[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mungia - Viquipèdia

Mungia

De Viquipèdia

Mungia
Escut deMungia Bandera deMungia
(En detall) (En detall)
Localització
Localització deMungia
Municipi de d'Biscaia
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Uribe
Predom. ling. basc
Superfície 52,12 km²
Altitud 20 m
Població (2005)
  • Densitat
15.104 hab.
289,79 hab/km²
Coordenades Coordenades: 43° 21′ 17,49″ N 2° 50′ 50,74″ O
Distàncies 36 km de Bilbao
Dirigents:
• Alcalde:

Izaskun Uriagereke Legarreta
(PNB)
Codi postal 48100
Web

Mungia és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Uribe. Limita al nord amb Bakio i Bermeo, al sud amb Derio, Zamudio i Gamiz-Fika, a l'est amb Meñaka i a l'oest amb Loiu, Gatika i Jatabe.

[edita] Història

Encara que hi ha rastres que demostren que la zona que avui ocupa Mungia va estar habitada des de temps prehistòrics (existeix un castro a Berreaga, i s'han trobat deixants de diversa cronologia en pobles veïns), la primera referència documental que trobem, és de l'any 1051, quan un abat de Mungia (Mome Munchiensis abba) confirmava una donació dels Senyors de Biscaia al monestir de la Cogolla. Suposem que al principi, Mungia, nom que sembla provenir de Mune-Ganean, en referència a la seva situació a la vora del riu Butrón, no seria més que un petit llogaret de població dispersa, amb l'església com nucli aglutinant, però a poc a poc va ser adquirint una relativa importància, derivada de la seva condició de centre administratiu eclesiàstic, com el seu emplaçament en un punt de passada entre l'interior del senyoriu i la costa, principalment Bermeo, que començava a destacar com port d'exportació. En aquestes condicions, importants famílies nobiliàries es van assentar als voltants de la població i van aixecar les seves cases torre, assentant en l'explotació de la terra el seu poder econòmic. Però a conseqüència de la gran crisi agropecuària de finals de segle XIII, els llinatges van veure afectada la seva economia, i reduïdes els seus guanys; en aquesta situació, van intentar millorar les seves fonts de riquesa, emprant sovint el recurs més fàcil, la violència: amb l'excusa del "valer més", van lluitar entre ells i van delmar i van despullar als camperols,complicant-los en les lluites de Bandería. En la zona de Mungia, vam trobar representants d'ambdós bàndols, sent la família Billela parteix del bàndol Gamboí, mentre que els Butrón eren cap del bàndol d'Oinaz o Oñaz; la proximitat geogràfica de les cases torre d'ambdós, van fer que les lluites entre ells fossin abundants.

Els veïns de la zona, en vista dels atropellaments comesos pels nobles, van sol·licitar al llavors Senyor de Biscaia, el Infant Don Joan, el títol de vila, per a així poder voltar-se i millor defensar-se dels atacs d'aquells que assolaven el seu sòl. D'aquesta manera, l'1 d'agost de 1376, neix la vila de Mungia, (regida pel fur de Logronyo) en el centre de l'anteiglesia del mateix nom. Ambdues pertanyien a la merindad d'Uribe i comptaven cadascuna amb el seu ajuntament autònom, així com diferents seients en les Juntes de Guernica, sent el Núm. 69 per a l'anteiglesia i el 15 per a la vila. Però el nomenament de vila no va evitar que es produïssin lluites en la zona; d'aquesta manera se succeïxen episodis de diversa condició, derivats de la guerra de bàndols, entre elles i com més importants entre altres petites escaramusses, caben destacar la batalla de Berteiz o la coneguda com a batalla de Mungia el 27 d'abril de 1479, en la qual els bàndols d'Oinaz i Ganboa, fins a ara enemics, es van aliar per a lluitar contra el comte d'Haro.

[edita] Personatges il·lustrse

[edita] Enllaços externs


Municipis de Biscaia
Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Arteaga | Artzentales | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Etxebarri | Etxebarria | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garai | Gatika | Gautegiz-Arteaga | Gernika-Lumo | Getxo | Gizaburuaga | Gordexola | Gorliz | Gueñes | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Jatabe | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lekeitio | Lemoa | Lemoiz | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Meñaka | Mendata | Mendexa | Morga | Mundaka | Mungia | Munitibar-Arbatzegi-Gerrikaitz | Murueta | Muskiz | Muxika | Nabarniz | Ondarroa | Orozko | Ortuella | Otxandio | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopela | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao | Urduliz | Urduña | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Zierbena | Ziortza-Bolibar | Zornotza


Ikurriña Aquest article és un esborrany sobre el País Basc i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.