Andreu Febrer
De Viquip??dia
Andreu Febrer fou un poeta catal?? que va viure a finals del segle XIV i principis del XV, que a m??s fou un militar destacat i traductor de La Divina Com??dia de Dante.
Febrer va n??ixer a Vic el 1375, era d'origen menestral, per?? gr??cies a una bona formaci?? en l'escriptura va entrar a la Cancelleria reial i el 1393 el trobem com a escrivent del rei Joan I i m??s tard, el 1398 era cambrer reial de Mart?? l'Hum??. En temps d'aquest rei va viatjar molt per Fran??a i It??lia com a diplom??tic, i d'aquests viatges en va portar unes influ??ncies po??tiques noves, amb tot, la seva poesia ??s un manteniment dels models trobadorescos del trobar ric i la famosa Sextina d'Arnaut Daniel (molt llegida a Catalunya) que ell recrea en el seu poema 10 "Combas e valhs, puigs, muntanyes e colhs". Amb la nova dinastia Trast??mara continu?? exercint c??rrecs de confian??a per la monarquia: el 1420 va participar en la famosa expedici?? a C??rsega i Sardenya amb el rei Alfons el Magn??nim que parti?? dels Alfacs i on hi havia Ausi??s March, Jordi de Sant Jordi, un fill de Bernat Metge, el pare i els germans de Joanot Martorell i un llarg etc??tera de membres de les millors fam??lies de la corona. El 1429, despr??s d'anys de serveis militars, es va instal??lar a Barcelona on va acabar la traducci?? de la Divina Com??dia i la del Decamer?? (iniciada per un autor an??nim) tot fa pensar que per oferi-les al Magn??nim que aquell mateix any va visitar la ciutat comtal.
Febrer ??s un personatge que s'inicia en les lletres en l'ambient de Joan I i el Consistori de Barcelona, on estava molt de moda l'estil dels trobadors i ell en ser?? un continuador fervent, com Gilabert de Pr??ixita o Jordi de Sant Jordi. Els seus contactes amb It??lia com a ambaixador fa que li arribin noves influ??ncies, per?? m??s en les traduccions, que s??n m??s tardanes, que no pas en la l??rica, que ??s m??s primerenca.
D'ell conservem 15 poemes, 11 de tem??tica amorosa, dos sirventesos guerrers i dos elogis cortesans. En les poesies d'amor apareix una dama que provoca una passi?? destructiva en el poeta, ??s anomenada amb el senyal d'"??ngel" o "Passa beldats" (m??s enll?? de la bellesa). Mostra els s??mptomes propis de l'enamorament: timidesa, sofriment... Els seriventesos es basen en l'expedici?? que va organitzar el rei Mart?? a Tunis per recuperar unes sagrades cust??dies que havien robat aqu?? uns pirates musulmans. Repr??n temes propis dela poesia de croada dels segels XI i XII. Pel que fa als elogis cortesans un est?? dirigit a les dames de la cort de Cardona a partir de la "La recepta de xarop" de Cerver?? de Girona, mentre que l'altre ??s un elogi a la reina Maria de Sic??lia i explica les bones influ??ncies que tenen els set planetes sobre ella.
La forma de les seves poesies ??s b??sicament el decas??l??lab cl??ssic catal??, excepte una baldada de tipus franc??s (com els que usava Pr??ixita) i dos lais, tamb?? d'origen franc??s, que combinen versos llargs i curts.
Febrer tradu?? la Divina Com??dia de Dante al catal?? el 1429, per b?? que l'havia comen??at abans, amb una gran exactitud de llengua i metre, perqu?? ho feu en poesia i no en prosa. Hagu?? d'adaptar l'hendecas??l??lab itali?? al decas??l??lab catal??, amb la diferent posici?? r??tmica que tenen i adaptar els tercets encadenats a la poesia catalana, que no existien. El m??s remarcable, per??, ??s la llengua que fa servir, malgrat que sigui un g??nere po??tic, Febrer va traduir-la en catal?? i no en aquell catal?? aproven??alitzat que feien servir els poetes l??rics, com ell mateix, i aix?? es deu a la voluntat de traduir i tamb?? perqu?? van apareixent idees noves en la l??rica de finals de la d??cada de 1420.