atxa (1941) : pelotari, inici?? la seva carrera a Durango. El maig de 1969 debut?? en el front?? Club Deportivo. Ha jugat en els frontons de D??nia, Durango, Gernika, Barcelona i Daytona.
- Mikel Lejarza, Lobo (1947) : agent del SECED, fou un infiltrat de la policia espanyola dins la banda terrorista ETA durant la d??cada de 1970.
[edita] Bibliografia
- Areatza-Villaro (Monografias de pueblos de Bizkaia), de Aranzazu Saratxaga Garai. Bilbao, 2003. ISBN: 2900000959839.
