Énguera

De Viquipèdia

Énguera és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes locals 8 Fills il·lustres 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en el sector oest de la comarca, entre el Massís del Caroig i la Vall de Montesa.

La superfície és molt accidentada, estant ocupada gairebé totalment per la serra d'Énguera. Les principals altures del terme són: Arenals (1.019 m.), Matamoros (838 m.), Albarra (826 m.), Palmera (877 m.), Arenas (819 m.), tots ells vèrtex geodèsics de tercer ordre, i la Plana (618 m.), vèrtex de segon ordre.

Les aigües del terme les recullen tres lleres principals: al nord, el riu Grande, que afluïx a l'Escalona i rep, entre uns altres, els barrancs del Ribasón, la Quarentena i dels Chatos; al centre està el riu Mínguez, que va al riu Sallent i recull els barrancs del Saitón, Barbas i Gallardo; i en el sector sud el barranc de Boquilla, que desemboca en el Cànyoles, recull els barrancs subsidiaris de Barrona, Toro, Falç, Parral, etc. La superfície no conreada està ocupada per pinedes i bosc baixa.

La vila es troba en terreny lleugerament ondulat entre el barranc de la Mota i la muntanya del Piquet. El seu clima és mediterrani de transició, continentalitzat de l'altiplà, amb estius calorosos i hiverns freds que produïxen algunes nevades en la seva serra i fins i tot de vegades en el nucli urbà.

S'accedeix a aquest poble, des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590.

En el terme municipal d'Énguera es troba també el nucli de població de Navalón. De forma errònia, són molts els mapes que recullen els noms de Navalón de dalt (la zona on es troba l'Església de NªSª de Betlem) i Navalón de baix (un caseriu pròxim anomenat en realitat Cases de baix) Altres caserius adscrits a Navalón són El Puntal, Santich i les Cases de Requena.

El terme municipal d'Énguera limita amb les següents localitats: Anna, Xella, Bolbait, Quesa, Aiora, Almansa (Albacete), La Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa i amb un petit enclavament de Xàtiva.

[edita] Història

A més de l'aparició d'uns sílex atípics en el Pla de Jeús que podrien assenyalar una molt antiga ocupació humana del terme d'Énguera, existeixen dades concretes de l'establiment de gents a partir de l'Edat dels Metalls: del Neolític final o potser ja de començaments de l'Edat del Bronze són els objectes i els ossos humans, famosos en la Prehistòria espanyola des de l'any 1875 que van ser descobertsdescobrits, de les coves de la Carrasquilla i de les Calaveres, anomenada també cova d'Énguera, de les Meravelles o dels Morts.

L'Edat del Bronze, representada per la cultura del Bronze valencià, va ser pel que sembla, un període d'intens poblament en el territori enguerí del que s'han descobert i estudiat un bon nombre de jaciments d'aquesta cultura, entre ells el ric poblat de Castillarejo, pròxim a la cova d'Énguera.

De l'Edat del Ferro, representada per la cultura ibèrica, es coneix, a part d'alguna que altra troballa de menor importància, l'interessant poblat situat en el turó de Lucena.

A partir dels temps d'August, la població es va disseminar per les terres més planes com es deduïx de les nombroses restes de viles rústiques que s'han anat descobrint. També s'han trobat restes d'època romana en la Cova del Niño i en els abrics de Bill, així com en diversos punts no localitzats del terme, entre els quals han de destacar-se unes monedes de les ceques de Celse i Carthago-Nova, de finals de les República i començaments de l'Imperi Romà. El territori, segons els tractats de Tudilén (1151) i Cazorla (1179), corresponia a la zona d'influència aragonesa. Malgrat això els castellans van ocupar la vila, al que es va oposar el rei Jaume I, reclamant els seus drets.

Pel tractat de Almizra (1244) es va incorporar al Regne de València definitivament. Expulsats els musulmans en 1248, el rei va cedir el senyoriu a Pelai Pérez Corretja, maestre de l'ordre de Santiago de Uclés. En 1394, Joan I va cedir diversos drets sobre la vila Pedro Maça de Lizana.

En 1584, Felip II va concedir la vila a Miguel de Borja, passant després als comtes de Cervellón. En 1784 un terratrèmol va causar danys en la població, esfondrant part de l'església. Durant les guerres carlistes es van produir diverses accions en el terme.

El nom antic de la població era Énguera, nom que encara és usat pels pobles veïns, que alterna amb la variant Engra.

[edita] Demografia

Compta amb una població, a 1 de gener de 2006, de 5.635 habitants, dels quals 1.071 son d'origen estranger, en la seva majoria búlgars, amb 898 ciutadans.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
5.195	5.030	5.069	4.754	4.698	4.703	5.365	5.484	5.646	5.635

[edita] Economia

Els pilars bàsics són l'agricultura i en menor mesura la indústria i els serveis. En els últims anys els cultius agrícoles, especialment l'oliva, han adquirit més importància, encara que el component complementari o de segona activitat de l'agricultura és evident.

El turisme rural: càmpings, cases rurals, hotel, restaurants, etc. va guanyant importància. En l'extrem oposat la indústria. De la important indústria tèxtil de finals del segle XVIII s'ha passat gairebé al no-res. Unes poques empreses sobreviuen. Molts dels seus habitants treballen en la indústria o en el sector serveis però en localitats properes com Canals, Ontinyent, Xàtiva o València.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE
1983-1987	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE
1987-1991	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE
1991-1995	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE
1995-1999	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE
1999-2003	Santiago Arévalo Llácer	PP
2003-2007	Santiago Arévalo Llácer	PP
2007-2011	Santiago Arévalo Llácer	PP

[edita] Monuments

• Església Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel. Declarada Bé d'Interès Cultural.
• Convent dels Carmelites Descalços

[edita] Festes locals

• Sant Antoni Abat.Se celebra el 17 de gener i en ella les tres famílies dels banderers de cada any reparteixen caramels i joguines i la crema de la tradicional foguera.

• Falles. A càrrec de la comissió fallera "El Trampot"

• Festes Patronals. Les festes patronals d'Énguera en honor a Sant Miquel i la Verge de Fátima se celebren durant els últims dies de setembre i en elles els quintos i festers junts amb la festera major i el president vesteixen de gal·la, color i música els carrers del poble. Es celebren una fira, bous en el carrer, concerts, processons, concursos gastronòmics, focs artificials, etc. Cal destacar l'ancestral presència de les danses enguerines, que no és sinó la mostra local de les danses o balls de plaça que des de fa segles són ballats en terres valencianes al so de dolçaina i tabalet. Des de finals del segle XIX aquestes danses s'interpreten amb un arranjament especial per a banda que les fa úniques, distintes i diferents a les quals es coneixen en comarques veïnes.

També a Énguera se celebra una festa única en el País, cada 1 de setembre es beneïx en l'església els rams de fonoll que engalanats pels més petits competeixen pel més artístic durant la processó del protagonista Sant Gil.

[edita] Fills il·lustres

• José María Albiñana Sanz (Énguera, 1883 - Madrid 1936). Fou un metge i polític valencià, fill i nét de metges.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Canal de Navarrés
Anna | Bicorb | Bolbait | Énguera | Millars | Navarrés | Quesa | Xella