Sextina

De Viquipèdia

La sextina és una composició poètica d'alt retoricisme que ha tingut una certa tradició en la literatura catalana, tan en composició com sobretot en lectura. La sextina es una poesia que té sis estrofes de sis versos, normalment decasíl·labs, més una tornada opcional de tres versos.

La particularitat està que cada vers té una paraula rima, sovint un mot fènix (mot que només rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d'altres rimes) que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes, és a dir, que si el primer vers de la primera estrofa té una rima, aquesta s'haurà de repetir en el segon vers, en el tercer i així successivament però en cada una de les estrofes.

Per altra banda, no és necessari que la posició de la rima sigui correlativa, pot anar variant. Ara bé, la combinació clàssica de les rimes és ABCDEF, FAEBDC, CFDABE, ECBFAD, DEACFB i BDFECA, i donat cas que hi hagi tornada, aquesta rimarà bAdFeC, amb paraules-rima a l'interior (immediatament abans de la cesura) i al final de cada vers.

La sextina més famosa és la del trobador Arnaut Daniel, membre del trobar ric. Aquesta composició va influenciar completament el poema X d'Andreu Febrer (Combas e valhs, puigs, muntanyes e colhs), escrit també en la forma d'una sextina o bé el poema dels Estramps (poema IX: Just lo front port vostra bella semblança) de Jordi de Sant Jordi que usa mots rima i mots fènix. Dante Alighieri, seguint les passes d'Arnaut Daniel, escrigué la cèlebre sextina Al poco giorno e al gran cerchio d'ombra, i Petrarca, al Canzoniere, en va escriure nou, una d'elles doble (amb dotze estrofes).

Un gran conreador de sextines va ser el portuguès Luís de Camões. Avui dia i a casa nostra, el poeta Joan Brossa en va escriure llibres sencers, endinsant-se fins i tot en sextines visuals i cibernètiques.