??nguera

De Viquip??dia

??nguera ??s un municipi del Pa??s Valenci?? de la comarca de la Canal de Navarr??s.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Administraci?? 6 Monuments 7 Festes locals 8 Fills il??lustres 9 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Situat en el sector oest de la comarca, entre el Mass??s del Caroig i la Vall de Montesa.

La superf??cie ??s molt accidentada, estant ocupada gaireb?? totalment per la serra d'??nguera. Les principals altures del terme s??n: Arenals (1.019 m.), Matamoros (838 m.), Albarra (826 m.), Palmera (877 m.), Arenas (819 m.), tots ells v??rtex geod??sics de tercer ordre, i la Plana (618 m.), v??rtex de segon ordre.

Les aig??es del terme les recullen tres lleres principals: al nord, el riu Grande, que aflu??x a l'Escalona i rep, entre uns altres, els barrancs del Ribas??n, la Quarentena i dels Chatos; al centre est?? el riu M??nguez, que va al riu Sallent i recull els barrancs del Sait??n, Barbas i Gallardo; i en el sector sud el barranc de Boquilla, que desemboca en el C??nyoles, recull els barrancs subsidiaris de Barrona, Toro, Fal??, Parral, etc. La superf??cie no conreada est?? ocupada per pinedes i bosc baixa.

La vila es troba en terreny lleugerament ondulat entre el barranc de la Mota i la muntanya del Piquet. El seu clima ??s mediterrani de transici??, continentalitzat de l'altipl??, amb estius calorosos i hiverns freds que produ??xen algunes nevades en la seva serra i fins i tot de vegades en el nucli urb??.

S'accedeix a aquest poble, des de Val??ncia, a trav??s de la A-7 prenent despr??s la CV-590.

En el terme municipal d'??nguera es troba tamb?? el nucli de poblaci?? de Naval??n. De forma err??nia, s??n molts els mapes que recullen els noms de Naval??n de dalt (la zona on es troba l'Esgl??sia de N??S?? de Betlem) i Naval??n de baix (un caseriu pr??xim anomenat en realitat Cases de baix) Altres caserius adscrits a Naval??n s??n El Puntal, Santich i les Cases de Requena.

El terme municipal d'??nguera limita amb les seg??ents localitats: Anna, Xella, Bolbait, Quesa, Aiora, Almansa (Albacete), La Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa i amb un petit enclavament de X??tiva.

[edita] Hist??ria

A m??s de l'aparici?? d'uns s??lex at??pics en el Pla de Je??s que podrien assenyalar una molt antiga ocupaci?? humana del terme d'??nguera, existeixen dades concretes de l'establiment de gents a partir de l'Edat dels Metalls: del Neol??tic final o potser ja de comen??aments de l'Edat del Bronze s??n els objectes i els ossos humans, famosos en la Prehist??ria espanyola des de l'any 1875 que van ser descobertsdescobrits, de les coves de la Carrasquilla i de les Calaveres, anomenada tamb?? cova d'??nguera, de les Meravelles o dels Morts.

L'Edat del Bronze, representada per la cultura del Bronze valenci??, va ser pel que sembla, un per??ode d'intens poblament en el territori enguer?? del que s'han descobert i estudiat un bon nombre de jaciments d'aquesta cultura, entre ells el ric poblat de Castillarejo, pr??xim a la cova d'??nguera.

De l'Edat del Ferro, representada per la cultura ib??rica, es coneix, a part d'alguna que altra troballa de menor import??ncia, l'interessant poblat situat en el tur?? de Lucena.

A partir dels temps d'August, la poblaci?? es va disseminar per les terres m??s planes com es dedu??x de les nombroses restes de viles r??stiques que s'han anat descobrint. Tamb?? s'han trobat restes d'??poca romana en la Cova del Ni??o i en els abrics de Bill, aix?? com en diversos punts no localitzats del terme, entre els quals han de destacar-se unes monedes de les ceques de Celse i Carthago-Nova, de finals de les Rep??blica i comen??aments de l'Imperi Rom??. El territori, segons els tractats de Tudil??n (1151) i Cazorla (1179), corresponia a la zona d'influ??ncia aragonesa. Malgrat aix?? els castellans van ocupar la vila, al que es va oposar el rei Jaume I, reclamant els seus drets.

Pel tractat de Almizra (1244) es va incorporar al Regne de Val??ncia definitivament. Expulsats els musulmans en 1248, el rei va cedir el senyoriu a Pelai P??rez Corretja, maestre de l'ordre de Santiago de Ucl??s. En 1394, Joan I va cedir diversos drets sobre la vila Pedro Ma??a de Lizana.

En 1584, Felip II va concedir la vila a Miguel de Borja, passant despr??s als comtes de Cervell??n. En 1784 un terratr??mol va causar danys en la poblaci??, esfondrant part de l'esgl??sia. Durant les guerres carlistes es van produir diverses accions en el terme.

El nom antic de la poblaci?? era ??nguera, nom que encara ??s usat pels pobles ve??ns, que alterna amb la variant Engra.

[edita] Demografia

Compta amb una poblaci??, a 1 de gener de 2006, de 5.635 habitants, dels quals 1.071 son d'origen estranger, en la seva majoria b??lgars, amb 898 ciutadans.

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
5.195	5.030	5.069	4.754	4.698	4.703	5.365	5.484	5.646	5.635

[edita] Economia

Els pilars b??sics s??n l'agricultura i en menor mesura la ind??stria i els serveis. En els ??ltims anys els cultius agr??coles, especialment l'oliva, han adquirit m??s import??ncia, encara que el component complementari o de segona activitat de l'agricultura ??s evident.

El turisme rural: c??mpings, cases rurals, hotel, restaurants, etc. va guanyant import??ncia. En l'extrem oposat la ind??stria. De la important ind??stria t??xtil de finals del segle XVIII s'ha passat gaireb?? al no-res. Unes poques empreses sobreviuen. Molts dels seus habitants treballen en la ind??stria o en el sector serveis per?? en localitats properes com Canals, Ontinyent, X??tiva o Val??ncia.

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Enrique S??nchiz Sim??n	PSPV-PSOE
1983-1987	Enrique S??nchiz Sim??n	PSPV-PSOE
1987-1991	Enrique S??nchiz Sim??n	PSPV-PSOE
1991-1995	Enrique S??nchiz Sim??n	PSPV-PSOE
1995-1999	Enrique S??nchiz Sim??n	PSPV-PSOE
1999-2003	Santiago Ar??valo Ll??cer	PP
2003-2007	Santiago Ar??valo Ll??cer	PP
2007-2011	Santiago Ar??valo Ll??cer	PP

[edita] Monuments

• Esgl??sia Arxiprestal de Sant Miquel Arc??ngel. Declarada B?? d'Inter??s Cultural.
• Convent dels Carmelites Descal??os

[edita] Festes locals

• Sant Antoni Abat.Se celebra el 17 de gener i en ella les tres fam??lies dels banderers de cada any reparteixen caramels i joguines i la crema de la tradicional foguera.

• Falles. A c??rrec de la comissi?? fallera "El Trampot"

• Festes Patronals. Les festes patronals d'??nguera en honor a Sant Miquel i la Verge de F??tima se celebren durant els ??ltims dies de setembre i en elles els quintos i festers junts amb la festera major i el president vesteixen de gal??la, color i m??sica els carrers del poble. Es celebren una fira, bous en el carrer, concerts, processons, concursos gastron??mics, focs artificials, etc. Cal destacar l'ancestral pres??ncia de les danses enguerines, que no ??s sin?? la mostra local de les danses o balls de pla??a que des de fa segles s??n ballats en terres valencianes al so de dol??aina i tabalet. Des de finals del segle XIX aquestes danses s'interpreten amb un arranjament especial per a banda que les fa ??niques, distintes i diferents a les quals es coneixen en comarques ve??nes.

Tamb?? a ??nguera se celebra una festa ??nica en el Pa??s, cada 1 de setembre es bene??x en l'esgl??sia els rams de fonoll que engalanats pels m??s petits competeixen pel m??s art??stic durant la process?? del protagonista Sant Gil.

[edita] Fills il??lustres

• Jos?? Mar??a Albi??ana Sanz (??nguera, 1883 - Madrid 1936). Fou un metge i pol??tic valenci??, fill i n??t de metges.

[edita] Enlla??os externs

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Canal de Navarr??s
Anna | Bicorb | Bolbait | ??nguera | Millars | Navarr??s | Quesa | Xella