Gizaburuaga
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| Municipi de d'Biscaia | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca |
Espanya CA Basca Biscaia Lea-Artibai |
||
| Predom. ling. | basc | ||
| Superfície | 6,32 km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població (2005) • Densitat |
147 hab. 23,26 hab/km² |
||
| Coordenades | |||
| Distàncies | 50 km de Bilbao | ||
| Formació Fundació |
1515 |
||
| Dirigents: • Alcalde: |
María Ángeles Aldekogaray Alastra (Indep.) |
||
| Codi postal | 48314 |
||
Gizaburuaga és un municipi de Biscaia, a la comarca de Lea-Artibai. Originalment era una parròquia filial de Santa María de Lekeitio fins que en 1519, una butlla del papa Lleó X va atorgar la independència a les parròquies d'Amoroto i Gizaburuaga, concedint-los dret a pila baptismal, preveres i sacerdot.
[edita] Topònim
L'etimologia de Gizaburuaga sembla a priori clara; es pot descompondre el nom en les següents paraules provinents de l'euskera: giza (home), buru (cap) i el sufix locatiu -aga. La seva traducció seria lloc de caps humans. Juan Ramón Iturriza, en el seu Història General de Biscaia (1885), va recollir una suposada tradició oral que explicaria l'origen de tan enigmàtic nom. Segons Iturriza el nom antic de Gizaburuaga era Ibaibaso (lit. bosc del riu); fins que en el segle X, es van produir sagnant lluites en aquest lloc entre francesos i biscaïns. A partir de llavors el lloc va passar a ser conegut com Gizaburuaga, que significaria "l'home sense cap" (sic.).
[edita] Història
Hi ha un silenci documental absolut sobri Gizaburuaga fins al segle XVI, quan apareix per primera vegada esmentada en relació als plets existents entre Lekeitio i les poblacions rurals que l'envoltaven. Les esglésies de Ispaster, Amoroto, Mendexa i Gizaburuaga depenien per aquell temps de l'església parroquial de Santa María de Lekeitio, com temples filials d'aquesta. Aquesta situació no era del grat d'aquestes poblacions, que en ocasions es van negar a pagar els delmes a l'església de Lekeitio. El plet va finalitzar en 1519 quan el Papa Lleó X va emetre una butlla que permetia a les esglésies de Gizaburuaga, Ispaster, Amoroto i Mendexa erigir-se en parròquies independents amb capacitat d'administrar tots els sagraments. Aquest fet va implicar també la independència administrativa de Gizaburuaga, ja que en la Terra plana de la Biscaia del segle XVI, parròquia i anteiglesia administrativa eren termes gairebé anàlegs.
