Quesa

De Viquipèdia

Quesa és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Bicorb, Bolbait, Enguera, Millars i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Aiora i Tous (a les comarques de la Vall de Cofrents i la Ribera Alta respectivament).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Emplaçat en les estribacions de la Mola de Bicorb (Massís del Caroig) al descendir bruscament cap a la vall del riu Xúquer. El seu terme és de forma allargada, seguint a direcció sud-oest nord-est. El relleu és molt accidentat. Trobem nombrosos barrancs, els llacs i cascades del riu Grande, coneguts con Los Charcos; la presa del riu Escalona; els paratges del riu Fraile, etc.

El mitjà climàtic és típicament mediterrani.

[edita] Història

Els fundadors musulmans l'anomenaren Queixen que significa quelcom paregut a “poble castigar pels vents de ponent”; Jaume I (1278-1296) quan l'ocupa en 1240 canvia el topònim pel de Quesa; en maig de 1250 el Llibre de Repartiment parla d'un tal Dragó com beneficiari del municipi; torna posteriorment a la Corona on es manté fins 1387 en què Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) obsequia a Pere de Xèrica amb l'alta jurisdicció sobre Navarrés i Quesa; en 1604 donà el títol de comtat a Lluís Castellar Vilanova, el qual canvia, sense èxit, la denominació de Quesa per la de Villa Castellar; els moriscs en ser expulsats el 1609 resistiren violentament en la partida anomenada de Los Arroces, on n'hi ha unes coves fins ser vençuts; en els anys següents va predominar una recessió econòmica deguda al buit deixat pels moriscs ja que en els preus dels arrendaments de delmes es posa de relleu un espectacular descens a Quesa i Bicorb; és per si eloqüent el que en 1646 només se sostingués per una població de 15 cases; en 1690 una epidèmia va morir tots els habitants llevat d'una família, els Garcia; en el segle XVIII, amb l'arribada d'una indústria sedera la població experimentà una certa recuperació; a partir de mitjan segle passat l'èxode s'ha fet ja imparable.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
852	818	823	780	791	797	762	745	741	740

[edita] Economia

La indústria, a part de la derivada de la comercialització dels productes agrícoles, compta amb les extractives de guix i pòrfir en les pedreres del terme. En el segle passat existien dues mines de ferro i havia cert nombre d'habitants que es dedicaven a teixir llenços casolans, restes d'una antiga indústria de la seda que va florir en el segle XVIII.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Cándido Moreno Baldo	PSPV
1983-1987	Cándido Moreno Baldo	PSPV
1987-1991	Cándido Moreno Baldo	PSPV
1991-1995	Cándido Moreno Baldo	PSPV
1995-1999	Cándido Moreno Baldo	PSPV
1999-2003	Cándido Moreno Baldo	PSPV
2003-2007	Cándido Moreno Baldo	PSPV
2007-2011	Jesús Miguel Requena Mut	GDL

[edita] Monuments

• Castell. Molt petit i abandonat ja en els primers temps de la reconquesta. Escasses deixalles certifiquen el seu estat de ruïna absoluta.
• Església de Sant Antoni Abat. Molt modificada des de la seua fundació, la darrera intervenció va ser l'afegitó, en 1980, del campanar.
• Ermita de la Santa Creu. Segle XVIII.

[edita] Llocs d'interés

• Los Charcos. El riu Grande, al seu pas pel paratge de Corbera, forma una successió de gorges i cascades naturals, batejats amb noms populars: Charco de las fuentes, de la bañera, del chorro, etc. Tot l'entorn d'aquest paratge es troba condicionat per a la seva visita, mitjançant senderes, passarel·les, fonts. Al costat d'ell estan situades dues zones d'acampada.
• Abric del Voro. Situat en el vessant del riu Grande, aquest abric manté en el seu interior diverses mostres de l'Art Rupestre Llevantí, en molt bon estat de conservació. Entre elles destaca l'escena dels quatre arquers.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni. El cap de setmana més pròxim al 17 de gener es cremen diverses fogueres pels carrers i places de Quesa i després un ball popular.
• La Reserva. Celebrada el 14 de febrer, actualment es passa al cap de setmana més proper. Aquesta festa té el seu origen en 1695. Cinc anys abans, una epidèmia va assolar la població deixant només una família amb vida, els García. Durant aquest període, el Santísim Sagrament, els Gots Sagrats i els llibres parroquials van ser traslladats a Bicorb, perquè en sigueu custodis. Passada la pesta, el 14 de febrer de 1695 van ser retornats a Quesa, celebrant-se aquesta data en aquest any i posteriors per la família supervivent, donant menjar i recer als visitants, amb l'objectiu de recuperar la població. Actualment tenen lloc cercaviles, una missa commemorativa, i l'elaboració de quatre paelles gegants, per a un total de 1.000 places, que són repartides juntament amb pans, entre els veïns i visitants d'aquesta població.
• Festes patronals. Se celebren durant la primera setmana d'agost, dedicades a la Verge del Rosari, la Divina Aurora, el Santíssim Crist de la Salut i la Santíssima Creu; i un cinquè dia, dedicat a moros i cristians.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Quesa
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Canal de Navarrés
Anna | Bicorb | Bolbait | Énguera | Millars | Navarrés | Quesa | Xella